La primera JMJ del papa Francesc

“Vull una Església que surti al carrer”  

Amb aquestes paraules («Quiero una Iglesia en la calle»), acompanyades per una foto del papa Francesc a la favela de Varginha, el setmanari brasiler d´informació general Veja va titular el número especial dedicat a la Jornada Mundial de la Joventut. La imatge de l´Església a peu de carrer es feia especialment evident durant aquells dies, quan els carrers de Rio de Janeiro eren plens a vessar de centenars de milers de joves cristians que venien de més de 100 països d´arreu del món. Si hi ha una imatge que resumeixi el desig del Papa, és la foto de la vigília del dissabte 27 de juliol, o la de la 

Missa del diumenge 28, en què tres milions de persones van ocupar els quatre quilòmetres de platja i l'avinguda de Copacabana.

El viatge va despertar un gran interès: per l´esdeveniment en ell mateix, que mobilitza moltíssimes persones, però també perquè era el primer acte internacional del nou Papa, que va ser escollit el 13 de març, quatre mesos abans d'aquesta JMJ, que ja havia estat prevista i anunciada per Benet XVI al final de l´anterior trobada mundial a Madrid.

Només arribar, i davant les autoritats que el van rebre al palau Guanabara, Francesc ja va exposar algunes línies de fons del que seria aquesta intensa setmana: «el principal motiu de la meva presència al Brasil va més enllà de les seves fronteres. Per descomptat, hi he vingut per a la Jornada Mundial de la Joventut. Per trobar-me amb joves vinguts d'arreu del món, atrets pels braços oberts de Crist Redemptor. Volen trobar un refugi en la seva abraçada, ben a la vora del seu cor, tornar a sentir la seva crida clara i potent: “Aneu a tot arreu i feu deixebles a totes les nacions”».

Francesc va exposar als joves un objectiu exigent: «Crist els ofereix espai, perquè sap que no hi pot haver cap energia més poderosa que la que brolla del cor dels joves quan són seduïts per l´experiència de l´amistat amb Ell. Crist té confiança en els joves i els confia el futur de la seva pròpia missió: «Aneu a tot arreu i feu deixebles totes les nacions»; aneu, doncs, més enllà de les fronteres del que és humanament possible, i feu un món de germans. Però els joves també tenen confiança en Crist: no tenen por d´arriscar-hi l´única vida que tenen, perquè saben que no quedaran decebuts».

Només arribar a Rio, i després de ser rebut per la presidenta Dilma Rousseff, Francesc va donar mostres de la seva espontaneïtat i senzillesa. Va pujar a un utilitari, un FIAT sense blindatge, i va fer el seu primer desplaçament pels atapeïts carrers amb la finestreta abaixada, tot i la pluja suau que queia, i sense deixar de saludar els qui s´acostaven al vehicle. Els serveis de seguretat es van veure superats per les circumstàncies, però no va passar res desagradable. El desplegament policial, els dies següents, va ser molt més contundent. 

El dimecres 24, tot fent honor a la seva gran devoció per la Mare de Déu, va visitar el santuari marià d'Aparecida «per demanar a Maria, la nostra Mare, que sigui un èxit la Jornada Mundial de Joventut, i per posar als seus peus la vida del poble llatinoamericà».

Va tornar a ploure, però això no va impedir que s'omplís la segona església més gran del món, amb capacitat per a 45.000 persones. Moltes altres persones, protegides amb paraigües i impermeables, van estar-se allà per esperar l´entrada i la sortida del Papa. En unes paraules improvisades des del balcó de la basílica, acabada la Missa, i després de demanar que preguessin per ell, Francesc va anunciar: «I fins al 2017, que tornaré...». Aquest any, en farà 300 de la troballa providencial de la petita imatge de la Mare de Déu de la Concepció, que va ser extreta del riu Paraiba do Sul per les xarxes d´uns pescadors.

Portar esperança amb la nostra ajuda concreta

Aquell mateix dia, a la tarda, va visitar l´Hospital de sant Francesc d´Assís, per inaugurar-hi unes instal·lacions dedicades a persones afectades per la drogodependència. El Papa va dedicar paraules molt dures als «mercaders de la mort, que segueixen la lògica del poder i dels diners al preu que sigui». I va denunciar «la plaga del narcotràfic, que afavoreix la violència i sembra el dolor i la mort». Lluitar contra aquesta plaga exigeix un acte de valentia per part de tota la societat. I va fer també altre advertiment prou dur en assegurar que «no és pas la liberalització del consum de drogues, com s´està discutint en diversos llocs d´Amèrica Llatina, allò que podrà reduir la propagació i la influència de la dependència química. Cal fer front als problemes que hi ha a les arrels de l´ús de les drogues».

