Revista > Número 39

La catequesi, exigència de la Nova Evangelització

El Servent de Déu Joan Pau II va dedicar una gran atenció, en el seu ampli magisteri, al concepte de Nova Evangelització. Però alguns van manifestar les seves reserves i pors davant un concepte que els semblava tornar a image-c53f9775b7412514c4fa539ae372c007temps anteriors, en què l´Evangeli configurava tota la realitat cultural i social. Una visió molt allunyada de la que el Sant Pare assenyalava en la seva proposta, que, en realitat, era una crida a tota l´Església a realitzar una nova proposta de la fe, tenint en compte l´actual situació cultural i social que vivien moltes regions d´antiga cristianització, i que les havia dut a allunyar-se de la fe cristiana. Una proposta que va adquirir una intensitat especial amb motiu de la caiguda del mur de Berlín i els canvis socials i polítics que comportava, i dels quals es va fer ressò la I Assemblea Especial per a Europa del Sínode de Bisbes, de l´any 1991: «Europa avui no ha d´apel·lar simplement a la seva herència cristiana anterior; cal assolir de nou la capacitat de decidir sobre el futur d´Europa, en una trobada amb la persona i el missatge de Jesucrist».

Molt s´ha parlat, els últims anys, d´aquesta nova proposta evangelitzadora, però darrerament havia quedat un poc en la penombra. Ha estat Benet XVI qui l´ha rescatat i l´ha posat com una senyera per a tota l´Església, creant el Consell Pontifici per la Promoció de la Nova Evangelització. Un organisme pontifici per impulsar-la en les Esglésies particulars, el qual haurà de pensar a fons l´abast d´aquesta acció evangelitzadora i crear els instruments per desenvolupar-la. En aquest sentit, crida l´atenció que es parli de la necessitat de l´ús del Catecisme de l´Església Catòlica com a element fonamental per a la formulació essencial i íntegra de la fe. Una proposta que recorda que la catequesi ha de formar part del nou dispositiu evangelitzador de l´Església, puix no pot haver-hi una proposta del Catecisme sense catequesi. I això, tant a l´hora de la necessària evangelització interna de la comunitat eclesial com en la seva missió evangelitzadora a través del primer anunci de la fe i del procés de la iniciació cristiana.  

 

La catequesi moment privilegiat de fonamentació

El Directori General per a la Catequesi situa la catequesi com un moment assenyalat del procés total d´evangelització i diu: «El moment de la catequesi és el que correspon al període en el qual s´estructura la conversió a Jesucrist», donant fonamentació a aquesta primera adhesió. Els convertits, mitjançant «una educació i un aprenentatge convenientment prolongats de tota la vida cristiana», són iniciats en el misteri de la salvació i en l´estil de vida propi de l´Evangeli. Es tracta, doncs, «d´iniciar-los en la plenitud de la vida cristiana» (DGC, 63).[1] Aquesta indicació és molt il·luminadora a l´hora de plantejar la relació entre catequesi i nova evangelització. Certament implica una novetat respecte d´un concepte ampli d´evangelització. Vol respondre a la situació cultural i espiritual dels qui, havent estat batejats, han perdut la capacitat de viure a la llum de l´Evangeli; d´aquells que necessiten passar d´una fe que s´ha convertit en un costum social a una fe més personal i madura; o dels qui necessiten retrobar aquella experiència de Déu que sigui el fonament d´un testimoni que doni raó de l´esperança cristiana. Davant aquesta realitat, l´Església ha d´oferir de nou el Missatge de la Fe, centrant-se en el que és essencial, suscitant aquelles experiències que ens vinculen més radicalment a Déu i ens obren a l´amor als altres. En aquesta hora no n´hi ha prou amb una proposta de la fe que se situa dins del dinamisme de major justícia i solidaritat. Ha de proclamar-se la novetat de Déu, fonament d´una forma de viure més humana i fraterna i, alhora, oberta a la novetat d´un «cel nou i una terra nova».  

 

La nova evangelització no és un programa ideològic sino una trobada amb Crist en el si de l´Església

La nova evangelització no és un programa ideològic, sinó una proposta que vol promoure la meta que el Papa Benet image-d9abd57189cf8c8dbc6c256e1defb07aXVI indicava a la primera encíclica Deus caritas est: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva». Es tracta d´una trobada amb Jesucrist en el si de l´Església. En aquest sentit, la catequesi té una gran missió a complir perquè la seva finalitat més evident és posar algú, «no sols en contacte, sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist»(CT, 5)2. Des d´aquesta perspectiva val la pena recordar el que sobre això diu el Catecisme de l´Església Catòlica: «La transmissió de la fe cristiana és primàriament anunciar Jesucrist, per conduir a creure-hi. Des del començament, els primers deixebles tenien el desig fervent d´anunciar Jesucrist: “nosaltres no podem deixar de dir allò que hem vist i sentit” (Ac 4, 20). I invitaven els homes de tots els temps a entrar en el goig de la seva comunió amb Ell» (CEC, 425).

