Arxiu > Número 32

La vida humana i el bicentenari de Darwin. D.Turbón

 

Membre del Consell Permanent de la International Association

for the Study of Human Paleontology (UNESCO), en representació d´Espanya

 

image-4d5f3dfb362df467118d332cbc4336cfEl 12 de febrer del 2009 va fer dos-cents anys del naixement del científic més representatiu del segle XX i cent cinquanta anys de la publicació de la seva millor obra, L´origen de les espècies, l´any 1859. Darwin va adquirir una gran experiència com a naturalista en fer un viatge de cinc anys al voltant del món, una oportunitat realment excepcional en el seu temps. Es va retirar amb la seva família a un poblet del sud de Londres, i només en va sortir ben poques vegades. Va viure com un vicari anglicà, al costat de la seva dona, amb la qual va tenir deu fills, va assistir cada diumenge a l´església fins a la tràgica mort de la seva filla Anny. Cap a finals del 1881, va començar a patir greus problemes cardíacs i va morir com a conseqüència d´un atac de cor el 19 d´abril del 1882. Per iniciativa del Parlament britànic, se´l va enterrar amb funerals d´estat a l´abadia de Westminster, al costat de Sir John Herschel, el gran astrònom i creient anglès. Tant Herschel com Sir John Newton, enterrat uns metres més enllà, havien contribuït poderosament al coneixement de la Física i de l´Astronomia. L´obra de Charles Darwin va permetre el naixement de les Ciències Naturals com a disciplina experimental i va influir de manera decisiva en la visió científica de l´home com a ésser biològic, com un altre ésser de la Natura.

 

L´origen de les espècies

Els 1.250 exemplars de la primera edició del llibre de Darwin De l´origen de les espècies per mitjà de la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida, es van vendre el primer dia, el 24 de novembre de 1859. No va ser pas una casualitat. La idea d´una Història Natural de la vida biològica, incloent-hi l´origen animal humà, s´havia escampat per tota la societat anglesa. La idea que la diversitat biològica havia sorgit image-a02a7ae9ff1fdc175384e6426d736c4cd´un llarg passat i que s´havia anat conformant des d´allò més simple a allò més complex a través de canvis graduals topava frontalment amb el fixisme imperant. Quedava implícita la idea que el relat bíblic de la creació —que inclou l´home— no s´ha de llegir com un text científic.

Al cap de 150 anys, l´índex de quinze capítols es manté com un esquema essencial de la ciència de l´evolució. Comença per la diversitat observable en el conreu de plantes i animals com a resultat del procés selectiu humà, el qual es projecta sobre la vida salvatge al llarg del segon capítol. De la lluita per l´existència es passa, després, a la supervivència dels més capaços; aquesta última selecció, en què es tracta de la selecció natural, és la més important i la més extensa de tot el llibre. El capítol desè encara les transformacions geològiques i, després de la successió dels éssers orgànics, continua amb biogeografia, observacions sobre morfologia, embriologia i la formació dels òrgans, i acaba amb una recapitulació i una conclusió.

Darwin captiva el lector per la seva característica humilitat. És extremadament prudent, ben al contrari d´alguns evolucionistes actuals. Clou la seva introducció d´aquesta manera:«Però, tot i que moltes coses quedin fosques, no tinc pas cap dubte, després d´haver fet un estudi molt acurat i amb el judici més imparcial de què sóc capaç, que la teoria que defensaven fins fa ben poc la major part dels naturalistes, i que jo mateix vaig defensar temps enrere, és a dir, que cada espècie va ser creada per ella mateixa i independentment de la resta, és falsa. Estic completament convençut que les espècies no són constants, sinó que les que pertanyen a un mateix gènere provenen en línia directa d´altres que, en general, ja s´han extingit, de la mateixa manera que les varietats reconegudes d´una determinada espècie provenen d´aquesta espècie. A més, estic convençut que la selecció natural ha estat el factor més important, però no pas l´únic, de la modificació.»

image-70ef9fa72404a05a9aa2e5ac7f1177ebNo es pot negar que hi ha una «lluita per l´existència» a la Natura. Però Darwin manifesta la seva profunda ignorància quan es refereix a altres problemes relacionats amb l´evolució. D´altra banda, ell mateix considerava la selecció natural com el mitjà més important, però no pas l´únic, de la modificació de les espècies.

