Arxiu > Número 30

Madre Teresa. Ven, sé mi luz.

Planeta,

Barcelona, 2008

504 pàg.

Edición y comentarios: Brian Kolodiejchuck M.C.

 

El treball abnegat amb els més pobres dels pobres portat a terme per les Missioneres de la Caritat, fundades per la Mare Teresa de Calcuta (1910-1997), és ben conegut i joiosament reconegut arreu del món. Amb ocasió de l´atorgament del Premi Nobel de la Pau de l´any 1979 a la Mare Teresa, l´obra d´aquesta admirable religiosa catòlica fou un reconeixement explícit de la gran tasca d´entrega feta a tota la humanitat sofrent per tots els membres i cooperadors de la dita Congregació. La petita i gran figura de la Mare Teresa de Calcuta -ara beata Teresa- s´ha estès per tot arreu; i a mesura que passen els anys s´ha anat engrandint fins a uns límits poques vegades coneguts en la història de l´Església.

 

El llibre Madre Teresa. Ven, sé mi luz, publicat en molts idiomes, gràcies a l´esforç i l´amor de qui ha conduït la causa de canonització de Teresa de Calcuta, el sacerdot i postulador Brian Kolodiejchuk –també Missioner de la Caritat–, ens dóna a conèixer un dels aspectes més íntims de la vida espiritual de la monja beatificada l´any 2003 pel sant pare Joan Pau II. El postulador de la causa, amb el vist-i-plau de la Santa Seu i de la congregació missionera, ha vist convenient mostrar, a través de les notes personals, cartes i diversos escrits de la Mare Teresa, recollits per a la Causa, fins a quin grau de virtuts heroiques i provades arribà la beata, ja que, gràcies als textos recopilats, ho sabem pràcticament quasi tot, dels els grans que sofrí al llarg de la seva vida per tal de ser amorosament fidel a la seva personal vocació i a la seva obra apostòlica.

 

Aquest "especial sofriment" per l´amor de Déu i del proïsme era, fins ara, un aspecte força desconegut per a la majoria de la gent. Només els seus confessors, directors espirituals i superiors jeràrquics sabien el nivell de patiment que li vindria al llarg de la seva vida: fou com una "llarga i fosca nit de l´ànima". Tot el que s´ha publicat en el llibre ha estat una sorpresa majúscula, i per això alguns poc entesos en l´ascètica i la mística cristiana s´han "escandalitzat", pels continguts del llibre. El fet que, fins i tot, alguns comentaristes lleugers hagin parlat de la "falta de fe", denota la ignorància supina de tot allò que pot exigir o permetre Déu per assolir una vida veritablement santa. Està, en canvi, molt clar que el llibre ens porta a veure-hi, en Teresa de Calcuta, una sòlida i nua Fe, una Esperança que no defalleix mai i una extraordinària Caritat, amb una continuada unió amb Déu. La beata Teresa ho visqué tot humilment sense fer-se veure. Ella mai no desitjà que aquestes sinceres manifestacions de la seva ànima arribessin a altres persones fora d´aquelles que ho havien de saber per raons òbvies de guiatge i acompanyament espiritual. Es pot, doncs, concloure que la Mare Teresa va experimentar "una intensa i llarga foscor en una contínua nit espiritual" viscuda en una mena de "solitud" i "discreció" que l´enlaira i honora. Aquest fenomen de la total aridesa espiritual en moments puntuals de la seva vida, el van conèixer molts homes i dones de Déu que visqueren l´experimentum Crucis en la seva ànima: santa Joana d´Arc, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, sant Pau de la Creu, santa Joana de Chantal, sant Josep Benet Labre, santa Teresa de l´Infant Jesús, santa Teresa Beneta de la Creu, etc.

 

