Continuïtat entre Jesús i Pau. X.Vilella
Simposi Internacional a la Facultat de Teologia de Catalunya
Més de 150 persones han participat en el Simposi Internacional Jesús i Pau, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) els dies 14 i 15 de maig d´enguany. Personalitats del món acadèmic de reconegut prestigi internacional en el camp de la Bíblia i, en concret, en el camps dels estudis paulins, van ser a Barcelona per debatre sobre la relació històrica i teològica entre Jesús i Pau.
Tal com va anunciar el Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, en el discurs d´obertura del 
Simposi, l´objectiu de la trobada era analitzar l´estat de la qüestió pel que fa a la relació entre Jesús i Pau. Hi van contribuir les quatre aportacions centrals, a càrrec d´alguns dels estudiosos més reconeguts del Nou Testament i dels orígens del cristianisme.
El professor Jordi Sánchez Bosch, membre de la Pontifícia Comissió Bíblica i autor d´un gran nombre de llibres i articles sobre sant Pau, va introduir les sessions de treball amb una mirada esperançada a les possibilitats de la recerca actual sobre Jesús i sobre Pau. La primera conferència va anar a càrrec de Karl-Wilhelm Niebuhr, professor a la Universitat de Jena (Alemanya). Va desenvolupar el tema de la relació entre Jesús, Pau i els grups jueus del seu temps, amb una atenció particular als fariseus. Després d´un repàs crític de les fonts que hi ha actualment per conèixer la història i el pensament dels fariseus, es va centrar en l´actitud de cadascun d´ells en relació amb la Torà, la Llei mosaica. «Així, els fariseus miraven d´aplicar a la vida de cada dia les prescripcions rituals sobre la puresa. Jesús, en canvi, rellegeix i actualitza la Torà a la llum de la voluntat de Déu. I, pel que fa a Pau, l´element que més influïa en el seu tractament de la Llei era la missió universal i la consegüent convivència de jueus i no jueus en les comunitats cristianes de fora d´Israel», va dir el professor Niebuhr. En la seva resposta, el Dr. Agustí Borrell (FTC) va recordar que «la fe de Pau en el valor salvífic de la mort i la resurrecció de Crist va tenir un paper decisiu en la seva nova manera d´entendre la Torà».
Pau subratlla Crist com a nou camí de salvació
Jean-Noël Aletti, professor de l´Institut Bíblic de Roma i gran especialista dels escrits paulins, va parlar sobre l´ètica de Jesús i de Pau. En primer lloc, va comentar les semblances i les diferències entre Jesús i Pau pel que fa a la Llei, i va subratllar que «la novetat principal de Pau consisteix a deixar de considerar la Torà com a camí de salvació, a partir de la mort i la resurrecció de Crist». A continuació, va mostrar els paral·lelismes entre la tradició sinòptica i el 
corpus paulí en el camp ètic, en aspectes com l´exigència ètica, alguns manaments concrets –l´amor, la puresa cultual, el dissabte...–, i altres àmbits de l´actuació humana –humilitat, atenció als petits, perdó, amor als enemics...–. En el seu comentari posterior, Juan M. Díaz Rodelas, professor de la Facultat de Teologia de València i actual president de l´Associació Bíblica Espanyola, va refermar la continuïtat entre l´ètica de Pau i l´ètica de Jesús.
El segon dia va començar amb la intervenció del biblista italià Romano Penna, que es va centrar en la relació entre Israel i els altres pobles, segons Jesús i segons Pau. «L´activitat de Jesús es va limitar al poble i al país d´Israel, tot cercant una renovació profunda del poble de Déu, amb una perspectiva escatològica», va dir. «Pau va dedicar les seves millors energies a anunciar l´evangeli als pagans i va reflexionar, en profunditat, a la llum de la fe en Crist ressuscitat, sobre el paper d´Israel en la història de la revelació, sobretot després de l´arribada de la salvació als pagans», va afegir el professor Penna. En el seu comentari a la conferència de Penna, Enric Cortès (FTC) va completar la visió del tema des del punt de vista de la literatura jueva, i va agrair l´anàlisi de Rm 9-11 fet pel ponent italià, que va destacar l´afecte de Pau vers el seu poble d´Israel.