Darwin era conscient de la insuficiència de la seva explicació en l´evolució de les espècies. I així ho va manifestar diverses vegades. Però es va mantenir fidel a aquesta concepció unilateral, sabent que els que s´oposaven a la seva idea patien una certa ceguesa contrària als seguidors de l´evolucionisme, sobretot pel que fa a les qüestions de tipus teològic. Amb la publicació de L´origen de les espècies es van formar dos bàndols que, al cap d´un segle i mig, encara es mantenen enfrontats.

L´última frase de la sisena edició —la considerada definitiva per Darwin— s´acostuma a citar per demostrar que Darwin «no va ser en el fons un materialista, sinó que creia en un Déu Creador de totes les cosess». Darwin clou el seu famós llibre d´aquesta manera: «Hi ha una cosa realment prodigiosa en aquesta concepció segons la qual el image-f3100005ed1c5cc845e9fa066b196ae6Creador, al començament, va alenar la vida, amb les seves múltiples forces, en unes quantes formes o potser només en una, i que mentre el nostre planeta gira seguint la llei immutable de la gravitació es van desenvolupar i continuen desenvolupant-se, partint d´un principi tan simple, un nombre infinit de les formes més boniques i meravelloses És prou clar, doncs, que, segons les conviccions de Darwin, la teoria de l´evolució no exclou el reconeixement d´un fonament diví de l´existència.

Alfred R. Wallace, codescobridor dels efectes de la selecció natural i partidari convençut que l´intel·lecte humà no ha sorgit de la Natura, pel que fa a L´origen de les espècies, va escriure a Darwim, amb una humilitat admirable: «Per contra, el seu llibre revoluciona les Ciències Naturals i ha arrossegat els millors cervells del nostre temps». I, de fet, aquest llibre va ser el més llegit del segle i encara avui en dia és abundosament comentat.

 

L´expressió de les emocions

L´any 1872, en què es va publicar L´origen de l´Home, Darwin també va donar a conèixer un altre llibre: L´expressió de les emocions en els animals i en l´home, on exposa les seves idees sobre la psicologia de l´emoció. A diferència d´Alfred R. Wallace, Charles Darwin va seguir el camí de Lamarck, en la seva Filosofia zoològica, a l´hora d´intentar establir les bases materials del comportament. Però, d´aquesta manera i encara que no ho pretengués, va obrir la porta a la ideologia racista. Segons Darwin, les tres accions més importants són els reflexos, els hàbits i els instints. image-66373fdf3e8aba6e0a580216a11a9a6fEls dos primers són els més importants, perquè són innats i s´hereten dels nostres avantpassats, i d´això en dedueix una clara continuïtat filogenètica en l´expressió de les emocions, de la mateixa manera que hi ha continuïtat en l´evolució biològica.

Vet aquí el nucli de la seva aportació: l´expressió de les emocions és l´assumpció que els patrons de resposta expressiva emocional són innats i que hi ha una base natural –programes genètics, en diríem actualment– que emergeix en la resposta emocional. No obstant això, l´aprenentatge pot influir en el fet que una reacció es presenti o no davant de certes situacions, a més de modificar el propi patró de resposta expressiva. Darwin es va proposar mostrar el costat animal de l´home assenyalant el parentiu conductual entre els simis i l´home —i en va fer un gra massa, tot s´ha de dir— una qüestió que, a nivell somàtic, Tomàs H. Huxley ja havia descrit en un llibre seu de l´any 1863, Evidència pel que fa al Lloc de l´Home en la Natura.

En la seva Expressió de les emocions, Darwin va dedicar una llarga anàlisi a una extraordinària peculiaritat humana: el rubor. És una reacció involuntària, dictada per la part de la ment sobre la qual no tenim control. Els vasos sanguinis del rostre i les zones circumdants es dilaten de cop i volta i permeten l´afluència d´un major cabal de sang a les galtes i fins i tot a les orelles i al coll. Darwin va observar que la dona es ruboritza més sovint que no pas l´home, comprovant, com a observador privilegiat, que el rubor s´escampava fins al coll en el cas de les senyores. Ruboritzar-se respon a una reacció instintiva en pensar que s´ha comès el que es considera un acte matusser, o bé si realment s´ha fet un error. Per exemple, moltes persones de gran modèstia es troben incòmodes si algú les afalaga, perquè, potser a causa de la seva timidesa, s´estimen més quedar confoses o indistintes entre una multitud que no pas destacar-ne.

