Seccions > Seccions de les revistes > Temes de portada

Els laics i el seu paper en l’evangelització segons el papa Francesc

Amb motiu de la visita «ad limina apostolorum» dels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, el papa Francesc s’ha referit a la missió pròpia dels fidels laics amb aquestes paraules: «Els laics […] des de les més variades condicions de vida i les competències respectives tiren endavant el testimoniatge i la missió de l’Església (cf. Lumen gentium, 33)» (Discurs, 3 de març de 2014).

 Ara que es compleix un any de pontificat de Francesc, és possible aprofundir en les…

  • 01 setembre 2014
  • Joaquín González-Llanos

Homilies que abrusen els cors

L’Exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii gaudium (EG) (La joia de l’Evangeli)[1], de 24 novembre de 2013, dedica una bona part del text a parlar de la homilia (núm. 135-144) i a la seva preparació (núm. 145-159).

     Alguns fets de l’inici del pontificat són un bon marc de referència per situar-nos. El 22 de març del 2013, van començar les homilies del Papa Francesc a la missa celebrada a les 7 del matí a la capella de l’Esperit Sant de la Casa Santa Marta…

  • 01 setembre 2014
  • Temes d'Avui

És comunista el papa Francesc?

En l’Exhortació Apostòlica Evangelii gaudium (d’ara endavant, EG), del 24 de novembre de 2013, el papa Francesc critica el sistema econòmic vigent en els països occidentals i en la majoria dels emergents, i censura, per exemple, la «confiança grollera i ingènua (…) en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant» (núm. 54), les «ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera» (núm. 56) o la negació «del dret de control…

  • 01 setembre 2014
  • Joaquín González-Llanos

Anar cap a les perifèries

El cardenal Jorge María Bergoglio de Buenos Aires s’aixecava per intervenir en les Congregacions prèvies al Conclave del 2013, i s’expressava així: «Evangelitzar suposa zel apostòlic. Evangelitzar suposa en l’Església “la parresia” [la valentia, l’audàcia] de sortir de si mateixa. L’Església està cridada a sortir de si mateixa i anar cap a les perifèries, no només geogràfiques, sinó també existencials: les del misteri del pecat, les del dolor, les de la injustícia,…

  • 01 setembre 2014
  • Temes d'Avui

Una perspectiva de realisme pastoral Evangelii gaudium: un document inspirador

Ofereixo en aquest breu article algunes reflexions molt personals sobre la primera exhortació apostòlica del Papa Francesc. No pretenc donar raó de tot el document, cosa impossible en aquest espai. Només vull compartir el que jo crec que són algunes intuïcions fonamentals que haurem de tenir molt en compte els propers anys en la labor apostòlica i pastoral de les nostres esglésies. No cal dir que aquest document pretén marcar el tarannà evangelitzador i pastoral de l’Església els…

  • 01 setembre 2014
  • Temes d'Avui

Fe, raó, llibertat

Una de les dimensions del debat entre fe i raó al llarg de la història ha estat, probablement, una dimensió defensiva, modestament humanista, contra el poder, tan sovint aclaparador, de les institucions religioses o contra la rigidesa de supersticions opressives. El nom autèntic de la lluita no era pròpiament «raó», sinó més aviat «llibertat» –llibertat no tan sols de pensar i teoritzar, sinó de parlar, viure i actuar. També la fe ha demanat sovint llibertat contra la imposició…

  • 28 juny 2014
  • David Jou

Cultura postmoderna i educació cristiana

Qualsevol procés educatiu és inseparable de la situació cultural que l´educand viu. És per això que començarem per assenyalar, ni que sigui breument, algunes de les característiques de la cultura actual, que s´anomena globalment amb el terme «postmodernitat», i que s´acostuma a datar, pel que fa als inicis, a partir de la segona meitat del segle XX. 
Característiques principals de la cultura postmoderna
La postmodernidad rebutja el concepte metafísic de naturalesa en totes les…

  • 28 juny 2014
  • Diego Porras Lara

Creients i no creients en l'esfera pública: tres fonaments per al bé comú

En un món cada cop més pluralista, el problema de la identificació i recerca del bé comú es considera sovint un escull insuperable. En les societats contemporànies i liberals, «és un principi capital... que les institucions públiques i més especialment les institucions de govern han de ser neutrals sistemàticament pel que fa a les diverses concepcions d´allò que és el bé humà»[1]. Totes les concepcions del bé humà o d´allò que constitueix el desenvolupament…

  • 28 juny 2014
  • Angela C. Micell
Pàgina 2 de 17