PRO VIDA CATALUÑA: 25 anys ajudant les mares gestants en dificultats
Fundació Pro Vida de Catalunya
El 30 d´abril de 1987, 300 famílies catalanes van constituir una fundació, amb la finalitat de promoure el valor de la vida humana des de la concepció fins a la mort natural i d´oferir suport i assistència gratuïta a dones gestants o amb fills nounats, en situació de pobresa, marginació o d´altres dificultats. Era la resposta a una necessitat, no coberta per les administracions públiques, que va néixer en el si del teixit social català per ajudar la mare gestant a exercir el dret a tenir el fill que espera.
La Fundació Pro Vida de Catalunya (FPVC) va néixer sobre tres arrels que fonamentaven les seves finalitats i la seva manera de fer. Una d´elles és el treball que des de feia anys portaven a terme un grup de professionals –la major part dels quals col·laboren ara amb la Fundació– que havien posat en marxa l´Associació Pro Respecte a la Vida Humana i que van impulsar el naixement d´altres associacions a moltes ciutats d´Espanya. És en aquest àmbit on es van a començar a estudiar, des de punts de vista diversos i complementaris, els diferents aspectes del respecte i l´estimació per la vida, l´educació per fer un ús responsable de la sexualitat i la Planificació Familiar Natural.
La segona arrel fou la col·laboració activa d´alguns empresaris que, amb la seva experiència professional, ens van orientar i buscaren recursos per posar en marxa aquesta Fundació, que començà a caminar un parell d´anys abans com a “Comissió Catalana en Defensa de la Vida”. La idea que els va impulsar va ser crear un fons fundacional que donés més professionalitat, més amplitud a la feina, ja endegada, d´assistència a gestants en dificultats, i una seguretat més gran en la continuïtat en el temps i sobretot en les finalitats.
L´arrel que ve de més lluny és l´experiència que algunes persones havien adquirit en la col·laboració amb la Residència Maternal Santa Eulàlia, on van viure més directament el tracte a la mare sola –sola amb el seu fill– i que va suggerir la necessitat d´endegar, per a la gestant amb dificultats, amb altres fills o en circumstàncies diverses, una via complementària, oberta i no en règim intern.
El compromís social de la Fundació pro Vida de Catalunya
Així, la FPVC va adquirir el compromís social de treballar perquè cada fill que neix sigui reconegut com un bé social i que, per tant, les seves mares disposin d´allò que és necessari per tenir-los i criar-los adequadament.
Treballar per protegir i difondre la cultura de la vida exigeix una doble vessant educativa i alhora assistencial. És per això que la tasca de la FPVC s´emmarca en aquesta dualitat: l´educació dels nens i joves, per tal que siguin capaços de conèixer la dignitat de la persona i la cultura de la vida humana, i l´acollida de les dones en dificultats, per raó de la seva maternitat.
Conscients que cal promoure la cultura de la vida ja des de la infància, la Fundació Pro Vida de Catalunya ha impartit, al llarg d´aquests 25 anys, cursos d´educació de l´afectivitat i la sexualitat, i altres temes relacionats amb la vida humana, a col·legis, instituts i altres entitats educatives. Són milers els joves que han participat en els cursos de formació, conferències i seminaris organitzats per la Fundació. Paral·lelament, la FPVC també ha format els pares, tutors i professors responsables de la seva educació integral. Aquesta tasca és la vertadera prevenció de molts dels problemes que en l´actualitat colpegen els nostres joves i fan impossible la seva maduració harmònica. La Fundació també desenvolupa una tasca educativa i una preparació bàsica amb les mares ateses perquè puguin portar a terme la seva maternitat, i tenir cura dels seus fills de la millor manera possible, malgrat les seves circumstàncies desfavorables.
En aquests 25 anys, la Fundació Pro Vida de Catalunya ha ajudat gratuïtament 8.045 dones gestants i/o mares amb nadó; aquesta acollida ha propiciat el naixement de 6.072 nens/es. A la Fundació Pro Vida treballem perquè els embarassos de les nostres beneficiàries arribin a terme, però també atenem físicament, psicològicament i afectivament les mares. Promovem el respecte per la vida humana des del moment de la concepció i l´atenció a dones que, sent dipositàries de la vida en el seu començament, viuen situacions d´angoixa, precarietat o marginació. Totes les mares tenen el dret a ser ajudades perquè no oblidem que els nens, cada nen que ve al món, és un bé en ell mateix: un bé, a més a més, summament escàs en la nostra societat occidental, i més encara, és patrimoni de la humanitat i l´única garantia de futur i transcendència.
Ajuda a la mare gestant en dificultats
En l´actualitat, la FPVC disposa de dos centres d´acollida i ajuda a la dona, en els quals realitza la seva tasca assistencial. Un contacte continuat amb les assistents socials d´ajuntaments, hospitals i parròquies facilita la sol·licitud d´ajuda de gestants necessitades d´ajut alimentari, d´orientació, d´educació materno-infantil, de tractament psicològic, etc. Després d´una primera entrevista amb la treballadora social de la Fundació, si és la seva decisió voluntària, la dona gestant entra en el programa d´ajuda que es mantindrà durant la resta de l´embaràs i fins que el seu nadó tingui 10/12 mesos.
