Jesús de Natzaret - La infancia de Jesús

Joseph Ratzinger – Benet XVI

Editorial Planeta

Barcelona, 2012

154 pàg.

És un tercer volum amb què el seu autor, Joseph Ratzinger, essent ja el papa Benet XVI, ha completat els altres dos que, amb el títol de Jesús de Natzaret, havia publicat anteriorment: Del Baptisme a la Transfiguració (2007) i Des de l´entrada a Jerusalem a la Resurrecció (2011), seguint els itineraris que marquen els textos evangèlics. Faltava el d´ara, que l´autor havia promès, i que és més curt, tot i que es refereix a un període més llarg de la vida de Crist: el que va des dels orígens de la vida terrena, l´encarnació del Fill de Déu fet home, des de la concepció en el si de la Verge Maria, i del naixement a Betlem, fins al final de la seva infància, en els evangelis de Mateu i Lluc, i també el pròleg de Joan, que és presentat amb menor extensió.

És una obra pròpiament teològica, encara que, encaminats al tractament del tema des del punt de vista d´aquesta disciplina, ha de tocar altres aspectes, com ara la filologia, la història –de l´Església i de la vida cristiana–, les tradicions populars, i aprofundint en la font més important: la Sagrada Escriptura, i tenint en compte l´aprofitament del lector pel que fa a l´espiritualitat, tant en la seva existència personal com en la convivència. És un llibre de teologia, amb un contingut que facilita el coneixement de la doctrina cristiana i que ajuda a propagar-la. L´autor ha volgut que quedés clar que la totalitat del llibre no és pròpiament un acte del magisteri pontifici, si bé és cert que cap element de l´obra no desdiu de l´ensenyament de la persona que és ara el més alt mestre en la terra de les coses del Regne de Déu. I plau de veure com al llarg de les pàgines d´aquest volum es reafirmen totes les veritats de fe fonamentals que tenen relació amb els passatges evangèlics glossats en aquest llibre. En tot moment, es recalca l´autoritat divina de l´Escriptura, que seria incompatible amb qualsevol error, i al mateix temps es fa la valoració adequada dels diversos passatges, per a la qual cosa es tenen en compte les exigències dels diversos gèneres literaris.

I així es distingeixen els textos que són estrictament històrics i els que, per exemple, pertanyen al món de la literatura hebraica del temps en què es van produir els fets relatats o es van posar per escrit. Així, comenta les diferències entre una haggadah que tracta del naixement de Moisès i les circumstàncies del naixement de Crist, amb el relleu excepcional que aquestes tenen per a la història. Diu, esmentant un escriptor alemany contemporani, a propòsit d´alguns temes importants, que no són meditacions en forma d´històries sinó que són les històries que han donat lloc a meditacions. Pensem en l´interès de l´autor per reafirmar els punts essencials de la fe cristològica que estan presents en les escenes de Mateu i de Lluc, i de manera especial la realitat de l´encarnació del Fill de Déu en el fet d´assumir la naturalesa en el si de la Verge Maria, que esdevé així la Mare de Déu i la seva condició de sempre verge. En relació amb aquests temes, fa l´exegesi d´alguns passatges de l´Antic Testament i coincideix amb la bona exegesi heretada, que ha alimentat el sentit de la tradició catòlica.

Analitza, sovint, els textos de diversos llocs, dels originals i de les versions, i de vegades s´inclina per alguna traducció d´alguna paraula, que considera millor que d´altres. Així passa, per exemple, quan en la salutació l´arcàngel Gabriel diu a Maria, chaire, en què es recull la forma grega de salutació, que les versions llatines, i la major part de les altres han traduït per Ave i Salve o formes equivalents, de manera que ha donat la fórmula de l´Avemaria. Com ja van defensar altres autors, com els francesos Stanislas Lyonnet i René Laurentin, Benet XVI s´inclina per veure-hi més aviat el sentit de Alegra´t, i relaciona aquest text amb l´anunci del profeta Sofonies; «Alegra´t, filla de Sió ... el Senyor és dins teu» (So 3,15.17), del qual seria el compliment. I ja no cal dir que no imposa pas aquesta traducció, i menys encara que s´hagi de variar així la primera paraula de l´Avemaria.

És suggestiva la manera de tractar alguns temes secundaris, sobretot en detalls que no surten als evangelis o no hi estan especificats amb detall. Un no pot deixar de pensar en la devoció que tradicionalment s´ha tingut a Alemanya, concretament a Colònia, als Mags arribats d´Orient. I en aquest tema l´autor no rebutja la possibilitat de certes explicacions en què hi han entrat els càlculs de l´astronomia o certes hipòtesis científiques, i també recull una identificació possible que relaciona el Tarsis de la Bíblia amb l´imaginat Tartessos del sud de la Península ibèrica, lloc que podia haver tingut gran importància comercial per als països de la Bíblia. Són també detalls que fan atractiu el llibre, més enllà de tot el que és patrimoni comú de la més segura teologia.

És un llibre que mereix ser llegit a poc a poc, penetrant en el seu profund contingut teològic, sense fer de la lectura superficial de l´anècdota, un objecte únic d´interès. Cal adaptar-se a la jerarquia de valors de l´autor. No hi ha dubte que la lectura del llibre porta el lector a anar directament a les pàgines dels evangelis i trobar-hi el que és veritablement paraula de Déu, i així saber trobar lúcidament el valor que la pietat popular ha donat a altres detalls que tal vegada acompanyen legítimament la lectura de l´episodi i hi afegeixen trets de l´ambientació. Així, el papa Ratzinger recorda alguna raó que dóna un sentit a la presència dels animals, també criatures de Déu, que esmentats en algun altre lloc de l´Escriptura, s´han volgut imaginar en aquell ambient de l´establia, que amb ells, és al mateix temps càlid i fred. I agrada trobar al final del comentari amb una simpatia, també ecològica, i certament amb sintonia amb una pietat popular, infantil, ben bé en sintonia amb el pessebre vivent que Francesc d´Assís va fer un dia a Greccio. I Ratzinger-Benet XVI, després de jugar amb els textos d´Isaïes 1.3 (el bou coneix el seu propietari, i l´ase l´estable del seu amo) i de la versió grega d´Habacuc 3,3, que al·ludeixen als dos animals que podrien haver estat en aquell indret, acaba dient que «cap representació del naixement no renunciarà al bou i a l´ase».

I cal dir que el llibre és molt més que una ocasió per donar lloc, a propòsit de detalls d´inspiració popular com aquests de l´ambientació de la cova, a comentaris que, encara que ben intencionats, resulten ben pobres si es comparen amb el repàs detallat dels textos bíblics i amb tot allò que reflecteix la reflexió de l´autor, i els seus diàlegs directes o indirectes amb erudits alemanys, als quals facilita l´accés, o amb les lectures d´altres especialistes de tot el món.

Els teòlegs i els experts en aquestes matèries, de tot arreu, poden sentir-se afalagats pel fet que tot un papa s´hagi posat fraternalment, amb confiança, al seu costat, sense pretendre fer de mestre, però essent-ho, de veritat, i mereixent-ho.

Ferran Blasi i Birbe