Arxiu > Número 43

Les minories creatives i la seva influència social

Fa poques setmanes uns quants professors universitaris s´han reunit per a proposar un Codi ètic per als polítics[1]. Alguns dels participants creients –com és el cas de Francesc Torralba de la Universitat Ramon Llull– segur que s´han image-4f637b81099c75b74152d7bd13e0aac8inspirat en unes paraules de Joan Pau II que afirmava que «el futur de la democràcia depèn d´una cultura capaç de formar homes i dones preparats per defensar determinades veritats i valors (...) La salut democràtica d´una nació es troba, en gran mesura, en la naturalesa ètica dels seus ciutadans i dels representants polítics». Altres que es declaren agnòstics també hi han participat activament, amb positives aportacions que neixen d´un clar concepte ètic de la tasca política i econòmica.

Com es pot observar, i més encara últimament, s´ha posat de moda parlar de «minories creatives» influents. Fou el Papa Benet XVI qui en una entrevista de fa uns anys digué que el futur de l´evangelització es trobarà segurament en les «minories creatives».

Què entén ell per aquest concepte? Hom, per poder copsar la intencionalitat del sant Pare, ha d´entendre que estem en un món força secularitzat i que els cristians, de fet, ens sentim en minoria. Però una minoria que, si es deixa omplir d´amor a Déu i al proïsme, pot endegar un moviment que també es podria denominar «el suplement d´ànima» que el món d´avui necessita per tal de despertar de l´endormiscament. «Jo diria que normalment les minories creatives determinen el futur, i en aquest sentit, l´Església catòlica s´ha d´autocomprendre com una minoria creativa que té una herència de valors que no és quelcom que pertany al passat, sinó una realitat molt viva i actual». I aquestes minories han de fer-se presents en el debat públic, on els valors com la pau, la llibertat, la veritat, la bellesa, la caritat, etc. són desitjats com els grans béns als quals ningú de bona voluntat no hi pot renunciar.

Benet XVI hi afegeix: «L´Església ha d´estar present en el debat públic. Jo diria que el primer d´aquests debats és el diàleg entre agnòstics i creients. Ambdós es necessiten... al catòlic no li ha de bastar tenir fe; ha de romandre en una constant recerca de Déu; més encara: és en el diàleg amb els altres on ha de retrobar-se amb Déu d´una manera cada vegada més profunda».2

El sant Pare distingeix tres nivells d´acció per assolir l´objectiu traçat: l´intel·lectual, el moral o ètic i el caritatiu. En el primer, hi ha d´haver un pregon diàleg intel·lectual entre agnòstics i creients. L´agnòstic no es pot acontentar amb el «no saber si Deu existeix o no»; té l´obligació de buscar, de moure´s en la recerca de l´Absolut, per tal de poder iniciar el camí que el porti a la fe. I el creient no es pot tampoc quedar tranquil en tenir fe, sinó que l´ha de mostrar, l´ha d´actualitzar, l´ha de confessar amb obres i amb una conducta ètica que il·lusioni, oferint-ho tot com un gran Bé als altres. És l´herència que ha rebut i de la qual ha de fer-ne partícips als altres. Les obres de caritat, de solidaritat, d´amor al proïsme per part dels cristians completaran aquesta oferta, ja que un dels grans signes eclesials –com es el cas de «Càritas»; i això arreu del món– ha estat sempre un clar testimoni d´ajudar els pobres i de ser instruments de amor i de justícia, pal·liant la pobresa i la marginació. No podem oblidar l´afirmació de la doctrina social cristiana, segons la qual la «pau és obra de la justícia i de l´amor».

Els cristians, en aquesta tasca, no han de sentir-se «acomplexats», ja que és un preciós repte allò que el món els demana, potser sense saber-ho, per aportar aquell suplement d´ànima esmentat tant necessari per poder arribar a un positiu desenvolupament humà i per aconseguir «sobreviure» en un món que s´està com ofegant en un clar relativisme moral, en un creixent escepticisme intel·lectual, en un desesperançador futur.

Perfil de les minories creatives cristianes

Com apuntava el Papa, la societat, si vol subsistir com a tal, hauria de trobar en el treball d´aquestes minories creatives «allò que hi ha de millor en el seu esperit», que alhora –pel que fa a Europa– és retrobar-se amb les seves arrels cristianes, sense menysprear, per descomptat, altres visions culturals que també poden aportar tot allò que tenen de bo, d´acord amb l´essència natural fonamental en què tots també podem coincidir. I això no és perquè ens movem en una superficial acceptació d´un vaporós multicuturalisme sense ànima.

Les minories creatives cristianes han d´escoltar o mirar totes les altres cultures, pensant que la idea de la «complementarietat de les cultures» és enriquidora per a tothom. Moltes d´aquestes cultures no cristianes conserven connaturalment el bo i millor que hi pot haver del món familiar, social, cultural, econòmic, polític... tot i que també elles segurament necessiten fer una autocrítica per tal de purificar-se de certs desviaments o errors originats amb el pas del temps. A tots ens cal esmenar-nos de possibles faltes relacionades amb el tractament que hem donat als drets humans, a la dignitat de la persona, a la llibertat humana, etc. Ens cal, per tant, una pregona conversió per poder ser minoria creativa.