Al cap d´una setmana d´haver dit aquestes paraules, el parlament d´Uruguai, però, va votar i aprovar la despenalització de la producció i la venda de marihuana.

Tot i les dificultats, encara que hi hagi tanta gent encadenada a la droga –i, per tant, a moltes altres dificultats–, Francesc els va encoratjar i els va animar, també, a oferir la mà i donar suport a qui es troba necessitat: «Ets pots aixecar, pots alçar el vol, et costarà, però ho pots aconseguir, si realment ho vols». El protagonista d´aquest canvi és un mateix, l'afectat, però el Papa també va recordar que aquestes persones no es troben mai soles, les acompanyen l´Església i totes les persones que les ajuden. «M´agradaria repetir-ho a tots vosaltres –els va dir–. No es deixeu robar l'esperança. Però també vull dir: No robem l'esperança, encara més, convertim-nos tots nosaltres en portadors d'esperança». Cal sortir a trobar els més desvalguts, en el cos o en l´esperit. Aquest és altre dels grans missatges de Francesc, que va repetir molt sovint durant la seva estada a Rio de Janeiro. 

Sigueu els primers a mirar de fer el bé, a no acostumar-se al mal

El dijous 25 de juliol, Francesc va visitar la comunitat de Varginha, una favela pacificada (s'anomena “pacificar” la progressiva acció de les forces de seguretat per netejar de drogues i d´armes els innumerables barris de autoconstrucció rudimentària que esquitxen les grans ciutats del Brasil, com en el cas de Rio de Janeiro, en els quals s´amunteguen milions de persones amb pocs recursos i encara menys expectatives vitals).

Allà va insistir en una de les seves idees fonamentals durant aquests dies: la caritat s´ha de manifestar en obres concretes de preocupació pels que ens envolten. I, en aquest entorn de pobresa i d´importants necessitats materials, va encoratjar les persones més senzilles, perquè «poden donar al món una valuosa lliçó de solidaritat, una paraula –aquesta paraula,  solidaritat– tan sovint oblidada o omesa, perquè resulta incòmoda». No ens hem de mantenir indiferents davant de les desigualtats: Francesc va fer una crida a una àmplia mobilització de persones, començant pels qui tenen més recursos i els poders públics, per oferir solucions. «No és pas la cultura de l´egoisme, de l´individualisme –va dir–, que sovint regula la nostra societat, la que construeix i porta a un món més habitable; no és pas aquesta, sinó la cultura de la solidaritat; la cultura de la solidaritat no és veure en l´altre un competidor o un número, sinó un germà. Tots nosaltres som germans».

Va reivindicar el paper de l´Església i la seva aportació específica com a «advocada de la justícia i defensora dels pobres davant de les intolerables desigualtats socials i econòmiques, que clamen al cel». L´Església vol oferir la seva col·laboració a totes les iniciatives que «puguin significar un veritable desenvolupament de cada home i de tot l'home». Però, va recordar, al costat de les necessitats més peremptòries, també hi ha una fam més profunda, «la fam d´una felicitat que només Déu pot satisfer. Una fam de dignitat. No hi ha autèntica promoció del bé comú, ni tampoc veritable desenvolupament de l´home, quan es deixen de banda els pilars fonamentals que són el suport d´una nació, els seus béns immaterials: la vida, la família, la salut que busca el bé integral de la persona, incloent-hi la seva dimensió espiritual, la seguretat».

I va acabar amb un nou missatge de coratge i d´exigència adreçat als joves, que no es poden desanimar davant la manca d´expectatives de treball o a causa de la corrupció que observen al seu voltant. Els va dir: «no us desanimeu mai, no perdeu la confiança, no deixeu que l´esperança s´apagui. La realitat pot canviar, l´home pot canviar. Sigueu els primers a mirar de fer el bé, a no acostumar-se al mal, sinó a vèncer-lo amb el bé. L'Església us acompanya i us ofereix el do preciós de la fe, de Jesucrist, que “ha vingut perquè tingueu vida i la tingueu amb abundor”».

