Revista > Número 33

En el centenari de la Setmana Tràgica. X.Vilella

Jornades al voltant d´uns fets que acostaren més l´Església als pobres, tot i els mals que va pati

 

L´Església a Catalunya va sofrir, però també es va acostar més als pobres després de la sublevació popular de l´estiu de l´any 1909, coneguda com la Setmana Tràgica. Aquesta és una de les conclusions de les Jornades sobre la Setmana Tràgica celebrades a Barcelona del 5 al 7 de maig per commemorar el centenari d´aquells successos, segons la Fundació Balmesiana, organitzadora de les Jornades juntament amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals.

 

“La relectura dels fets de la Setmana Tràgica ha suscitat una reflexió de serena autocrítica per part de l´Església que, a partir d´aquests fets, entre 'llàgrimes i ensenyaments´ [...] es va veure image-85dfa92ce9060fff27915fb0690b1b92molt més compromesa i implicada en l´acció social d´inspiració catòlica”, assenyala el document final de les conclusions. En la inauguració de les Jornades, l´arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, va afirmar que la “dolorosa experiència” d´aquells dies “va ser un ensenyament profitós” que va portar a l´Església a “sentir-se convidada a aproximar-se més encara al món obrer i dels pobres”. Després de la Setmana Tràgica, l´Església va voler apropar-se més als pobres i “seguia d´aquesta manera la invitació a la reconciliació i al perdó postulada pel Papa Pius X [...] per incidir en la societat en l´ordre de l´apostolat i particularment en el camp social”, va explicar el cardenal Martínez Sistach. 

 

El cardenal va desitjar que també avui “la fe dels cristians -situats en el clima de la laïcitat positiva- [...] es faci present en la vida catalana com a ferment i llevat”. I va desitjar que aquesta fe cristiana “contribueixi a aconseguir una societat justa, que elimini contrastos odiosos i permeti a tota la població sentir-se ciutadans lliures d´aquest país” i que promogui sempre una cultura, “una mentalitat i una espiritualitat de comunió”. 

 

Els fets i el seu context

Les sessions es van celebrar al saló d´actes de la Fundació Balmesiana de Barcelona. Hi col·laboraren la Facultat de Teologia de Catalunya, l´Arxiu Nacional de Catalunya, l´Obra Social de “La Caixa”, la Residència d´Investigadors del CSIC i el Canal Cultura de l´Institut de Cultura de Barcelona. Donaren suport a la iniciativa l´Acadèmia de Bones Lletres i la Universitat Abat Oliba-CEU.

La conferència inaugural la pronuncià l´historiador i escriptor Joan B. Culla sota el títol de “Revisitar la Setmana Tràgica”. A les taules rodones, hi participaren especialistes com Cristóbal Robles, historiador i director del Departament d´Història del CSIC, que tractà el context polític dels fets; Nazario González, que centrà la seva intervenció en el context social i el P. Valentí Serra de Manresa, que va analitzar el context eclesial.

L´impacte dels fets de la Setmana Tràgica va ser exposat pel professor José Andrés-Gallego; Pedro Álvarez es va centrar en el paper de la maçoneria en la vida, obra i procés de mitificació de Francesc Ferrer i Guàrdia; i en Josep M. Figueres dissertà sobre la recepció i tractament dels fets per la premsa de Madrid i la desactivació de la protesta arreu d´Espanya amb la censura i l´amenaça del separatisme. El professor i crític de cinema Josep M. Caparrós Lera fou el responsable de la selecció i presentació d´un grapat de seqüències de la pel·lícula La ciutat cremada d´Antoni Ribas. El ressò internacional dels fets va ser objecte de la ponència de Fernando García Sanz.

Finalment, el Dr. Ramon Corts i Blay, director de les Jornades, i Sergio Pagà, prefecte de l´Arxiu Secret Vaticà, van exposar alguns detalls inèdits de la Sermana Tràgica a través dels documents que han investigat en aquest arxiu secret.

image-1f4c5fcaf08722b7ee19bbb4cc1bfa1f

 

Durant les Jornades, es van poder veure a la Fundació Balmesiana una selecció de fotografies de l´exposició Memòria gràfica d´una revolta: la Setmana Tràgica a Catalunya, juliol-agost 1909, que l´Arxiu Nacional de Catalunya inaugurà en ocasió de la Setmana Internacional d´Arxius.

Les actes d´aquest congrés esmenten “el grau de la força potencial i subversiva d´alguns moviments de tipus anticlerical i antireligiós, com els lliurepensadors particularment, l´anarquisme, el socialisme, el republicanisme lerrouxista i, posteriorment als fets de la Setmana Tràgica, també la maçoneria”.

Aquestes actes es publicaran pròximament en el volum 93 d´Analecta Sacra Tarraconensia, publicació de la Biblioteca Balmes. En el document de conclusions de les Jornades es destaca que “s´ha aclarit, a través de nova documentació, el procés de mitificació de Francesc Ferrer i Guàrdia”, un dels afusellats després del motí per la seva presumpta responsabilitat. També assenyala la conveniència d´estudiar “les possibles vinculacions entre la Setmana Tràgica de Barcelona i la Setmana Tràgica de Buenos Aires (1919), on, al cap de deu anys dels fets de Barcelona, s´hi registra la presència d´activistes catalans fugits de la repressió”.

El prefecte de l´Arxiu Secret Vaticà, el pare Sergio Pagà, va desitjar que les celebracions al voltant del centenari de la Setmana Tràgica “ajudin, mitjançant una objectiva discussió sobre els fets i les persones implicades, a una comprensió mútua entre el món eclesiàstic i el polític o civil a Espanya”.

Xavier Vilella

Periodista

 

* * * * *

Què va passar a Catalunya del 26 de juliol al 2 d´agost de 1909? 

La metxa es va encendre quan el Govern espanyol d´Antonio Maura va ordenar el reclutament d´una unitat de reservistes catalans per sufocar un incident al Marroc. En l´embarcament d´aquests reservistes cap a Melilla, al port de Barcelona, va començar un esclat popular que, image-5a63b88655b191f3f1c4aa4a4fe01df2després d´una vaga convocada per sorpresa i les notícies de la mort de nombrosos reservistes al Marroc, va desembocar en revoltes als carrers i la crema d´esglésies, convents, col·legis i altres obres assistencials de l´Església.

Entre els temples que van ser destruïts a la ciutat de Barcelona, s´hi troben el monestir de Valldoncella, l´antiga església de l´Ajuda i les parròquies de sant Cugat, santa Madrona i sant Andreu, segons publicacions de l´època recollides per l´arxiver dels caputxins de Catalunya, fra Valentí Serra de Manresa. El Congrés ha fet pública una rica documentació localitzada i transcrita a l´Arxiu Secret Vaticà i a l´arxiu de la Fundació Antonio Maura de Madrid.  

Del 26 de juliol a l´1 d´agost de l´any 1909, van cremar 80 esglésies de Barcelona i la violència va provocar la mort de dos sacerdots i un religiós marista. L´exèrcit va reprimir durament l´esclat popular, que es va saldar amb un centenar de persones mortes. 

  • 10 desembre 2009
  • Xavier Vilella
  • Número 33

Comparteix aquesta entrada