Radiografia de la llibertat religiosa en el món

«Els drets humans han d´incloure el dret a la llibertat religiosa, entès com a expressió d´una dimensió que és alhora individual i comunitària, una visió que manifesta la unitat de la persona, tot distingint clarament entre la dimensió de ciutadà i la de creient. L´activitat de les Nacions Unides en els anys recents ha assegurat que el debat públic ofereixi espai a punts de vista inspirats en una visió religiosa en totes les seves dimensions, incloent la de ritu, culte, educació, difusió d´informacions, així com la llibertat de professar o triar una religió. És inconcebible, per tant, que els creients hagin de suprimir una part de si mateixos –la seva fe– per ser ciutadans actius. No hauria de ser necessari renegar de Déu per poder gaudir dels propis drets. Els drets associats amb la religió necessiten protecció, sobretot si se´ls considera en conflicte amb la ideologia secular predominant o amb posicions d´una majoria religiosa de naturalesa exclusiva. No es pot limitar la plena garantia de la llibertat religiosa al lliure exercici del culte, sinó que s´ha de tenir en la deguda consideració la dimensió pública de la religió i, per tant, la possibilitat que els creients contribueixin a la construcció de l´ordre social». (Benet XVI, Discurs a l´Assemblea General de les Nacions Unides, el 18 d´abril de 2008).

Amb aquestes paraules, el sant Pare extreia conseqüències de l´article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que textualment diu: «Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o la seva creença, individualment i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l´ensenyament, la pràctica, el culte i l´observança».

La cura a defensar aquest dret fonamental és la primera manifestació de sensibilitat per fer-ho amb els altres drets humans. D´aquí l´interès de tants a fer un seguiment de la «salut» d´aquest dret a la llibertat religiosa en el món. Per a la confecció d´aquest i d´altres articles d´aquest número de Temes d´Avui, hem acudit a diverses fonts de primer nivell centrades en l´estudi sobre el terreny de la llibertat de religió i de consciència[1]. A continuació, hi fem una ullada, assenyalant els principals punts del globus en els quals aquesta llibertat és maltractada.

Els atacs i restriccions a la llibertat religiosa són molt diversos, així ho posen de manifest els diversos informes consultats. La International Religious Freedom Report for 2011, del Departament d´Estat dels EUA, posa el seu accent en la persistència de règims que mantenen polítiques restrictives d´aquest dret humà de molt diferents maneres: des de l´obligatorietat de registres que afavoreixen els grups religiosos amb autorització estatal, les lleis contra la blasfèmia, o el tractament de les minories religioses com a amenaces a la seguretat. El Report del Departament d´Estat nord-americà presta atenció a les grans tendències que es detecten en el nostre temps, com l´impacte de les transicions polítiques i demogràfiques sobre les minories religioses. Entre aquestes minories discriminades, esmenta: els bahais i els sufís a l´Iran, els cristians a Egipte, els ahmadís a Indonèsia i Pakistan, els musulmans en diversos països d´Europa; budistes tibetans, cristians i musulmans iugures a la Xina i jueus en moltes parts del món.

La Primavera àrab, vista per molts als països de la zona i del món occidental com una promesa de llibertat i democràcia, també ha provocat recels i tensions. A Egipte, s´han multiplicat les accions violentes contra els cristians coptes. Fins a aquesta data, els funcionaris del govern i els responsables de les forces de seguretat no han hagut de retre comptes per les seves accions o omissions.

Un altre aspecte que destaca l´informe nord-americà és la creixent preocupació europea davant de la seva diversitat cultural i religiosa, que ha portat a aprovar lleis que prohibeixen algunes vestimentes musulmanes.

La religió com a excusa per limitar les llibertats

La manera de respondre que adopten alguns governs davant del que consideren «extremistes violents» amb freqüència repercuteix en una restricció de la llibertat religiosa, constata el Report 2011, que sentencia: «Les autoritats sovint no distingeixen entre la pràctica religiosa i pacífica d´activitats criminals o terroristes». Això ha succeït en països com Bahrain, Rússia, Iraq i Nigèria.

