Barro con luz. El sacerdote en la literatura. Antología

J. José Alviar

Editorial Rialp

Madrid, 2010

180 pàg.

José Alviar, sacerdot i professor de la facultat de teologia de la Universitat de Navarra, ens ofereix una breu antologia d´alguns capítols de novel·les on el sacerdot és parcialment o totalment el protagonista. L´autor d´aquesta obreta recull una sèrie de personatges bastant coneguts del gran panorama de la literatura universal recent, que ens mostren, des de diversos angles, la figura del sacerdot catòlic. Ho extreu d´escriptors de molt diversa procedència, tant pel que fa a la nacionalitat com a la seva fe religiosa, tot i que tots ells tenen en comú que són cristians (catòlics, anglicans, baptistes, episcopalians, presbiterians, etc).

Hem de confessar que tot ha estat molt ben triat. Potser encara se n´hi podrien haver afegit uns quants més, però Alviar s´ha volgut mantenir en una tria selecta i variada, on hi han cabut autors molt diferents. Per això, a cada capítol hi afegeix un resum de la vida del novel·lista i el contingut de la novel·la en qüestió, per tal de situar cada relat en el seu context.

El títol de l´obra –Barro con luz– ve donat pel contingut d´aquelles conegudes paraules de sant Pau als cristians de Corint: “Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat, com en gerres de terrissa” (II Cor. 4,7). Queda clar que els poders ministerials altíssims del sacerdot vénen de Déu i no pas dels homes i que aquests són merament instruments de la gràcia. Els poders que ells reben ens fan veure com Déu treballa amb el fang humà per fer la seva obra divina. Així, en molts dels relats, queda palès aquell contrast de sempre: d´una banda, la fragilitat de l´home que és sacerdot i, de l´altra, la grandesa del sacerdot que és home. La figura sacerdotal és exactament això: “fang ple de llum”.

Un repàs de l´índex ens il·lustra perfectament el contingut del llibre: figures de bisbes i sacerdots en Els miserables de Victor Hugo, en Els promesos d´Alexandre Manzoni, en El candor del Pare Brown, de G.K. Chesterton, en Emily, la de la Lluna Nova de L. Maud Montgomery, en La mort s´adreça a l´Arquebisbe de Wila Carther, en El diari d´un rector de poble de G. Bernanos, en El poder i la glòria de G. Greene, en Les claus del regne de A.J. Cronin, en el Don Camilo de G. Guareschi, en el Molt després de mitja nit de Ray Bradbury i en El Diario de un cura urbano de J. L. Olaizola.

Per tant, per aquestes pàgines hi passen sacerdots de tota mena: sants, intel·lectuals, missioners, màrtirs, preveres rurals, homes intel·lectuals, sacerdots agosarats, malaltissos, preveres divertits i amables, sacerdots heroics... i tots ells ben humans i ben sobrenaturals, la qual cosa desperta alhora admiració i curiositat. La seva dedicació al ministeri, la bondat i l´entrega de tots al servei del proïsme formen el comú denominador d´aquests personatges, extrets de les novel·les esmentades.

El llibre que tenim el gust de presentar coincideix, en el temps, amb el treball que un sacerdot –Mn. Peio Sánchez– de la diòcesi de Barcelona està fent actualment: la figura del Sacerdot en el cine, per mitjà d´una mostra de seqüències de moltes pel·lícules, on el sacerdot és també protagonista d´algun conegut film: Els miserables de Dayan, El fugitivo de J. Ford, La missió de Joffe, Sota el sol de Satan de Pialat, Diari d´un rector de poble de Bresson, Nazarín de Buñuel, El Cardenal de Preminger, Jo confesso d´Hitchcock, La llei del silenci de Kazan, Roma, ciutat oberta de Rossellini, Don Camilo de Duvivier, La filla de Ryan de Lean, Escarlata i negre de London, L´exorcista de Friedkin, etc. Molts d´aquests films estan basats en algunes novel·les de literats famosos. Per aquesta raó parlo d´una certa coincidència.

Tornat al llibre de J. José Alviar, hem de reconèixer que ha fet una magnífica tria, sobretot de gran qualitat literària. Els diversos relats mostren sempre el sacerdot catòlic com un escollit per portar a terme l´ésser i la missió de Crist. Els relats –com ja apuntava abans– ens mostren la figura i el treball del prevere en els diversos aspectes del ministeri. Ens faran veure com la gràcia de Déu no entra mai en contradicció amb la llibertat i la feblesa o poquesa humana. Ells són instruments, de carn i ossos, amb unes grans dosis d´optimisme, de pors, de temptacions, de perspicàcies, de prudència, de seny, etc.: el martiri d´un sacerdot mexicà perseguit i heroic fins a la mort, durant la revolució cristera, però que fou alcohòlic, el pare Whisky; un senzill i perspicaç prevere amb especials dons per investigar crims o robatoris, el pare Brown; preveres de poble que han d´enfrontar-se amb algunes postures polítiques d´esquerra, com l´arrauxat Don Camilo, o bé amb els agnosticismes o dubtes dels poderosos, com succeeix amb el rector d´Ambricourt; bisbes benèvols i compassius amb els pobres o desgraciats, com el bisbe Myriel; altres compartint difícils temps de pestes, com és el cas del religiós Fra Cristòfor; sacerdots, plens de bondat, que es troben davant de situacions morals absurdes, com Father Cassidy; o els qui es troben amb els fruits a última hora, com Father Chisholm quan deixa les missions de la Xina; o bé el vicari madrileny, en un cas de noia embarassada i amb problemes familiars aguts. Alguns dels relats o contes són especialment divertits, com és el cas de Father Malley reaccionant davant del penitent addicte a la xocolata.

Recomanem vivament aquesta antologia que reflecteix algunes de les situacions paradoxals, pregonament humanes i divines, amb què es troben els preveres en el curs del seu sacerdoci ministerial.

Josep Vall i Mundó