Continuïtat entre el missatge de Jesús y Pau
En la darrera sessió del Simposi, l´estudiós James D. G. Dunn, professor emèrit a Durham (Anglaterra), va reflexionar sobre el contingut de la predicació de Jesús i de Pau, i va mostrar amb rigor i amb convicció la gran 
convergència entre l´un i l´altre en les línies de fons. La seva conclusió va ser que «l´anunci de Jesús sobre el regne de Déu com una realitat ja present en la seva pròpia activitat constitueix el precedent immediat del missatge paulí de la gràcia oferta a tothom, de l´evangeli anunciat als pagans». En la seva resposta, el Dr. Armand Puig va insistir en la continuïtat entre Jesús i Pau, i va presentar l´evangeli de Pau com una reelaboració teològica del missatge de Jesús, a la llum de l´esdeveniment fonamental de la seva mort i resurrecció. «La persona de Jesús és un element central tant en la proclamació del Regne que feia Jesús mateix com en la predicació paulina», va dir el Dr. Puig.
En conclusió, el Simposi va servir per confirmar la continuïtat substancial entre 
Jesús i Pau. Les idees d´altres temps que veien Pau com el segon fundador del cristianisme semblen avui superades i sense fonament. Les diferències considerables entre Jesús i Pau s´expliquen en bona part pel context geogràfic i temporal de cadascun d´ells: Jesús actua dins dels límits del poble i del país d´Israel, mentre que Pau es mou en la diàspora i parla a jueus i pagans sense distinció. A més, Pau parla i actua després de Pasqua. Tanmateix, en el Simposi es va recordar també que en l´ensenyament i en l´activitat de Jesús hi ha elements suficients perquè els seus deixebles i continuadors n´hagin deduït la necessitat d´una missió universal.
Pau, apòstol per encàrrec de Crist
El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la cloenda del congrés, va recordar que no es pot entendre Pau sense Jesús, a partir de l´afirmació de l´Apòstol mateix: «Per a mi, viure és Crist” (Filipencs 1,21). Destacà que «el Simposi ha unit dos grans personatges: Jesús i Pau, per bé que el primer està per damunt de Pau i de tots els mortals per ser Déu i home. Tanmateix, estan íntimament relacionats. Podem dir que Pau no s´entén 
sense Jesús. Certament, la major part de la seva vida l´apòstol la va dedicar a Jesús».
«Després de la seva conversió –afegí–, l´apòstol Pau viurà intensament una profundíssima relació amb Jesús marcat per aquell encontre que tingué amb el Senyor. De tal manera que, per a ell, viure era Crist i per això podia dir amb propietat: “Ja no visc jo en mi, sinó que és Crist qui viu en mi”. La fórmula en Crist, sota diverses modalitats, és una característica de Pau. Aquí apareix aquesta intimitat que tenia amb el Senyor de la glòria i que coincideix amb la idea de l´evangelista Joan expressada en la fórmula recíproca: “Ell en mi, i jo en Ell” i també “el qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en Mi, i Jo en ell”».
«Pau fou escollit per Jesús, no a primera hora, com foren escollits els Dotze. Escollit per portar la bona nova als gentils, per ser apòstol dels gentils. Pau és apòstol de Jesucrist i les relacions amb el Senyor són les pròpies dels Apòstols i el ministeri que aquests exerciren. Ell se sent cridat. No va pas escollir de ser apòstol, no ho fou per voluntat pròpia o per mèrits propis, sinó per encàrrec. I perquè Pau sentia que Crist l´havia ficat en el ministeri “per força” (anagké, 1 Co 9, 16), ell volia afegir alguna cosa que el fes plenament voluntari i per això assumeix el compromís de guanyar-se el pa de cada dia treballant, malgrat el dret dels predicadors a viure de l´Evangeli (1 Co 9, 14). Per això, i per l´amor que professava a Jesús, dirà: “Ai de mi si no evangelitzés!”».
Xavier Vilella
Periodista y Flama