Ampliació de l´ús i abús de les lleis contra la blasfèmia

«Alguns governs utilitzen cada vegada més la blasfèmia, l´apostasia, i la difamació de la religió en lleis per restringir la llibertat religiosa, restringir els drets de les minories religioses, i limitar la llibertat d´expressió», és una altra constatació de l´informe nord-americà. Pakistan és un exemple d´aquest abús, amb violentes accions com l´assassinat del governador de Panjab Salman Taseer i també del Ministre d´Afers de les Minories Shahbaz Bhatti, l´únic cristià al gabinet. Aasia Bibi, cristiana, roman a la presó, en espera d´una apel·lació de la sentència de mort de 2010, la primera sentència per blasfèmia dictada contra una dona. Un altre cas és l´Aràbia Saudita, on la blasfèmia en contra de la interpretació wahabita de l´Islam sunnita es castiga amb la mort, encara que la pena més comuna és una llarga pena de presó. «A mitjans de novembre de 2011, –relata el Report– Mansor Almaribe, un australià d´ascendència xiïta iraquià, va ser detingut i condemnat per blasfèmia i «insults als companys del Profeta». Va ser condemnat a 500 fuetades i un any de presó. La seva sentència es va reduir a 75 fuetades i no anar a la presó. Se li va permetre tornar a Austràlia després de rebre les fuetades.» A Indonèsia, també s´aplica la llei contra la blasfèmia: per exemple, Antonius Richmond Bawengan, un cristià, va ser condemnat el 8 de febrer a cinc anys de presó per blasfèmia per la distribució de llibres considerats «ofensius contra l´Islam». També a Indonèsia, el govern no va poder o no va voler aturar l´assassinat de cinc ahmadies, que va tenir lloc a Cikeusik, província de Banten, per una munió de 1.500 persones. Les imatges en vídeo de l´atac publicades a internet mostren el linxament de les víctimes davant de la passivitat dels agents de policia.

Creixent antisemitisme

L´Informe documenta un gran nombre de manifestacions antisemites: des de la negació de l´Holocaust a la identificació d´algunes polítiques de l´estat d´Israel amb l´antisemitisme; el recurs de certs grups nacionalistes d´utilitzar tòpics antisemites com les teories conspiratòries, les profanacions, el libel de sang i les caricatures demonitzant els jueus.

Violadors crònics de la llibertat religiosa

Hi ha una sèrie de països que es mantenen com a violadors crònics i sistèmics de la llibertat religiosa. Tant el Report americà con l´Informe d´AIN documenten l´estat actual de la repressió religiosa a Afganistan, Xina, Corea del Nord, Iran, Aràbia Saudita, Eritrea i altres països amb governs autoritaris com Cuba, Pakistan, Rússia, Síria, Turkeminstan, Vietnam. Igual que altres llibertats, la llibertat religiosa a Corea del Nord, simplement no existeix.En la presentació del Report 2011, la secretària d´Estat Hillary Clinton va assenyalar els «països d´especial preocupació»:

La Xina: que enforteix la seva pressió sobre el budisme tibetà i que, en protesta, va provocar l´autoimmolació de, 12 tibetans, com a mínim, el 2011. Per la política de tolerar únicament religions en les seves versions «patriòtiques» (budistes, taoistes, musulmans, catòlics i protestants) per poder-se registrar i poder celebrar legalment els seus serveis religiosos. Denuncia les limitacions als budistes seguidors del Dalai Lama, a l´Església catòlica fidel a Roma o als musulmans que viuen a la regió autònoma Iugur de Xinjiang.

Eritrea: per la contínua fustigació dels membres dels grups religiosos no registrats. Per la intimidació governamental i el gran nombre de persones empresonades per les seves creences religioses, maltractades, torturades, algunes de les quals han mort. Hi ha notícies de persones alliberades després d´abjurar de la seva fe.

Iran: La llibertat religiosa a Iran es va deteriorar encara més a partir d´una situació que ja era atroç. El govern utilitza l´empresonament, la fustigació, la intimidació i la discriminació basada en les creences religioses. En les seves actuacions poden barrejar-se motivacions religioses i polítiques. Per exemple, una sentència de 20 anys de presó contra 7 líders bahaís, posteriorment reduïda a 10 anys el 2010, va tornar a la condemna inicial per «espionatge a favor d´Israel, insult a la santedat de la religió i propaganda contra la República islàmica». «El govern va crear una atmosfera amenaçant per a gairebé tots els grups religiosos no xiïtes, sobretot per als bahaís, així com per als musulmans sufís, els cristians evangèlics, jueus, sunnites i zoroastrians».

