Sendino se muere

Pablo D´Ors

Fragmenta

Barcelona, 2012

77 pàg.

La metgessa Àfrica Sendino, malalta de càncer, s´apropa a la mort i vol deixar per escrit les seves vivències: tot allò que està experimentant quan s´acosta inexorablement al punt final. Per això –des del primer moment que li diagnostiquen aquest càncer irreversible– comença a escriure el que pensa, el que sent, el que vol dir als altres, per tal que la seva vida pugui ser profitosa als que l´envolten: metges, companys de treball, infermeres, parents i també al sacerdot –Pablo D´Ors– que l´atén. Aquest serà, en definitiva, qui escrigui el llibre per manca de forces de la malalta.

Per això, Sendino se muere no és exactament l´obra escrita per la protagonista; no són els escrits d´ella, «sinó –ho afirma Pablo D´Ors– allò que jo he viscut al seu costat mentre ella intentava escriure-ho. Però conté –n´estic segur– bona part del que Sendino va voler transmetre en el seu projectat llibre i, sobretot, tot allò que ella era i vivia».

Tot el llibre està ple de la fe, l´esperança i l´amor a Déu, viscudes per Àfrica. En tota l´obra traspua aquesta gran pau interior que dóna la vida cristiana. En les paraules de la doctora Sendino, no hi ha por, no hi ha temor i tot porta cap al consol dels altres. El sacerdot i escriptor Pablo D´Ors, besnét d´Eugeni D´Ors, és el primer admirador de la vida de la malalta. I, en veure com ella té tan altes vivències davant la malaltia, el dolor i la mort, com a sacerdot reflexiona, encertadament i sense «fullaraca afegida», sobre el patiment humà, sobre el càncer terminal de la metgessa i l´admirable mort d´aquesta dona.

L´autor –durant tota la malaltia– anima Àfrica Sendino a escriure totes les impressions que sent. I que les hi faci arribar, mentre pugui fer-ho, en forma de notes o apunts. Moltes d´aquestes notes seran transcrites tal com ella les deixà. Entre el treball d´ella i el d´ell, com a capellà d´hospital, tot el llibre manifesta una gran fondària espiritual. I així, per exemple, diu ella: «he dedicat la meva vida a ajudar els altres, però no he pogut marxar d'aquest món sense deixar-me ajudar per ells. Deixar-se ajudar suposa un nivell espiritual molt superior al del simple ajudar. Perquè si ajudar els altres és bo, millor és ser ocasió perquè els altres ens ajudin. Sí, el més difícil d'aquest món és aprendre a ser necessitat». En aquest punt, es troba part de l´originalitat del text, ja que aquest deixar-se servir és una manera d´ajudar els altres a ser generosos, compartint més plenament, en aquest cas, tot l´acompanyament al llarg de la malaltia i el bé que se´n treu.

Al mateix temps, l´obra ajuda a comprendre que la vida és breu i cal aprofitar-la al màxim fins a arribar al moment de presentar-se davant Déu, que ens l´ha donat com a do, com a regal. Aquestes llargues setmanes que són relatades en les poques pàgines que conté l´obra, mostren la gran vida interior de la protagonista, el seu pregon esperit d´oració, la seva entrega i amor a la voluntat de Déu... I tot es mostra amb una gran naturalitat i exemplaritat. Com si res no fos excepcional, quan realment la santa mort d´Àfrica Sendino impressiona per la santedat en què es fonamenta. És el resultat de la Gràcia divina, quan hom no hi posa obstacles.

Josep Vall i Mundó