Valors tous en temps durs. La societat catalana a l?Enquesta Europea de Valors de 2009

Javier Elzo i Ángel Castiñera (eds.)

Editorial Barcino

Barcelona, 2011

453 pàg.

Des de 1981, la European Values Study realitza una enquesta sobre valors europeus al voltant de la família, el treball, la política, la religió, valoracions morals de temes controvertits i estils de vida. Ho realitza aproximadament cada deu anys, de manera que actualment es poden ja comparar quatre grups de dades. En l´última, realitzada entre 2008 i 2009, hi van participar 45 països, incloent-hi estats i nacions sense estat com Catalunya o el País Basc. L´obra recull i analitza les dades de Catalunya mitjançant entrevistes a 1.200 persones realitzades el 2009.

Un dels editors, Javier Elzo, inicia l´obra presentant una tipologia dels catalans de 2009. La resta de capítols s´ocupen de temes específics com ara valors en la institució familiar (L. Sáez), gènere i canvi de rols (L. Sáez), el valor del treball (Obès), valors de participació social (L. Sáez), política i valors (F. Sáez), la identitat nacional com a valor (F. Sáez), valors i actituds davant de l´emigració (Mes), religió i valors (Toquin). L´altre editor, Ángel Castiñera, escriu la conclusió que justifica el títol principal de l´obra: valors tous en temps durs. Hi fa un interessant resum, així com una valoració crítica de les principals troballes.

Un llibre revelador per conèixer un aspecte de la realitat sociològica de Catalunya, encara que amb els límits propis de les enquestes, entre elles les preguntes formulades i els temes omesos. Pot interessar a sociòlegs, periodistes, polítics, líders socials i religiosos i, en general, a qui desitgi conèixer millor les característiques de l´actual societat catalana. Cadascun dels temes tractats pot tenir un interès diferent per a persones diverses, segons la seva respectiva especialització. Ara bé, el primer i l´últim capítols poden tenir un interès més general.

Elzo, mitjançant una anàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans, proposa cinc clusters que tipifiquen la població catalana de 2009. L´“etiqueta” que designa aquests clusters i la proporció de població inclosa en cadascun d´ells són les següents: neoconservadors (28,4%), individualistes egocèntrics (10,8%), individualistes pragmàtics (16,4%), individualistes cívics (24,4%) i neomoderns (20%). Entre els neoconservadors, hi predominen les persones grans, mentre que, entre els neomoderns, la majoria són joves.

A partir del resum crític presentat en la conclusió per Castiñera, fem diverses anotacions. Es reconeix una cultura individualista, amb diversos matisos i amb predomini de l´individualisme hedonista, i també un creixent liberalisme social, amb gran laxitud moral en jutjar tot el que s´entén com a conductes privades, com el divorci, l´avortament o tenir una relació sexual esporàdica. Actituds socials abans moralment deslegitimades (com la prostitució i l´homosexualitat) són ara àmpliament tolerades.

Hi ha una elevada valoració de la família. Més encara, la família segueix tenint un valor central pràcticament en tota la població. No obstant això, la família catalana tradicionalment basada en la indissolubilitat del matrimoni i en rols ben definits ha sofert una profunda transformació; moltes famílies estan avui desintegrades, hi ha pluralitat de formes (unions no maritals, successius divorcis i matrimonis, etc.) i els rols són flexibles. Es valora la igualtat de gènere i certa simetrització de rols dins la família.

El treball té gran importància en la vida dels catalans, però menys que abans, especialment en els segments joves de població que, en contrapartida, valoren més l´oci i les relacions socials.

Ha augmentat la participació associativa, encara que en gran manera limitada a pagar les quotes associatives corresponents i a l´ús de l´associació per prendre part en les activitats que organitza. Aquest associacionisme passiu o “clientelar” contrasta amb l´associacionisme actiu manifestat en desenvolupar tasques actives necessàries per a la vida de l´associació, responsabilitzant-se del seu sosteniment o de tasques de gestió i direcció, amb sentit de compromís.

Hi ha desafecció pels polítics però hi ha interès per la política, creix el sentiment d´identitat nacional i de radicalitat democràtica en les relacions entre Catalunya i l´Estat espanyol.

Pel que fa a l´emigració, no hi ha gaire rebuig de les diferències culturals, encara que en molts casos sí que n´hi ha en relació amb els musulmans magribins. No obstant això, hi ha preocupació per la participació d´emigrants extracomunitaris en el repartiment de recursos econòmics escassos, entre d´altres, l´ocupació, i per rebre subsidis i serveis públics en igualtat de condicions amb la població autòctona.

En religió, s´adverteix una secularització creixent, més acusada en la població més jove. Hi ha una menor pràctica religiosa i ha disminuït la pertinença a una religió. Agnòstics i ateus han passat del 6% el 1990 al 16,15 el 2009. No obstant això, la xifra de creients continua sent majoritària, encara que molts afirmen no pertànyer de fet a cap confessió religiosa i poden més aviat seguir una “religió a la carta”.

 En conjunt, doncs, dades que fan pensar. També per aprofundir en les causes i plantejar mesures correctores de tot allò que sembli insatisfactori.

Domènec Melé