Què espera Francesc d´aquesta JMJj

El pla d´actes previstos per a aquesta Jornada Mundial de la Joventut va anar creixent gràcies a l´empenta del nou Papa. Inicialment, l´organització va procurar no fatigar massa Benet XVI (87 anys), però va ser prou hàbil per adaptar-se a la vitalitat i als desitjos de Francesc. Així, per exemple, el nou Papa va demanar de fer una trobada amb els pelegrins argentins, acte que es va poder improvisar a la catedral metropolitana de sant Sebastià: a dins i a fora, de fet, on s'estaven uns 30.000 compatriotes que no van poder entrar al temple.

En aquesta trobada plena d´afecte, el Papa els va confiar el seu desig sobre la JMJ: «Què n´espero d'aquesta JMJ? Que n´hi hagi una de grossa. Que en fem una de sonada (...) Però vull fer-ne una de grossa a les diòcesis, vull que se surti a fora... Vull que l´Església surti al carrer, vull que ens defensem de tot el que sigui mundanitat, del que sigui aburgesament, comoditat, clericalisme, de tot allò que sigui quedar-nos tancats en nosaltres mateixos». I que el sentit d'aquest enrenou, d'aquest fer-ne una de grossa, d´aquest moviment i d´aquesta activitat és apostòlic, missioner, de testimoniatge, va quedar clar quan va explicar que «les parròquies, les escoles, les institucions són per sortir; si no surten, es converteixen en una ONG, i l´Església no pot ser una ONG. Que em perdonin els bisbes i els capellans, si després la cosa s´embolica..., però [aquest] és el meu consell».

Hivern al tròpic i providencial canvi d´escenari 

L´hivern al tròpic acostuma a ser força benigne, però pocs dies abans de l´arribada del papa Francesc les temperatures eren inusualment baixes (suaus per als europeus) i la pluja, persistent. L´organització es va posar nerviosa. Feia dies que plovia i les notícies eren inquietants pel que fa a les condicions del Campo de la fe, una immensa zona als afores de Curitiva, una petita ciutat situada a 40 quilòmetres de Río, rudimentàriament acondicionada per acollir els actes multitudinaris de la vigília del dissabte i el diumenge. O Globo, el gran diari de Rio, no va dubtar en el seu titular: un enorme “Desorganizaçao”, en constatar que el Campo de la fe s´havia convertit en un immens fangar. Un fangar al qual cents de milers de pelegrins havien d´accedir caminant per un dels tres accessos i fer entre 9 i 13 quilòmetres... Calia buscar alternatives.

El dijous 25, ple d´esdeveniments, va inaugurar oficialment els dies més intensos de la JMJ amb la Festa d´acollida dels joves al passeig marítim de Copacabana. A partir d'aquest moment, totes les previsions van saltar pels aires. Aquell primer dia a Copacabana va oferir al món l´espetacle meravellós d´uns dels indrets més bonics del planeta, en el qual, al capvespre, s´hi van aplegar més d´un milió de joves, que van acompanyar Francesc en el seu lent recorregut de gairebé 4 quilòmetres, des de l´extrem sud de la platja fins a l´escenari.

Francesc va recordar la primera JMJ a Buenos Aires, l´any 1987, en la qual Joan Pau II va dir als joves: «Tinc tanta esperança en vosaltres! Espero sobretot que renoveu la vostra fidelitat a Jesucrist i a la seva creu redemptora». I va continuar: «Avui en dia, Jesús ens continua preguntant: Vols ser el meu deixeble? Vols ser el meu amic? Vols ser testimoni de l´Evangeli? En ple cor de l´Any de la fe, aquestes preguntes ens conviden a renovar el nostre compromís cristià». La JMJ és una ocasió per ser confirmats en la fe i, per al Papa, és una ocasió per deixar-se encomanar l´entusiasme dels joves, perquè la fe no pot ser per a ningú una fe trista.

L´organització va decidir que els últims i multitudinaris actes de la JMJ es tornarien a celebrar al passeig marítim i a la platja de Copacabana. La seguretat dels participants ho aconsellava, tot i que, progressivament, el temps va millorar.

Una Església jove a... Copacabana

El dissabte a la tarda, el passeig i els sis carrils de la calçada... es van anar omplint de milers de joves d´arreu del món, aocmpanyats per la música, els balls i les actuacions que tenien lloc a l´escenari i es reproduïen a través de la megafonia i de desenes de pantalles gegants que cobrien els gairebé 4 quilòmetres de la platja més famosa del món.  