Darwin va observar que els nens massa joves per entendre les subtileses del comportament no es posen mai vermells, i tampoc els qui tenen pertorbades les seves facultats mentals. A partir d´aquestes i altres observacions, va deduir que la gent que es posava vermella perdria credibilitat, «pel fet que ell o ella ha violat les normes del grup o ha comès algun delicte». En aquest punt, la teoria científica de Darwin coincideix amb la visió mítica del Gènesi: el rubor és el senyal de la transgressió de la norma quan encara no s´ha perdut la candidesa; Adam i Eva es van sentir despullats tot i que, fins aquell moment, no n´eren pas conscients. Només els humans ens ruboritzem. Només els humans hem menjat de l´arbre de la ciència del bé i del mal (Gènesi 2, 17).

 

El darwinisme social

A partir del segle XIX, i amb la generalització del colonialisme europeu, es va imposar en la cultura occidental una ideologia obertament racista. La justificació pseudocientífica va ser el que s´anomenà el darwinisme social. El fet de conquerir territoris va anar seguit de manera inevitable d´exhibicions públiques dels indígenes per motius científics i image-1e4f06c8e61986537303a5595e825db1d´entreteniment. Hi va haver personatges que es van fer rics mercadejant amb animals salvatges i exhibicions zoològiques. A Europa es van mostrar públicament, dins de gàbies, persones esclavitzades que sovint anaven despullades o mig nues, com a representants de les poblacions «purament naturals».

A L´origen de les espècies, Darwin aclareix que és l´ambient el que selecciona els organismes que deixaran més descendents. I l´ambient pot canviar de sentit: del fred a la calor; de la humitat a la sequedat. L´efecte selectiu afavoreix la conservació de certes varietats, les quals, al seu torn, aniran seleccionant nous caràcters més eficients, i, al capdavall, donaran lloc a la formació de noves espècies. La Natura segueix els mateixos procediments que els ramaders i els horticultors per a la selecció artificial de races i varietats més productives.

Com va aparèixer i com es va desenvolupar el darwinisme social? Darwin va crear dues expressions: la lluita per la vida i la selecció natural. Ara bé, és obra de Herbet Spencer el terme survival of the fittest, «supervivència dels més aptes», —o «dels més capaços»—, i la va aplicar al seu llibre Principis de Biologia, que va aparèixer l´any 1864, i va establir un paral·lelisme entre les seves idees d´economia i la Teoria de l´Evolució a través de la selecció natural de Darwin. I Darwin, al seu torn, va adoptar l´expressió d´Spencer en la cinquena edició de L´origen de les espècies, perquè li va semblar adient, potser sense adonar-se que precisament l´elecció del terme «el més capaç» havia limitat les seves pròpies idees i les havia unilateralitzat en el sentit d´un utilitarisme pragmàtic. En tot cas, la frase és una metàfora, no pas una descripció científica, i és tan incompleta com enganyosa, perquè no van ser pas pocs els qui van entendre l´expressió els més capaços en sentit econòmic o polític.

Darwin s´havia separat progressivament de les teories metafísiques i mirava d´entendre la Natura des del punt de vista del biòleg, és a dir, fora de la societat humana. Darwin ens ha deixat com a herència pàgines en què expressa la seva repulsió davant de les societats esclavistes. Ara bé, malgrat això, en el desenvolupament de la filosofia racista europea de les últimes dècades del segle XIX, va tenir un paper decisiu l´antropologia social, que aplicava de manera simplista els conceptes de la «lluita per la vida» i la «supervivència del més apte» en el camp de les image-6a2d57eb5856e5a4105d4e89c8d62910ciències socials, i això va donar lloc al darwinisme social. No hi has pas dubte que el racisme va ser una ideologia que era el resultat de la biologització de les teories sociològiques.