Al llarg d´aquest temps, la dona manté entrevistes quinzenals amb la treballadora social o monitora assistencial, que després d´un estudi multidisciplinari del cas fa un diagnòstic de la problemàtica concreta. L´atenció continuada a la mare es manté durant 14 mesos de mitjana en els quals se´ls proporciona suport humà i l´ajut material concret, segons les seves necessitats: alimentació, roba per a la gestant i targetes de transport públic; i per al nadó: canastrell, llet maternitzada, farinetes, bolquers, cotxet, bressol, roba. Durant el seguiment de la gestant o mare amb fill, si es detecten necessitats especifiques, són derivades a especialistes (psicòleg, metge, pediatre, etc).
Les dones gestants que viuen el seu embaràs en solitud o en un ambient hostil presenten, a més, una menor preparació per a l´exercici de la maternitat i posterior cura i desenvolupament del seu fill. Per això, paral·lelament, es realitza l´activitat educativa de les dones, que inclou un curset de preparació a la maternitat tractant aspectes bàsics de temes com: anatomia i fisiologia de la dona, seguiment bàsic de l´embaràs, part i puerperi, lactància materna i vinculació afectiva mare-fill. Després del part, les mares també reben tres sessions sobre nutrició infantil, cura i hàbits del nadó i autoestima.
Atenció específica a adolescents
És un fet que els embarassos en adolescents han augmentat molt els darrers anys i, conseqüentment, també les demandes d´ajut per part de mares joves. També és un fet que les noies arriben cada cop més desorientades com a resultat de l´ambient de desestructuració familiar i social en què estem immersos. L´embaràs imprevist és una conseqüència més d´aquest ambient. Per això, des de 2007 la Fundació Pro Vida de Catalunya té un programa específic dirigit a adolescents, d´entre 14 i 19 anys, per ajudar-les a portar endavant el seu embaràs. Ajudar-les a assolir les conseqüències dels seus actes passa per fomentar l´educació per a l´autorespecte i l´autodomini, i també en la gran necessitat de donar-los sempre afecte, i ajuda material quan calgui. Com que són un col·lectiu especialment vulnerable, la preparació per a la maternitat es fa en grups reduïts i l´ajuda a les mares s´allarga fins als 12 mesos del nadó. També s´insisteix molt que les adolescents finalitzin la seva formació bàsica o professional perquè puguin arribar a gaudir de l´autonomia necessària per tirar endavant la criança del seu nadó.
La tasca desenvolupada per la FPVC no hauria estat possible sense la col·laboració inestimable de molts voluntaris que, en la mesura de les seves possibilitats, ofereixen el seu temps i les seves aptituds desinteressadament. En aquest sentit, la disponibilitat horària i les condicions personals condicionen el tipus de treball que cada voluntari pot oferir a la Fundació. Tots són ben rebuts i, amb una mica d´imaginació, són integrats per ajudar els professionals de la FPVC a portar a terme l´acollida de les mares i l´organització administrativa corresponent.
En el context de la tasca educativa de la FPVC, es va incloure, des del seu inici, l´estudi, l´ensenyament i la divulgació de la Planificació Familiar Natural, com a vertadera prevenció de l´avortament. Efectivament, la PFN contraposa la paternitat conscient a la exclusivament biològica, ja que integra les vessants comunicativa, afectiva, procreativa i plaent de la sexualitat. El reconeixement de les fases fèrtils i infèrtils de la dona i l´adequació de la sexualitat masculina als ritmes cíclics de la biologia femenina permeten l´expressió d´una relació sexual personal molt més generosa, capaç d´ajornar una gratificació immediata per aconseguir un bé familiar. Això implica que l´atenció d´aquesta acció sanitària ha de dirigir-se cap a una àmplia orientació familiar, amb absolut respecte pel binomi mare-fill i l´ajuda efectiva en les necessitats familiars més bàsiques. La tasca de la FPVC queda àmpliament compromesa amb aquest projecte.
Amb l´avortament es produeix una paradoxa terrible: el claustre matern, que és el lloc on l´ésser humà ha d´estar més protegit, esdevé el lloc més perillós per a ell perquè mentre hi roman no té cap dret i està sotmès a la decisió de la seva mare. Però hem de reconèixer casos en què ella tria l´opció d´eliminar-lo condicionada per circumstàncies greus que li impedeixen raonar lliurement; per una pressió social que no li dóna cap altra opció o per una manca absoluta d´informació o de suport per tirar endavant el seu embaràs. Com diu un destacat pensador: “Després d´avortar, el metge, l´infermer, el polític se´n van a casa; la dona es queda sola amb la seva angoixa amagada en el més profund”. La primera víctima de l´avortament és, òbviament, el nen no nascut. Però la segona víctima és la mare i el pare que no podran fer seva l´experiència insubstituïble de la maternitat i la paternitat, potser perquè no han tingut la informació suficient de les conseqüències d´aquest acte ni de les alternatives i ajudes que existeixen per no avortar.
La resposta autènticament solidària que, respectant el bé de la vida de la mare i la del seu fill, no renuncia a l´esforç personal i pretén involucrar tots els estaments de la societat, és la de sumar iniciatives per buscar solucions efectives, públiques i privades, i educar els joves en el valor de tota vida humana, sobretot la dels més febles. La Fundació Pro Vida de Catalunya n´és una, i des de fa 25 anys treballa per fer realitat el dret de tota mare a tenir la criatura que espera. Perquè la vida humana no nascuda i qui n´és dipositària, ens reafirmem, són garantia de futur i patrimoni de tota la humanitat.
Esperanza Coll Godó
Presidenta
Fundació Pro Vida de Catalunya