Francesc no va trigar gaire a tocar els punts claus: «També avui en dia el Senyor continua necessitant els joves per a la seva Església. Estimats joves, el Senyor us necessita. També avui fa una crida personal a cadascun de vosaltres perquè el seguiu en la seva Església, perquè sigueu missioners. Estimats joves, el Senyor us crida avui». I va prosseguir explicant que «Jesús ens demana que el seguim tota la vida, ens demana que siguem els seus deixebles, que “juguem al seu equip”». Francesc va aprofundir en el símil esportiu i va explicar que Crist ofereix «una cosa més gran que la Copa del Món», perquè «ofereix la possibilitat d´una vida fecunda i feliç, i també un futur a la seva vora que no tindrà fi, en la vida eterna». Això és el que Jesús ofereix, «però cal pagar l´entrada», i va explicar que això suposa «estar en forma per afrontar totes les situacions de la vida, donant sempre testimoni de la fe». Pedagògicament, Francesc va explicar com estar en forma espiritualment i va dialogar amb els joves: «Aquests són els entrenaments per seguir Jesús: l´oració, els sagraments i l´ajuda als altres, el servei als altres. Ho repetim tots junts?»

Francesc va parlar amb força als joves perquè fossin «protagonistes del canvi», perquè s'esforcin a fons en el seu treball per fer un món millor. I ho va reblar amb una expressió ben gràfica: «no balconeen la vida»  –és a dir, 'no la deixin passar xafardejant des del balcó–. «Fiqueu-vos-hi del tot, sense por, com va fer Jesús». I per canviar el món, l'Església... per on s´ha de començar? Citant la Mare Teresa, va afirmar: «Per tu i per mi», i va encoratjar a preguntar a Jesús, en la intimitat de la pregària, per on ha de començar cadascú.

_______________________________

       «Aneu a tot arreu i feu deixebles totes les nacions»      

Aquest mandat de Crist als seus deixebles, lema de la JMJ de Rio de Janeiro, va ser el resum i el missatge de l´última jornada de Francesc al Brasil. El van escoltar en directe més de 3 milions de persones, segons dades de l´Ajuntament de Rio, i la multitud que omplia Copacabana va ser –sens dubte– la imatge més espectacular d´aquests dies.

Fa l´efecte que Francesc vol que els joves i qui els acompanyen i orienten s´enduguin a les seves motxilles i al seu cor un grapat d´idees clares i concretes que els puguin il·luminar ja des de l´endemà dels dies de la Jornada.

♦ Aneua tot arreu. El Papa va constatar un sentiment compartit. «Aquests dies, aquí, a Rio, heu pogut experimentar la bellesa de trobar-se amb Jesús i de trobar-s´hi tots junts, heu sentit l´alegria de la fe. Però l´experiència d´aquesta trobada no es pot quedar tancada en la vostra  vida o en la petita colla de la parròquia, del moviment o de la comunitat». La fe, va explicar, és com una flama que si no es comparteix s´apaga. I compartir-la és un mandat, no pas una cosa a fer quan un tingui temps.

Aquest missatge, va dir Francesc, «no és només per als qui ens semblen més propers, més receptius, més acollidors. És per a tothom. No tingueu por d´anar a tot arreu i de portar Crist a qualsevol ambient, i també a les perifèries existencials, als qui semblen més allunyats o indiferents. El Senyor busca tothom, vol que tothom senti l´escalfor de la seva misericòrdia i del seu amor».

♦ Sense por. Sense quedar-se paralitzat per la manca de preparació o per la joventut i la falta d´experiència. El Papa va recordar als joves que, «quan Jesús va enviar els seus deixebles en missió, els va prometre: 'Jo seré amb vosaltres tots els dies´» i els va dir que «som enviats tots junts», per això els joves han de «sentir la companyia de tota l´Església i dels sants en aquesta missió».

♦ Per servir. El model és Crist, cal «deixar que la nostra vida s´identifiqui amb la de Jesús, és a dir, tenir els seus sentiments, els seus pensaments, fer les seves accions. I la vida de Jesús és una vida lliurada als altres, és una vida de serve». I evangelitzar és «donar testimoni en primera persona de l´amor de Déu», tot superant el nostre egoisme i servint als altres de tot cor.

«Portar l´Evangeli és portar la força de Déu per arrencar de socarrel el mal i la violència; per destruir i esfondrar les barreres de l´egoisme, la intolerància i l´odi; per edificar un món nou. Estimats joves: Jesucrist compta amb vosaltres. L'Església compta amb vosaltres. El Papa compta amb vosaltres». 

Isidor Ramos Rosell

Periodista