El col·lega de Darwin, i justament reconegut com a codescobridor de la selecció natural, Alfred R. Wallace, va prendre partit en contra dels criteris unilaterals del darwinisme i s´hi va manifestar escèptic. En contra de Darwin i els darwinistes, creia que calia tenir més en compte el pas de l´animal a l´home. La simple translació als homes de lleis que només s´havien mostrat com a vàlides en el regne animal, li semblava il·lícita. Clou el seu llibre, del 1891, sobre el darwinisme, amb aquesta frase: «Així, doncs, el darwinisme, fins i tot si el portem fins a les seves darreres conseqüències lògiques, no es troba en contradicció amb el fet de creure en una part espiritual de la natura humana, sinó que més aviat li ofereix un fonament evident. Ens mostra com es pot haver desenvolupat el cos humà a partir de formes inferiors, segons la llei de la selecció natural; però també ens ensenya que els homes tenim dons intel·lectuals i morals que no s´haurien pogut pas desenvolupar per aquest camí, sinó que han de tenir un altre origen, i per donar raó d´aquest altre origen només podem buscar-ne la causa en el món espiritual invisible.»

El llarg contacte que Wallace va mantenir amb tota mena de gent tant a Amèrica com a Indonèsia i Austràlia, li va permetre adonar-se que tots tenim les mateixes capacitats intel·lectuals innates i que el fet que es desenvolupin o no depèn de l´ús que se´n faci, de l´educació i de l´entrenament. Afegim-hi que Wallace va conviure durant una llarga temporada en una zona d´orangutans i que va arribar a criar amb biberó un nadó d´orangutan orfe, que finalment va morir. Al capdavall, doncs, Wallace va ser un dels pocs europeus no racistes en l´època del racisme europeu.

 

El darwinisme i l´eugenèsia

Quan els britànics es van adonar que la biologia els anava a favor i que els anglosaxons mostraven una superioritat genètica sobre totes les altres «races», el principal interès, fora dels cercles socialistes, va ser la biologia de la classe social. Els ideòlegs del darwinisme i de l´eugenèsia—entre els quals hi havia una generació de image-d4d5659aed586dae227805f47304b8e1psicòlegs que havien de tenir una influència decisiva en l´orientació que agafarien les ciències de la conducta a partir de l´any 1920—, van aplicar la seva convicció reduccionista segons la qual les qüestions més importants que havia de resoldre la psicologia es referien als orígens de les diferències de comportament dels individus i dels grups.

Els instruments de quantificació de les diferències humanes a través del test del CI (Coeficient d´Intel·ligència) i la convicció que les diferències de CI eren profundament hereditàries, van esdevenir armes poderoses per reestructurar el sistema educacional en funció d´interessos de classe específics. Per raons de tipus religiós i social, les polítiques eugenèsiques van registrar un esclat espectacular als països anglosaxons, l´àrea germànica i l´Europa nòrdica. L´Europa protestant va ser especialment receptiva a l´eugenèsia: els onanistes, els criminals i els rodamons eren coincidents, es consideraven transmissibles genèticament i havien de portar, de manera inevitable, a la degeneració. De cop i volta, la noció religiosa que qualsevol vida té un valor sagrat va ser violentament atacada, de manera especial a la Gran Bretanya. Com en les altres espècies, els éssers humans provenien els uns dels altres. La raça humana, per tant, es podia dividir en categories i en classes.

Va ser així que Suècia va desenvolupar, l´any 1922, la primera llei eugenèsica. Al cap d´un any, també ho va fer Noruega, i Dinamarca, el 1929. Segons les dades fetes públiques arreu d´Europa l´any 1997, els programes d´esterilització forçosa estan molt lligats al naixement de l´Estat del benestar. El resultat va ser el compromís darwinià de millorar l´stock genètic de la nació (La Vanguardia, «De Darwin a Hitler: la idea que prendió la mecha», per R. Aymerich, 28 d´agost de 1997).

