El Rosario de Nuestra Señora

Romano Guardini

Desclée de Brouwer

Bilbao 2008

146 pàg.

Aquesta petita obra del gran pensador i teòleg alemany s´acaba de publicar amb molts anys de retard. Fou escrita unes dècades abans de la seva mort (+1968) i fou coneguda, juntament amb el Via Crucis, com una obra pietosa. Com ell digué, amb bon humor, el fet d´escriure´ls el portaren “a perdre tot el meu prestigi” davant els fautors del moviment litúrgic d´aquells temps, per als quals ell havia significat tant amb el llibre L´esperit de la litúrgia. Per què “perdé tot el seu prestigi? Només pel fet d´escriure dues obres de devoció popular com foren Der Kreuzweg unseres Herrn und Heilandes i Der Rosenkranz unserer lieben Frau, cosa que no fou ben rebuda per alguns liturgistes europeus. Aquestes dues obretes –profundes i pietoses alhora– li van valer alguns injustos retrets i ja no va poder col·laborar més en les revistes davanteres de la reforma i moviment litúrgic previ al Concili Vaticà II, quan, de fet, ha estat Guardini, directament i indirecta, un dels teòlegs que més influïren en la postguerra i en l´esmentat Concili.

L´editorial Desclée ens ha fet un gran servei en publicar-lo, com el féu l´editorial Rialp quan edità el Via Crucis cap allà els anys cinquanta. Aquest catedràtic impartí grans lliçons sobre teologia, humanisme cristià, vida d´oració a les Universitats de Bonn, Tübingen, Berlín i Munic.

En les dues obres –tot i que em referiré més a la del Sant Rosari–, Romano Guardini fa palesa la bona i pregona relació que hi ha entre doctrina i pietat, entre l´alta ciència teològica i la vida contemplativa. Ens ajuda a entendre, amb el seu mestratge, que el poble de Déu necessita seguir uns camins que li facilitin el tracte amb Déu, amb la seva Mare Maria. Ho fa donant-hi un toc molt personal, ja que combina perfectament el coneixement teològic amb l´oració vocal, amb les devocions que el poble ha viscut durant generacions i que l´han portat a la plenitud del seu ésser en Crist.

En el llibre que presentem, l´autor “raona” la pietat popular ben arrelada en l´Església. Ho aconsegueix amb senzillesa, amb claredat, amb amor i ho fa amb paraules i conceptes absolutament encertats. Tracta –abans de passar a la consideració de cada misteri del Sant Rosari– de com viure bé l´oració vocal per tal de no caure en l´acostumament repetitiu d´unes mateixes oracions, mantenint sempre el sentit de l´autèntica pregària i de la contemplació dels grans misteris salvífics. Guardini hi posa tot el cor i la ment per tal d´ajudar el creient perquè creï un espai personal de devoció adequada en què no pugui perdre´s en la rutina o l´avorriment. Per això explica quins temes cabdals cal potenciar: l´espai vital del tracte amorós amb el Senyor i Maria Santíssima, la complementarietat que mantenen totes les diverses formes d´oració, la intimitat i donació religiosa que neix d´una ànima que viu vida teologal, els ritmes precisos que conté el rés i la meditació dels misteris que es contemplen en el Rosari de la Mare de Déu, el valor de la repetició vocal com a mitjà per arribar a l´ambient més propici per a una vertadera pregària, la grandesa de les coses senzilles, el bon ús d´aquesta devoció a fi d´allunyar-se de l´anomenat “mal ús”, etc.

Després d´unes pàgines plenes de bona teologia espiritual, passa a la consideració de cadascun dels quinze misteris, i fins i tot ens ensenya com cada nació, país, comunitat cristiana... ha adaptat el rés del Sant Rosari al seu propi tarannà, la qual cosa il·lustra amb algun exemple.

L´obra ve prologada per Alfons López Quintàs amb una clara exposició del llibre que l´editorial ha posat al nostre abast un petit afegitó que no té l´original; en concret ho fa dins de la col·lecció “Hablar con Jesús” amb el títol Orar con... el Rosario de Nuestra Señora de Romano Guardini. També ha reeditat el Via Crucis de manera semblant.

Josep Vall i Mundó