Com queda reflectit en els quatre informes utilitzats, són molts els països que d'una forma

o una altra no respecten la llibertat religiosa. En aquest mapa només indiquem:

  ♦  granat fosc →   Països que sistemàticament violen la llibertat religiosa.

  ♦ granat intermedi →   Greus violacions.

 ♦ granat suau →   Paradoxa: Agressión legislativa a la llibertat religiosa i de consciència en el context   d'una democràcia que reconeix les llibertats fonamentals.

*   *   *

Corea del Nord: La llibertat religiosa no existeix en cap forma a Corea del Nord. El govern ha continuat reprimint els grups religiosos no autoritzats, i ha tractat amb duresa aquells ciutadans que no participen en les activitats religioses. «A causa de la inaccessibilitat del país i de la incapacitat dels estrangers per obtenir informació oportuna, la continuació de les detencions i execucions durant l´any ha estat difícil de quantificar».

L´Aràbia Saudita no reconeix la llibertat de religió i prohibeix l´exercici públic de qualsevol religió que no sigui l´Islam. El govern sotmet els musulmans que no s´adhereixen a la interpretació de l´Islam que fa el govern, a la discriminació política, econòmica, jurídica, social i religiosa.

Sudan: La Constitució provisional i altres lleis i polítiques proporcionen certa llibertat religiosa. No obstant això, l´apostasia, la conversió de l´Islam a una altra religió, la blasfèmia, i alguns matrimonis interreligiosos estan prohibits. A més a més, els observadors van afirmar que els salafistes estaven creixent entre la població musulmana i que aquest creixement va ser motiu de conflicte amb els cristians i els musulmans no salafistes.

L´Uzbekistan obliga que els grups religiosos s´inscriguin en un registre i prohibeix certes activitats, com el proselitisme i l´edició, importació i distribució de materials religiosos sense llicència. El govern va restringir les activitats religioses que consideraven que estaven en conflicte amb la seguretat nacional i, en general, tracta amb duresa els musulmans que practiquen l´Islam, religió majoritària, que queda confinada a les mesquites. La legislació prohibeix als grups religiosos la formació de partits polítics i moviments socials, així com l´ensenyament privat dels principis religiosos.

Com era d´esperar, el Report 2011 presentat per Clinton no fa menció del greu conflicte generat als EUA per una part de la reforma sanitària coneguda popularment com Obamacare. Encara que s´ha volgut vendre com un conflicte entre la visió católica de la sexualitat i una llei sanitària, el problema de fons rau en el fet que la llei obliga els empleadors –entre d´altres, l´Església i les seves institucions educatives, assistencials...– a oferir una assegurança mèdica que obligatòriament ha d´oferir una sèrie de serveis, alguns dels quals són incompatibles amb la moral catòlica. A més, l´objecció de consciència està prohibida. Tenim aquí un conflicte de consciència de primer ordre... (per veure-ho amb més detall pot llegir l´article Alguns aspectes polèmics de la reforma sanitària d´Obama a la Secció "Cas de Moral" en aquesta mateixa revista –"linkar" títol de l'article–).  

Isidor Ramos Rosell

Periodista

[1] Informe 2012 sobre Llibertat Religiosa en el Món, editat per Ajuda a l'Església Necessitada (AIN), fundació de la Santa Seu, promoguda pel papa Pius XII i iniciada pel P. Werenfried van Straaten el 1947, per ajudar pastoralment l'Església necessitada o que pateix persecució arreu del món. La seva seu central es troba a Königstein im Taunus, a prop de Franfurt. http://www.acn-intl.org A Espanya: http://www.acn-intl.org

Index Mondial de Persécution 2012, les 50 pays où èter chrétien Coûte le plus, editat per l'ong protestant Portes Ouvertes. http://www.indexmondialdepersecution.fr

Rapport 2011 sur l´intolérance et la Discrimination contre les chrétiens a Europe, ONG ubicada a Àustria. Pertany a la OIDAC, una xarxa europea d'organitzacions no governamentals, investigadors, intel·lectuals i experts que comparteixen l'objectiu de crear consciència sobre el problema de la intolerància i la discriminació contra els cristians a Europa. http://www.intoleranceagainstchristians.eu/

International Religious Freedom Report for 2011, del Departament d'Estat dels EUA http://www.state.gov/j/drl/rls/irf/religiousfreedom/index.htm