A més de Suècia, hi va haver altres països que també van aplicar una política destinada a perfeccionar la societat a través de l´eugenèsia. De fet, el debat sobre la purificació de la raça i l´eliminació de persones menys preparades per image-9728361a6a28a8112d5e4ddc26b1b95da la supervivència en la societat comença a principis de segle, quan l´assimilació i l´acceptació de les teories de Charles Darwin sobre l´evolució de les espècies va derivar en l´anomenat darwinisme social. Aquest corrent sociològic va inspirar legislacions com les que ara turmenten Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega, a més d´Alemanya, que, sota el nazisme, la va portar a les seves darreres i tràgiques conseqüències. La llei d´esterilitzacions obligatòries es va promulgar a Dinamarca l´any 1929 i a Noruega el 1943. A diferència de Suècia, tant a Dinamarca com a Noruega hi va haver una certa oposició. Entre el 1934 i el 1976, van ser esterilitzats forçosament 40.000 noruecs i 6.000 danesos, dels quals un 90% eren dones. A Finlàndia, es van registrar 11.000 casos d´esterilitzacions forçoses entre 1935 i 1970. La llei finlandesa aplicava l´esterilització obligatòria als malalts mentals i a les persones dèbils. A Suècia i a la resta dels països nòrdics, una xifra incalculable de dones que havien demanat avortar van ser esterilitzades sense el seu consentiment.

Les legislacions nòrdiques actuals prohibeixen, en general, les esterilitzacions massives i obligatòries. En el cas de persones amb deficiències mentals profundes, és necessària l´autorització del tutor quan els disminuïts no poden entendre la dimensió d´aquesta decisió, que ha de ser aprovada per les autoritats.

 

Un món feliç

Aldous Huxley, nét de Thomas H. Huxley, defensor de Darwin, fill de Leonard, president de la British Eugenics Society (1911-1928), i germà de Julià, biòleg i expert en eugenèsia, es va convertir en anarquista arran de la preocupació que li produïa el maridatge entre poder i progrés científic que va conèixer de ben a prop, a la seva mateixa família. I aquesta és la problemàtica de la seva novel·la més popular: Un món feliç (1932). La novel·la presenta en un estadi avançat el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans (individus alfa, beta i image-e6907b6b35f2516231a8cbed473b7b37gamma) i hipnopèdia que, combinats, canvien la societat. La humanitat és alegre, sana i avançada tecnològicament. S´han eliminat de soca-rel la guerra i la pobresa, i tothom és permanentment feliç. No obstant això, resulta irònic que tot plegat s´hagi aconseguit després d´eliminar la família, la diversitat cultural, l´art, la ciència, la literatura, la religió i la filosofia.

Més que no pas una crítica oculta de les pràctiques eugenèsiques sembla una predicció funesta. Els avenços de la genètica han fet retornar a un primer pla aquesta mena de preocupacions. El que sorprèn en el cas de Suècia és el fet que, tot i presentant-se ella mateixa com a exemple de democràcia, mantingués aquesta legislació fins l´any 1975. Per descomptat, es va derogar en silenci. Es van justificar aquestes polítiques per motius humanitaris: a través de l´esterilització de dones amb deficiències mentals o físiques el que es volia fer era ajudar-les, perquè elles no es podien fer càrrec dels seus fills. Maija Runcis ens en dóna l´explicació, després d´haver investigat l´Institut per a la Higiene Racial, un organisme creat l´any 1922 —l´any en què es va implantar la primera llei eugenèsica a Suècia— amb uns objectius prou evidents: «Els socialdemòcrates i els metges de l´època pensaven que feien una contribució important a la societat, d´acord amb les idees que imperaven en aquell moment». (La Vanguardia, del 28/08/1997).

És el relativisme a la carta, en l´Estat del Benestar. Sembla adient recordar Cervantes quan, en una de les seves novel·les exemplars, La Gitanilla, fa dir a un dels personatges: «Els homes prudents, pels fets presents i pels passats, sabran els que han de venir». Per tant, resulta clar que, més que no pas discutir sobre el passat, hem d´estar a l´aguait davant les conseqüències ètiques de les manipulacions genètiques que es practiquen actualment. Tornar a respectar el valor sagrat de qualsevol vida humana és la llum que s´albira al fons d´aquest túnel tenebrós.

