Revista > Número 42

Las prelaturas personales: una explicación al alcance de todos

Javier Hervada

EUNSA

Pamplona, 2012

80 pàgs.

Javier Hervada és catedràtic emèrit de Dret Canònic i autor de nombroses publicacions científiques, sobretot de l´àmbit jurídic. En la present obra, s´ocupa de la figura jurídica-canònica de les prelatures personals. L´interès del image-4de2320d479b83749ed4d48700347ac8tema és ben palès: las prelatures personals van ser creades de bell nou pel Concili Vaticà II, per tal que s´ocupessin de peculiars tasques pastorals. Es diferencien de les prelatures territorials –que ja existien des de sempre– en el fet que porten a terme les tasques pròpies d´una diòcesi, amb un prelat que té jurisdicció sobre els fidels que habiten en un territori.

L´exposició que el professor Hervada fa d´aquesta figura jurídica i pastoral no pot ser més senzilla: consisteix en una conversa de l´autor amb un amic que li demana que li expliqui d´una manera entenedora què és una prelatura personal; l´autor li respon que farà el que pugui, però que les coses tècniques –de tècnica jurídica, en aquest cas– s´han de explicar amb termes tècnics i li posa l´exemple d´una senyora que li va demanar al gran Einstein que li expliqués la teoria de la relativitat; el savi ho va intentar dues vegades i, en tots dos casos, el resultat va ser fallit. En una tercera vegada, li va explicar de la manera més entenedora del món, i la senyora li va expressar la seva satisfacció, i aleshores Einstein li va dir: «doncs això no és la teoria de la relativitat».

Resumint, veurem breument els passos que dóna Javier Hervada per explicar què són les prelatures personals al seu amic:

 - A l´Església, hi ha una organització pastoral fonamentada en el sagrament de l´orde.

- Aquesta organització pastoral està formada pel que s´anomena circumscripcions eclesiàstiques.

- Les circumscripcions eclesiàstiques estan formades seguint una jerarquia (un bisbe, els preveres i els diaques) i un poble de fidels.

- La diòcesi és el model exemplar de totes les altres circumscripcions eclesiàstiques. Les diòcesis són esglésies particulars, porció del Poble de Déu que és l´Església Universal. El cap d´una diòcesi és el bisbe diocesà.

- Les prelatures són circumscripcions eclesiàstiques que tenen com a cap, no un bisbe sinó un prelat amb jurisdicció quasi episcopal, és a dir pròpia d´un bisbe. Algunes vegades, per les característiques de la prelatura, el prelat és alhora bisbe.

- Les prelatures poden ser, com ja s´ha dit, territorials o personals.

- Els dos últims capítols del llibre estan dedicats, l´un específicament a les prelatures personals, i l´altre a l´única prelatura d´aquesta mena que ha estat erigida per l´Església fins al moment present: la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei.

- Les diferències entre les prelatures territorials i personals són molt grans, les primeres s´assemblen més a les diòcesis, es dediquen a la cura pastoral ordinària de l´Església i els seus fidels estan delimitats per un territori, mentre que les segones es dediquen a una tasca pastoral peculiar en funció de la qual seran el seus fidels. Les prelatures personals s´assemblen als ordinariats, per exemple: l´ordinariat castrense o militar, que porta a terme la cura pastoral dels militars i de les seves famílies allà on es trobin.

- Pel que fa a la Prelatura Personal de la Santa Creu i Opus Dei, s´ha de dir que és una circumscripció eclesiàstica formada per un prelat, que en aquest cas és també bisbe, els preveres incardinats a la prelatura i els fidels laics incorporats a la prelatura. Aquesta es regeix per la legislació general sobre les prelatures personals i pels estatuts propis donats per la Santa Seu.

- La tasca pastoral peculiar de la Prelatura de l´Opus Dei és promoure entre tots els fidels laics i potencialment entre tots els homes i dones, la crida universal de Crist i de l´Església, a la santedat i apostolat en el bell mig del mon i mitjançant el treball professional de cadascú i totes les altres circumstàncies familiars i socials, corrents i normals de la vida. També s´adreça aquesta tasca pastoral als sacerdots seculars. Per assolir aquest fi, la missió de la Prelatura consisteix a donar la necessària formació espiritual, teològica i apostòlica, que dura tota la vida.

 

Joan Garcia Llobet

  • 15 juny 2012
  • Javier Hervada
  • Número 42

Comparteix aquesta entrada