Els cristians –i això ens ho ensenya una pausada lectura d´aquesta obra– "necessitem" ser provats per tal de poder arribar a una plena purificació: el Senyor ha depurat sempre els seus sants "com l´or en el gresol i els ha acceptat per sempre com un holocaust". Aquells que no viuen "l´experiència de la temptació", de la "prova" de la Creu, no se santifiquen plenament, en la mesura que Déu els ho demana. Poden, tal vegada, tenir l´aparença de santedat, però no les veritables virtuts que comporta una vida virtuosament heroica. Ella no dubtà mai de la seva vocació per a atendre els més desgraciats i bolcar-se en ajut dels més pobres d´entre els pobres. Quan era una bona religiosa de Loreto, es dedicava a l´ensenyament en un col·legi per a noies benestants de l´Índia, i llavors no havia albirat ni remotament el que hauria de viure en una futura i definitiva vocació. Però des del dia de la nova crida va saber -inspirada per Déu- que la seva vida s´adreçaría per camins extraordinaris a "saciar la set de l´amor i d´ànimes", aquella set que Déu sentia i sentirà sempre envers la humanitat sencera. Li demanà llavors ser "llum de Crist que illumina el món". Aquesta "inspiració" de dedicar-se als més pobres experimentada l´any 1946 durant un viatge a Darjeeling per passar uns dies de recés espiritual, fou acompanyada per aquestes paraules: "Vine, sigues la meva llum. No puc sol. No puc arribar tot sol als caus de misèria" dels barris pobres de Calcuta. Crist necessitava els braços, les mans i el cor de Teresa per donar consol i escalf als pobres en les seves necessitats materials i espirituals. Jesús, al mateix temps, li revelà el dolor que Ell sentia amb motiu de l´oblit dels famolencs, malalts desnonats i abandonats, dels no desitjats ni estimats pels altres; li parlà, alhora, de la seva pena per la ignorància que molts tenien d´Ell i alhora del desig de ser estimat pels més pobres. D´aquí va néixer la congregació de les Missioneres de la Caritat. Començà al mateix temps aquell nou camí de la nit fosca de l´ànima fins als darrers moments de la seva existència terrena. La seva vida la va definir en poques paraules: "Sóc albanesa. De ciutadania, índia. Pel que fa a la fe, sóc monja catòlica. Per la meva vocació, pertanyo al món. I en tot allò que es refereix al meu cor, pertanyo enterament al Cor de Jesús".

 

Ha estat un encert, per al profit de molts cristians d´avui, fer públics aquests escrits, ja que la seva lectura pot ajudar molts creients que viuen la seva pròpia, quotidiana i amagada "nit fosca" (mares de família, malalts, solitaris, pobres, desnonats, etc.) sense que ningú no se n´assabenti o ningú no els escolti o aculli. Així, molts s´identificaran amb ella i viuran aquella alegria de saber –com escriu sant Pau– que "completen en la seva carn allò que manca als sofriments de Crist en l´Església" (Colosses, 1,29) com a membres vius que són del seu Cos.

 

Aquesta obra és, de fet, una veritable autobiografia de la Mare Teresa perquè, al llarg de les pàgines, ella narra palesament tots els treballs, esforços, viatges, fundacions, penes, alegries, contradiccions i consols sobrenaturals que visqué, per portar a terme l´obra que Déu li demanava. Queden ben patents els aspectes més vitals del seu amor a Crist, a l´Església i als més necessitats, de la seva ferma vida interior, recolzada en la gràcia i en tots els mitjans sobrenaturals. Apareixen clarament les seves magnífiques qualitats humanes juntament amb l´exercici de les virtuts cristianes de la paciència, l´amor de Déu, la caritat, la pobresa, la humilitat... La coneixença de l´aridesa espiritual mentre servia els més pobres dels pobres suposà per a ella una gran heroïcitat. D´això en va treure algunes conclusions: "Sense sofriment –escrivia la Mare Teresa–, el nostre treball seria només un treball social... Tota la desolació dels pobres ha de ser redimida i nosaltres l´hem de compartir". Els escrits que formen aquesta història íntima i autobiogràfica, amarada per la Santa Creu, mostren com ella en va saber treure tot el màxim profit per tal de purificar-se de tots els falsos afectes o sentimentalismes, a la vegada que transparentà, amb fets, l´estimació –costés el que costés, d´una manera in- condicionada i sense compensacions humanes– per als més necessitats i menyspreats de la societat. S´entreveu, en alguns dels relats que escriu, que la gran compensació, dintre del seu cor, fou el fet de poder fer costat als "més pobres dels pobres", als desprotegits, als malalts incurables, als ignorats pel món, als no nascuts per culpa de l´egoisme humà... Tot l´omplia d´un goig inefable.

 

Aquella petita llavor plantada l´any 1946 donà de seguida fruits per tot el món i la congregació s´estengué ràpidament, des de Calcuta, per tot arreu, portant als desolats l´ajut, el consol, la llum de Crist i l´amor de Déu. Aquesta és la definitiva i gran lliçó que traiem de la lectura de l´obra publicada pel sacerdot Brian Kolodiejchuk, postulador de la causa de Canonització.

 

Josep Vall i Mundó

 

  • 31 juliol 2009
  • Josep Vall i Mundó
  • Número 30

Comparteix aquesta entrada