Això vol dir que la catequesi, en el procés de la nova evangelització, ha de tenir un to radicalment evangèlic. Es tracta de posar en relació amb Jesús a través del coneixement de les narracions evangèliques, del contacte amb els qui van ser testimonis d´allò que va dir i va fer Jesús. Una catequesi que ha de desenvolupar la capacitat per escoltar la Paraula de Déu, per deixar-se il·luminar per la seva saviesa. Una catequesi que ha de dur a la pregària i a la celebració, perquè en aquestes s´entra en contacte personal i es participa en l´esdeveniment salvador que contínuament s´actualitza per la força de l´Esperit Sant en l´Església. Una catequesi que no es pot quedar en les paraules, sinó que, a través d´aquestes, ha d´introduir en el misteri que proclamen, passant dels signes a la realitat del misteri de la fe, que resplendeix en una vida segons l´Evangeli. Una catequesi que se sap sempre oberta a l´acció de l´Esperit, que prepara i acompanya, i que fa créixer el missatge de la fe sembrat al cor dels qui l´escolten.  

 

Treballar l´educació de la fe en la família

Naturalment, això demana una renovació de la pròpia comunitat eclesial. De vegades podem caure en la temptació de convertir la nova evangelització, o la mateixa acció catequètica, en un eslògan. Es tracta de situar els adults i els joves en el punt de mira de l´acció pastoral de l´Església, ja sigui personalment, ja sigui en la seva condició de pares i mares de família. La nova evangelització i la catequesi que l´ha d´acompanyar té en els adults i els joves els seus destinataris fonamentals, perquè són ells els qui millor poden realitzar en la vida personal i social tot el dinamisme humanitzador i salvador de la fe cristiana. A més, en el treball pastoral amb els nens, tan afectats pel marc cultural en què vivim, no podem oblidar els seus vincles amb els joves i els adults, especialment amb la seva família. Treballar l´educació de la fe en família i ajudar-la a desenvolupar la seva missió fonamental com a transmissora de la fe, és tasca ineludible. Aquesta realitat, tan decisiva per al futur de la societat i de l´Església, és un vertader laboratori per incorporar l´Evangeli en la vida concreta, en els moments de prendre decisions i donar sentit als esdeveniments que ens afecten. D´aquesta manera, s´anirà teixint un nou estil que intenta superar la distància entre la fe i la vida.  

 image-8163214e7978aefa1a33223fa8621d76

Acompanyar els que cerquen Déu

La situació per la qual es proposa una nova evangelització està també vinculada a una qüestió fonamental i que dóna un nou sabor a tota l´acció catequètica de l´Església. Es tracta de respondre a una qüestió antiga però sempre nova: què cal fer per acompanyar els qui cerquen Déu a ser cristians. Un dels fruits de la nova evangelització hauria de ser obrir nous camins perquè moltes persones que no han conegut la fe es pugin apropar a la font de vida que és el Baptisme. Això demana que la catequesi se situï dins de la dinàmica de la iniciació cristiana, del diàleg entre qui cerca   sentit a la vida i la Paraula, entre qui va conformant la seva vida a l´Evangeli i els Sagraments que ens fan cristians. Un procés que té en el catecumenat baptismal el seu referent fonamental i inspirador. En realitat, si haguéssim d´establir la novetat de la catequesi dins de l´àmplia proposta de la «nova evangelització», aquesta seria la dimensió catecumenal. A través de les etapes i els ritus proposats pel Ritual d´Iniciació Cristiana d´Adults, es dibuixa el nou rostre que ha d´adquirir la catequesi per respondre a moltes persones que avui volen apropar-se a la fe que proclama i celebra l´Església, o que tornen a Ella. El catecumenat ens ajuda a renovar el conjunt de l´acció catequètica i assenyalar els elements més originals de la pedagogia de la fe. El Directori General per a la Catequesi ens proposa alguns elements que han de caracteritzar l´acció catequètica en aquesta hora en què la missió més radical és introduir en la vida cristiana.3 Vet aquí uns quants d´aquests elements:

– El catecumenat recorda la importància fonamental de la funció d´iniciació. Ningú no neix cristià, esdevenim cristians per la fe i el Baptisme. És Déu mateix qui ens inicia a la nova vida de la fe, incorporant-nos a la seva família que és l´Església. És el primat de la gràcia com a punt de partença i d´arribada de la iniciació cristiana.  

image-71c2cecec5b0b688a8c02a20562aaebd

– El catecumenat és responsabilitat de tota la comunitat eclesial, i això demana la seva participació i vitalitat. La fe no és la transmissió d´un llibre. La fe és la incorporació a una memòria viva que viu una comunitat concreta. Memòria que inclou els documents de la fe; és a dir, els textos en els quals l´Església recull la Revelació, la custodia i interpreta. Per això, el Catecisme de l´Església i d´altres Catecismes locals tenen un gran valor com a instruments al servei de l´educació en la fe.