 

Els pares decideixen, el tribunal autoritza

«Fa nou anys que l´esterilització va deixar de ser un delicte a l´Estat espanyol. Des del 1988, la llei permet l´esterilització dels discapacitats mentals. Actualment, encara es desconeix la xifra exacta de casos, la Federació d´Associacions de Disminuïts Físics calcula que gairebé 60.000 persones van ser esterilitzades a Espanya després de l´aprovació del text legal. Els tribunals són els qui s´encarreguen d´autoritzar la pràctica en els disminuïts psíquics. Si la família no decideix anar a una clínica privada, s´haurà de sotmetre als requisits exigits per la justícia espanyola: exploració del deficient, examen de dos especialistes (generalment, metges) i vistiplau del Ministeri Fiscal».

El Mundo, 31 d´agost de 1997. Es pot trobar l´article complet en aquest enllaç:

http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1997/08/31/cronica/292875.html

 

Referències i orientació bibliogràfica

Hi ha dos llibres de Darwin, Viatge d´un naturalista arreu del mónAutobiografia (aquesta última dictada al seu fill Francis al final de la seva vida), que són de lectura agradable i atractiva. L´aficionat a la natura gaudirà amb L´origen de les espècies, encara que és una obra que pot resultar tediosa per al lector que no se senti especialment atret per la ciència natural. En canvi, els llibres L´expressió de les emocions i sobretot L´origen de l´home tendeixen a afavorir image-ad7287530a3e25c878974aa2c864a031la polèmica. El darrer només s´ha reeditat un cop amb motiu de l´efemèrides del 2009. I aquest fet es pot relacionar amb el cinquè capítol de la primera part, sobre El desenvolupament de les facultats intel·lectuals i morals en els temps primitius i en els temps civilitzats, on es tracta de l´home-simi sense acceptar cap «salt» qualitatiu en relació amb la ment entre el simi i l´home. És un exemple que recorda el debat actual sobre el pas d´embrió a fetus, tot i que aquest sigui el cas més clar i innegable a causa de l´acumulació de proves experimentals. A més, en aquesta obra Darwin posa els fonaments de l´eugenèsia, tal com s´ha vist. El capítol cinquè més amunt esmentat, que és impossible de conciliar amb la igualtat humana tal com s´entén avui en dia, reflecteix prou bé el context de l´època, és a dir, el pensament racista de les societats europees del segle XIX.

D´altra banda, i sobretot en anglès, hi ha nombrosos llibres i escrits en general (i també pàgines d´Internet) sobre la figura de Charles Darwin. El panorama descrit a Wikipedia, l´enciclopèdia lliure de la xarxa és complet i actual, però presenta dos inconvenients greus, que cal tenir en compte. El primer és una subtil presentació de Darwin com a persona que a mesura que va créixer en ciència va perdre la fe, deixant de banda les seves freqüents al·lusions al Creador. La segona, l´aprovació o la justificació implícita de l´activitat eugenèsica en diversos països europeus durant el segle XX, tot atribuint-ne el fracàs a l´experiment nazi: «L´eugenèsia nazi va fer que la idea perdés crèdit».

 

· Una visió multidisciplinària actualitzada es pot trobar a ARTIGAS M. i TURBÓN D. (1997) El origen del Hombre. Ciencia, filosofía y religión, Eunsa, Astrolabio. Pamplona.

· La millor crítica del racisme biològic continua sent aquesta: LEWONTIN RC, Rose S. i KAMIN L.J. (1996) No está en los genes, Crítica, Grijalbo Mondadori, Barcelona.

· Es pot trobar una bona introducció al procés evolutiu a AYALA F.J. (1994): La Teoría de la Evolución, Ediciones Temas de Hoy, Madrid.

· Una crítica autoritzada del Disseny Intel·ligent és la d´AYALA F.J. (2007) Darwin y el Diseño Inteligente. Creacionismo, Cristianismo y Evolución, Alianza Editorial, Madrid.

· Pel que fa a l´eugenèsia a Europa, hi ha força material a Internet, però les fonts que hem utilitzat són aquestes tres (perquè es troben en castellà i són assequibles): La Vanguardia (del 28/08/1997); Semana (09/07/1997) i l´article més amunt citat del diari El Mundo:

 (http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1997/08/31/cronica/292875.html).

Daniel Turbón

Catedràtic d´Antropologia Física

a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

 

  • 29 agost 2009
  • Daniel Turbón
  • Número 32

Comparteix aquesta entrada