Les «minories creatives» compten amb els avantatges de la globalització que suposa la universitalitat de l´Església: arreu del món; la catolicitat de l´Església s´ha vist, a més a més, refermada per la sana inculturització, ja que «la fe –l´evangelització– s´ha de fer cultura», tal com apuntava Joan Pau II. I així ha estat. Les minories creatives compten també amb tot el treball portat a terme per moltes organitzacions internacionals catòliques, sobretot tenint com a protagonistes els laics que hi treballen des de fa molt de temps, sense ser forçosament només una «longa manus» de la Jerarquia.

Per exemple, fa pocs mesos hem vist i palpat l´experiència de la magna reunió, a Viena, de la 31a Assemblea Internacional de Pax Romana ICMICA (Moviment internacional d´intel·lectuals i professionals catòlics). També els diferents treballs i sessions arran del celebrat Atri dels gentils, en moltes diòcesis europees, entre elles Barcelona: aquests encontres han contribuït a aportar noves iniciatives creatives en aquest món intercultural i interreligiós.

Un altre exemple de minoria creativamixta, en podríem dir, ja que estava formada per creients i no creients– ha estat la trobada, amb sessions i treballs, d´uns quants professors universitaris catalans que han tingut per objectiu redactar un «codi ètic per als polítics». Alguns dels participants s´han inspirat en unes paraules de Joan Pau II, que afirmà, fa anys, que «el futur de la democràcia depèn d´una cultura capaç de formar homes i dones preparats per defensar determinades veritats i valors... corre perill quant la política I la llei trenquen tota connexió amb la llei moral inscrita al cor humà».3

El document signat per aquests diferents professors –minoria creativa– conté afirmacions i continguts de gran profunditat:

♦ Democràcia i ètica són consubstancials.

♦ L'exercici polític ha de procurar mantenir uns valors amb un clar contingut moral, com per exemple: la igualtat, la llibertat, la responsabilitat, la veritat, la dignitat humana, el respecte mutu, la justícia, l´esperit de servei, la integritat, el bon exemple, la imparcialitat, la professionalitat, la transparència, l'austeritat, etc.

♦ Així, doncs, l´acció política ha d´orientar-se per aquests i altres valors morals universals que poden ser defensats per moltes persones.

♦ Sense representants polítics d´alta qualitat moral i ètica, no s'aconsegueix arribar a aquelles fites que els súbdits esperen, reclamen o exigeixen.

♦ S'ha vist que un partidisme tancat en ell mateix pot acabar en una buidor moral esfereïdora.

♦ La guia pràctica de la política hauria de tenir un «mínim denominador comú moral» format pel reconeixement dels drets humans i del bé comú com a punts centrals. Aquests principis mínims han de ser acceptats per tots els qui es vulguin dedicar a tasques polítiques, més enllà de les creences religioses, del lloc d'origen i de la ideologia de cadascú.

♦ El cristianisme –amb tot el seu patrimoni cultural– es considera fonamental per al Codi ètic i es veu, pel que fa a la doctrina social, com pot ser compartit per altres polítics no creients que estimen els valors morals cristians per la seves exigències i altitud ètica.

Les minories creatives d´arrel cristiana hauran de comptar, sobretot, amb un ingent nombre de laics compromesos, ben formats en la doctrina de l´Església, capaços de mantenir un diàleg sa i ho hauran de fer amb tota mena d´associacions o estructures, sense que necessàriament s´hagin de fondre en un sol moviment. Tots junts o per separat podran influir en tota mena d´iniciatives riques i creatives –que afectaran la nova evangelització, directament i indirectament, i ho podran fer amb eficàcia– en tot món de l'ètica política, econòmica, familiar i social. La Jerarquia eclesial sap perfectament que la cooperació orgànica entre laics, sacerdots, religiosos, etc. és absolutament necessària, alhora que s´ha de fugir de tota mena de fonamentalisme intransigent; tot i que caldrà ser sempre clar pel que fa a la doctrina de Crist.

Llancem, doncs, una crida a tots els catòlics perquè segueixin en temps difícils, cadascú des del lloc que li pertany, el que el sant Pare Benet XVI ha volgut expressar amb el concepte de minoria creativa. Com ha interpretat molt bé Teodor Suau, «la consciència que ser “minoria” no és cap cosa dolenta. Ans el contrari, la condició de possibilitat per arribar a ser significatius en un món globalitzat on les coses es valoren en darrera instància per la seva capacitat de provocar experiència i no sols sensació de plaer. Tot intent, doncs, de recuperar una posició hegemònica en la societat, centrada en la massificació i el nombre, no podrà ser mai considerada en la línia establerta pel Papa».4

Així ho esperem

Josep Vall i Mundó

Prevere, doctor en Dret Canònic

 


1 La revista Ramon Llull Journal of Applied Ethics ha publicat en el seu tercer número de l´any 2012 el Codi ètic per a professionals de la política.

2 Benet XVI, Viatge a la República txeca (26-28 de setembre de 2009). Trobada del Papa amb els periodistes durant el vol cap a la República txeca, 26 de setembre de 2009.

3 Joan Pau II, Discurs als bisbes nordamericans en visita ad limina, 27 de juny de 1998.

4 http://www.catedraldemallorca.info/principal/es/opiniones/113-su-au/2234-una-minoria-creativa

  • 22 novembre 2012
  • Josep Vall i Mundó
  • Número 43

Comparteix aquesta entrada