– El catecumenat situa al centre de la fe el misteri pasqual, cor de la salvació, ja que en ell Crist va realitzar el seu amor, més fort que la mort; el perdó dels pecats; la novetat de la vida nova, amb totes les seves conseqüències per a la nostra avui en el camí de la història, com a llum que guia i ens omple d´esperança.

– El catecumenat és un lloc inicial però decisiu per a una primera inculturació de la fe. S´hi realitza el diàleg salvador entre les aspiracions i les recerques de cadascú i la Paraula salvadora. S´hi va teixint aquella resposta, aquell sentit de la vida que ens ajuda a trobar significat als esdeveniments, mostrant les conseqüències humanitzadores de la fe.

– El catecumenat és un procés formatiu i vertadera escola de fe. Mostra que la finalitat de la catequesi és la trobada amb el Crist, la qual s´assoleix a través de diferents camins que ens ajuden a viure totes les dimensions del misteri de la fe i de la vida: conèixer, celebrar, viure i pregar són els camins que porten a la trobada amb el Senyor.

– El catecumenat, com a camí que ens introdueix a la vida cristiana en totes les seves dimensions, situa la primera i fonamental vocació a la santedat com l´horitzó al qual ha d´aspirar tot seguidor de Crist. En aquest camí ha de trobar-se amb aquells en qui resplendeix la llum de l´Evangeli en plenitud, com són la Mare de Déu i els Sants. Aprendrà a viure la fe al cor mateix de les realitats humanes, com són la família, la professió, l´acció cultural i política.  

La nova evangelització és una nova oportunitat que el Senyor ens ofereix. Cal aprofitar aquesta iniciativa que ens image-6c8a14843da5c30b0ea325ba57920312proposa el Papa Benet XVI. Escoltant la seva predicació podem aprendre la manera de proposar avui la fe. Però ens caldrà recordar que aquesta tasca ens supera, i hem de ser dòcils a l´acció de l´Esperit Sant que acompanya els qui anuncien l´Evangeli i obre el cor dels qui l´escolten. Això vol dir que també la catequesi ha de tenir cada vegada més consciència d´instrument al servei de l´acció de l´Esperit i, per tant, estar oberta, tant en els catequistes com en els catequitzants, a l´acció de l´Esperit. Una realitat que té nom concret: pregària. Ens cal pregar sempre, però especialment en aquest moment en què volem endinsar-nos en un nou camí d´anunci de la fe. Si la nostra proposta fos una saviesa per viure, n´hi hauria prou amb elaborar un bon discurs. Si la nostra proposta fos tan sols un nou estil de vida, seria suficient amb comptar amb gent virtuosa. Però la proposta de l´Evangeli, sense excloure cap d´aquestes dimensions, va més enllà. Es tracta d´entrar en una vida nova, en el misteri de Déu Amor, en la vida íntima de la Trinitat Santa: Pare, Fill i Esperit Sant. Una realitat que demana humilitat i, alhora, confiança, i que té una expressió que omple el cor d´esperança: la pregària. Una catequesi al servei d´una nova evangelització demana ser també escola de pregària, i ha de comptar amb aquells que preguen per tota l´Església, i amb els qui ja són testimonis d´una pregària que ha transformat la seva vida: els Sants.

Mons. Xavier Salinas Viñals

Bisbe de Tortosa i president de la subcomissió episcopal

de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola

 


[1] El Directori General per a la Catequesi situa la catequesi com una acció al servei de la iniciació cristiana. Un plantejament íntimament relacionat amb el que ens proposa la nova evangelització; és a dir, introduir de nou a la vida cristiana. En aquest sentit, la pastoral al servei de la iniciació cristiana i la nova evangelització són realitats que es complementen internament, tot i que els objectius de la nova evangelització són més amplis.

2 JOAN PAU II, Exhortació Apostòlica Catechesi Tradendae sobre la catequesi al nostre temps, 1979.

3 DGC, n. 88-91.

  • 26 maig 2011
  • Xavier Salinas Viñals
  • Número 39

Comparteix aquesta entrada