D'ètica i d'estètica

Ferran Blasi i Birbe

Pròleg de Benet Badrinas Amat

Publicacions de l´Abadia de Montserrat

Barcelona 2009

315 pàg.

Aquesta prestigiosa editorial acaba de publicar l´últim llibre del Dr. Mn. Ferran Blasi, molt conegut a les nostres llars per la diversitat d´obres de teologia, de memòries, de divulgació periodística. Ja no és cap sorpresa per a tota mena de lectors trobar-se cada any amb una nova publicació de l´esmentat autor. Totes tenen un denominador comú: han estat escrites sàviament des de la llarga experiència sacerdotal pastoral, periodística i de les tasques d´ensenyament.

Hi ha qui ha dit que l´autor ha posat ben oportunament aquestes boniques paraules –ètica i estètica– en el títol del llibre perquè no deixen d´estar presents en cap moment en el cos o contingut del llibre. Principalment perquè es refereix al que poden ser les normes ordinàries d´un adequat comportament humà. D´altra banda, perquè el bon fer en el capteniment i les activitats que tenen una projecció visible, hi deixa una nota que les fa grates a l´observació. En algun lloc, el Dr. Blasi remarca que per aquesta estreta unió –quasi equivalència en alguns aspectes– de la veritat, de la bondat i de la bellesa, alguns adjectius que s´hi refereixen són intercanviables, com els de bo, veritable, i bell o bonic. De fet, no podem sortir –naturalment quan els temes tractats mostren un profund humanisme cristià– del que sempre hem anomenat “transcendentals” i que sempre ens enlairen el pensament, el cor i la paraula.

El Dr. Blasi diu que, de vegades, succeeix que no sembli necessari o no seria delicat o ben rebut, a propòsit de certs temes, dir que una institució social no és ètica, i en casos així pot ser igualment expressiu dir que és lletja, o que no és bonica, o no és estètica. Com és lògic, també en aquelles qüestions hem de dubtar de la essencial veracitat existencial d´elles.

El llibre no vol ser un tractat sistemàtic d´ètica o de moral, però no cal dubtar que tots els grans temes que demanen una qualificació en aquestes matèries hi són presents. I si el lector llegeix totes aquestes pàgines, sabrà fer de manera adient un judici sobre qualsevol qüestió que es relacioni amb la conducta humana. I això, per diverses raons: en alguns casos perquè s´hi va acostant en aproximacions successives, i també en el que es pot considerar el nucli del llibre un s´hi va exercitant en la utilització dels grans criteris de l´ètica, com seria un estudi bàsic de l´objecte moral o la manera d´influir en una decisió, del fi i de les circumstàncies.

De la mà de l´autor es poden anar completant les exigències aparentment contradictòries com serien la crida a viure totes les virtuts en l´actuació moral, però també la prudència a l´hora de demanar als altres la mesura de conducta bona que puguin donar, perquè pot succeir, no rarament, que, –com se sol dir–: “allò que teòricament o objectivament és millor pot ser enemic d´allò bo”. El lector d´aquesta obra trobarà sempre la valoració d´un tema, o la resposta a una qüestió, en un lloc o altre del llibre, en alguns comentaris que en un to periodístic hi són destinats –de vegades directament i d´altres, de pas, parlant d´un altre tema– i de vegades li sortirà on menys es pensa. Però és segur que amb l´ús dels raonaments que li suggereixen, el lector aquesta valoració la farà ell mateix i serà com una troballa personal.

No cal dir que en l´obra no hi manca una presència reiterada dels grans temes de la vida humana –com les qüestions importants de bioètica, de l´activitat econòmica, amb alguna referència a la crisi que s´ha patit–, de la defensa dels grans principis del dret, que són garantia de llibertat, amb l´intent de fer una anàlisi dels aspectes més urgents de la llibertat política i religiosa que ajudin a portar-los a la pràctica sempre que calgui, amb consciència de la llibertat personal.

Com sempre, i ens hi té ja acostumats, el Dr. Blasi es proposa fugir tant d´un relativisme descurat com d´un integrisme escrupolós. Ell no incorre en cap d´aquests extrems perquè la seva rectitud l´empeny a ser objectiu, clar i català... i perquè els criteris de la justícia, de la veritat, de l´amor i de la prudència cristiana sempre els té ben presents. A més hi afegeix el seny –sentit comú– i el respecte a les persones, sobretot quan ha de contradir les opinions d´altri.

Acabo amb una altra al·lusió a l´estètica que justifica el títol. Pot ser que en alguns temes de més entitat, tractats amb major extensió, ell hi ha posat una màxima cura pel que fa a l´estil literari, en l´ordre de les idees i en la varietat del vocabulari. En alguns itineraris històrics, com el de la llibertat política i la distinció entre la religió i l´Estat, amb vista a la superació de clericalismes, cesaropapismes o laïcismes, intenta sempre resseguir totes les posicions que influïren decisivament en els documents definitius del Concili Vaticà II.

El pròleg de Benet Badrinas és un veritable assaig sobre la matèria general del llibre, i té a més una gran part d´interès històric, ja que el prologuista reviu o rememora alguns dels ambients que van respirar tots dos en algunes èpoques de la seva formació universitària i que permeten de conèixer millor les arrels de llur preocupació intel·lectual i gran sensibilitat pels diversos fets socials i pels rics i variats avatars de la vida dels humans.

Un bon índex de noms i matèries ens permet accedir als temes que més ens poden interessar, tenint també en compte l´índex general amb què acaba el llibre, on consten els títols de cada article.

Josep Vall i Mundó