Revista > Número 42

José y sus hermanos

Thomas Mann

Ediciones B

Barcelona, 2011

1495 pàgs.

S´ha publicat sencera una de les obres fonamentals del conegut escriptor alemany –premi Nobel de literatura, l´any 1929– Thomas Mann, Josep i els seus germans. Es tracta d´una tetralogia, escrita fa moltes dècades, però image-acc3ed093b9c1a1171f7737ae7b7b09cmantinguda una mica al marge de la divulgació normal, per ser una obra religiosa, projueva i alhora antinazi en la seva intencionalitat i posada ara a l´abast de tothom. En la novel·la, l´autor manifesta un interès especial pel tema dels temps patriarcals. Fa moltes consideracions sobre el lliure obrar humà, en general i sobre les diferents reaccions espirituals dels protagonistes –odis i ressentiment, penediment i perdó, afecte i tendre amor– tenint sempre al davant el relat bíblic on es narra la vida dels coneguts personatges –Jacob i esposes, fills (Josep i germans) i altres parents– d´acord amb els capítols 37-50 del Gènesi. La novel·la és relativament fidel a aquests capítols. Thomas Mann va investigar sobre el llibre sagrat i sobre la història i els costums d´Egipte. Sabem que la Bíblia –en paraules de l´expert biblista José Morales– és «un gran monument literari, que conté un ampli nombre de gèneres històrics, poètics, profètics, sapiencials... És una pedrera inesgotable d´assumptes, semblances de personatges, arguments, reflexions, costums i maneres de viure. Tots tipifiquen qüestions existencials i retrats de situacions i circumstàncies que simbolitzen la vida humana en el seu curs temporal rumb a l´etern». Tot això ho aprofita Thomas Mann per escriure la seva llarga obra.

El primer volum narra la història de Jacob, pare de Josep. En el segon es veu molt bé com es va covant l´enemistat i l´antipatia dels germans grans envers Josep, i l´amistat d´aquest amb el seu el germà petit, Benjamí, fill de la mateixa mare, l´estimada Raquel. La venda de Josep, com a esclau, a uns comerciants quan ja estava a punt de ser assassinat. En la tercera part, un cop el protagonista és venut a Putifar, explica com Josep arriba a ser l´home de confiança i majordom del seu poderós amo egipci, i també com la dona de Putifar vol seduir repetidament Josep. En rebutjar aquest –home cast i lleial– les insinuacions de l´esposa del seu benefactor, és acusat injustament per ella de tot el contrari i per aquesta raó és jutjat i condemnat a presó. L´últim volum relata com Josep, gràcies al sobrenatural do d´interpretar –i per això l´anomenaven el «somniador» el seus germans– els somnis dels altres i finalment els del Faraó sobre els set anys de vaques grosses i els set de vaques magres, arriba a ser el Gran Administrador del Faraó en la recollida d´aliments durant els set primers anys i el bon repartiment durant els anys de sequera. Com que aquesta també afectà el país de Canaan, on viuen Jacob i els altres fills, aquests demanen ajut als egipcis, i després de diversos esdeveniments ordits per Josep mateix, aquest es dóna a conèixer, provocant una gran alegria i un sincer penediment de tots els germans pel que havien fet molts anys abans. Tot acaba amb la reconciliació, i també amb la trobada de Josep amb el seu ancià pare Jacob i amb el seu germà petit. Tots van a viure a Egipte, lloc on el poble d´Israel (Jacob i els seus descendents) es multiplicaran ratificant-se com a poble elegit i vivint en pau a la terra de Gossen de l´Alt Egipci.

La llarga novel·la no pretén ser un llibre exegètic, ni tampoc una novel·la històrica, sinó una obra sobre una història molt humana i sobrenatural al mateix temps, aportant-hi un alt grau de ficció o d´imaginació, però sempre amb un clar coneixement de les reaccions de l´ànima humana. D´altra banda és el que en diríem una història, plena de consideracions profundes sobre l´ésser humà i sobre la providència divina, la qual actua per estranys camins que només la visió sobrenatural descobreix; es parla de la llibertat, de la veritat, de la bellesa, de la puresa i amor i, sobretot, del fet que Déu dels grans mals en pot treure grans béns. «La Bíblia –com digué el biblista Armand Puig– és un llibre imprescindible que, és veritat, parla sobre Déu, però sobretot parla de l´home: de l´amor, de l´odi, de la venjança, de l´assassinat de l´altre, de l´amistat... No és un llibre de cotó fluix, és un llibre vital, per això ha inspirat tanta gent: escriptors, pintors, poetes... tota la cultura gira al voltant de la Bíblia. Els grans relats bíblics són relats carregats de vida. No és allò d´un angelet que baixa i toca el violí... no! La Bíblia està impregnada de la vida que els humans fem... és un llibre d´acció. És història... és terriblement atractiva i útil.»

El llibre no és fàcil de llegir, ja que Mann hi aprofundeix amb moltes reflexions pròpies que toquen la condició humana. De tant en tant, s´atura sobre aspectes concrets d´alguns dels costums de Canaan i d´Egipte, o sobre la manera de viure dels senzills ramaders, els poderosos i rics com Putifar i descriu detalladament aquells ambients. L´autor, sense dir-ho expressament, fa una defensa dels jueus, com a poble escollit, en uns temps tan compromesos com foren els del nazisme hitlerià.

Josep i els seus germans va ser escrit per Mann a Suïssa, on s´havia refugiat en temps de la dictadura nacionalsocialista. Trigà uns quinze anys a escriure-la, dedicant-li una atenció especial per tal de deixar reposar l´obra. Li tenia un gran estimació, ja que amb Josep i els seus germans volgué l´autor mostrar la gran història dels israelites com un dels grans fonaments de la cultura occidental. Hi ha pàgines molt profundes, entre les quals destaco, un cop més, les converses entre el Faraó i Josep.

Crec que Josep i els seus germans continuarà sent una obra imprescindible per conèixer un aspecte del vertader Mann: el gran novel·lista de La Muntanya màgica, d´Els Buddenbrook, El Doctor Faustus, Carlota a Weimar, etc. I això, pel fet religiós narrat en una determinada i explícita clau i per la seva significació cultural i humana. Per la novetat d´aquesta recent edició completa la proposo com una obra aconsellada per als bons lectors dels clàssics contemporanis.

Josep Vall i Mundó

 

  • 15 juny 2012
  • Thomas Mann
  • Número 42

Comparteix aquesta entrada