Recordar, sentir, orar y hablar

Antonio Iglesias Valdés 

Barcelona, 2008

122 pàg.

Davant un llibre de poesia que es té l´oportunitat de llegir, es poden donar, entre altres, dues actituds. Una, la de fer-ne la lectura atenta que demana i mentrestant anar descobrint la personalitat de l´autor. L´altra parteix de la coneixença de l´autor i porta a experimentar progressivament el goig de comprovar, també amb les seves paraules escrites, la fisonomia de qui l´ha escrit. En el cas present és un home jove, avesat, per la seva feina, a acollir les persones i fer-ne amable la relació amb el centre d´ensenyament superior, on ha de destacar la nota humanística, del qual ell mateix ha rebut fruits i títol amb una fina sensibilitat per copsar allò més característic de les situacions i els valors de les persones.

Apareix en el llibre un home jove, de fina sensibilitat, que en poesia ha estat ben satisfactòriament un autodidacte, en un llenguatge acurat, i amb versos lliures, als quals no costaria de donar, al nostre gust almenys, un xic més de ritme que n´afavoriria més la musicalitat. I, per altra banda, la seva sinceritat seria perfectament compatible amb l´el·lipsi que duu a insinuar sense necessitat sempre de descriure, com podria succeir amb el títol, tan expressiu. Amb l´atenció als valors humans que reflecteixen la sintonia amb el seu entorn –l´amistat, el servei, l´amor–, hi destaca també l´afecte a les terres de la infància, ben compatible amb el que mostra del marc de la seva vida actual. I sempre l´estima d´aquests valors humans i espirituals fa pensar en una projecció més àmplia i que ajuda a copsar una dimensió transcendent.

Ferran Blasi