De una carmelita descalza: poesías. Maria Montserrat del Corazón de Jesús

De una carmelita descalza: poesía

Maria Montserrat del Corazón de Jesús

Ed. Monte Carmelo

Burgos, 2008

133 pàg.

Moltes de les obres publicades post humus comparteixen una qualitat peculiar: la d´una intimitat especial. Allò que l´escriptor escriu per a ningú, sense afany per publicar-ho, davant només d´ell mateix o, en el cas que ens ocupa, en la presència de Nostre Senyor, de vegades, no arriba a tenir el rigor artístic propi dels textos que s´engendren per als ulls del món, però aquest fet queda compensat per l´encís d´una llibertat expressiva més gran. El lector obre aquests llibres amb un cert pudor, temorenc de sentir consideracions i expansions que no hauria de conèixer, perquè formen part del tresor de la intimitat del seu autor.

La germana Maria Montserrat del Cor de Jesús (1932-2006), carmelita descalça, va néixer a Barcelona i va viure, des de l´any 1955 fins a la seva mort, al Monestir de Sant Josep i Santa Teresa d´Igualada. De ben jove, ja va manifestar un talent artístic notable, que al començament va encaminar cap a la música i, més endavant, cap a la poesia. L´any 1994, el seu llibre Música callada va rebre el XIV premi mundial Fernando Rielo de Poesia mística. Els poemes d´aquest nou llibre, aplegats per les germanes carmelites del seu monestir després de la seva mort, revelen aquell talent musical i confirmen la seva familiaritat amb la poesia mística, però, per damunt de tot, revelen la plenitud i la felicitat d´una vida arrelada en Déu i a Ell completament lliurada.

Obre el volum un pròleg de Romà Casanova, bisbe de Vic, diòcesi a la qual pertany el monestir on va viure l´autora. I, tot seguit, 83 poemes, que les editores han agrupat temàticament en vuit capítols. Tot i que l´índex no ho fa explícit, aquests capítols es poden agrupar, al seu torn, en tres seccions principals: sobre la vida (els capítols «De camino», «De noche» i «La entrega»), sobre Déu («Dios Creador» i «El Verbo hecho carne») i homenatges («San Juan de la Cruz», «Juan Pablo II» i «Varias»).

Entre els poemes de la primera secció, sobre la vida del cristià en el seu camí vers la casa del Pare, sobre la vida d´abandó en Déu, hi abunden les glosses de versos dels Salms i de paraules de l´Evangeli; al fons, com a fil conductor, el sentiment de la filiació divina. Hi ha poemes d´una bellesa molt mesurada: «Dame, Señor, tus ojos / para mirar el mundo y mis hermanos; / para coger las flores entre abrojos, / dame, Señor, tus manos; / y para amarte a Ti en cada latido, / dame, Señor, tu Corazón herido...». I hi ha poemes amb un plantejament audaç, com el que es titula «Oración para cuando no se puede hacer oración».

A la segona secció, sobre Déu, la poetessa parla del Creador a través de la contemplació de la seva obra: la natura –el vent, el núvol, l´ocell, el llorer– hi agafa un protagonisme especial. És aquí que hi trobem una col·lecció de tankes, les estrofes japoneses de cinc versos que parteixen sempre d´un motiu natural i n´extreuen una consideració existencial. I juntament amb el Creador, el Redemptor, contemplat a l´Eucaristia i a la Creu.

La tercera secció, com dèiem, és un seguit d´homenatges: en primer lloc, a sant Joan de la Creu, els versos del qual glossa a llarg de diversos poemes; i també, a santa Teresa de Jesús, santa Teresa de l´Infant Jesús (a qui dedica un poema acròstic) i el sant pare Joan Pau II. L´últim capítol, «Varias», conté una altra mena de poemes, com una nova sèrie de tankes, o com el que es titula «Barro y luz», que sintetitza l´esperit del Carmel i, per extensió, el de la vida cristiana: «Pardo y blanco, barro y luz... / el hábito del Carmelo / tiene fulgores de Cielo / junto a sabores de cruz...».

Gonzalo Salvador