La Doctrina Social de la Iglesia. Qué y qué no es.
Arturo Bellocq Montano
Pontificia Università Della Santa Croce
Roma, 2012
537 pàg.
L´inici de la doctrina social de l´Església (DSE) en el seu desenvolupament modern se situa a la fi del segle XIX amb el papa Lleó XIII. No ha nascut d´una elucubració intel·lectual ni de discussions acadèmiques sinó de la vida mateixa i de 
la necessitat d´il·luminar amb l´Evangeli i amb la entera Tradició cristiana les canviants situacions que han hagut d´afrontar els cristians al llarg de la història. En els dos últims segles, s´han trobat amb significatius i de vegades aguts problemes socials i amb plantejaments ideològics que interpel·laven la consciència cristiana i requerien orientació autoritzada per part dels pastors i iniciatives de pensament i acció per part dels fidels laics.
Des dels problemes socials derivats de la Revolució Industrial i de les ideologies dominants del moment i en les dècades següents, generalment molt radicals tant des del liberalisme com des del socialisme, fins als temps actuals amb la globalització, les noves tecnologies, la financiarització de l´economia i una crisi profunda i prolongada. Tot això acompanyat per ideologies materialistes, individualisme possessiu, indiferència religiosa i una creixent influència de la ideologia de gènere. Els papes han desenvolupat un abundant i ric cos d´ensenyaments socials des de la fe i des de la raó, que constitueixen la DSE. Aquests ensenyaments guarden entre ells una continuïtat, però al mateix temps estan sotmesos a una contínua renovació que sorgeix en aprofundir en les situacions de cada moment, tractant de «veure, jutjar i actuar» o animar a l´actuació, segons la famosa expressió del beat Joan XXIII.
L´anàlisi i especulació acadèmica, que acostuma a ser posterior a aquests ensenyaments pontificis, s´ha preguntat repetidament per l´estatut epistemològic dels ensenyaments o la doctrina social de l´Església. Segons autors i períodes, la DSE s´ha considerat sociologia cristiana, filosofia social cristiana o una tercera via sociopolítica entre el liberalisme i el socialisme. Alguns, com el dominic francès Marie-Dominique Chenu, fins i tot han arribat a qualificar-la com a ideologia. La teologia de l´alliberament va atacar la doctrina social presentant-se com a alternativa amb una particular visió teològica combinada amb l´anàlisi marxista de la realitat social. La situació es va aclarir definitivament quan Joan Pau II –gran impulsor de la doctrina social– va explicar, amb gran clarividència, que la DSE, lluny de ser una ideologia o una tercera via sociopolítica, era teologia i, més específicament, teologia moral.
El professor Bellocq, de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu a Roma, presenta en aquest llibre una documentada història de com s´ha entès l´estatut epistemològic de la doctrina social des de Lleó XII fins a Joan Pau II, i els recents desenvolupaments de Benet XVI. En el seu recorregut històric, s´ocupa del període en què va prevaler la idea que era filosofia cristiana (capítol I), les propostes de considerar-la com una ideologia i l´alternativa de la teologia de l´alliberament (capítol II), i, finalment, la comprensió de la doctrina social com a teologia, bàsicament amb el beat Joan Pau II (capítol III). Analitza a continuació les aportacions i nous aclariments del pontificat actual de Benet XVI (capítol IV), per concloure amb una proposta de l´autor per a l´epistemologia de la DSE (capítol V).
En aquest últim capítol, al meu parer, el més innovador, l´autor proposa que la DSE és, alhora, Magisteri i teologia moral que ha d´il·luminar tant el comportament personal amb el recte ordenament de les institucions socials. Aprofundeix en la caracterització filosòfica de l´objecte d´estudi de la doctrina social de l´Església, distingint entre ètica personal i ètica política. Recorda la relació entre fe i raó i la seva articulació en la constitució de la DSE com a ciència teològica. Conclou considerant les repercussions de la DSE en la pràctica, distingint entre el paper dels pastors i el dels laics en aquest terreny.
Un llibre recomanable per a estudiosos de la DSE i per a aquells que desitgin aprofundir en el coneixement dels fonaments dels ensenyaments socials que comporta la fe cristiana.
Domènec Melé
