Subscriu-te

image-b6fba844c74ddcd384eaaf52618a3ae6

Seccions > Seccions de les revistes

L'estil comunicatiu de Francesc

Marc Carroggio[1]
Professor de comunicació institucional a la
Pontifícia Universitat de la Santa Creu (Roma)
 
El passat 2 de novembre el compte @Pontifex de Twitter superava els 10 milions de seguidors. (Al moment de la publicació d'aquest número 47 de Temes d'Avui). En els últims sis mesos, alguns mitjans internacionals especialitzats en la cobertura del Vaticà (com el digital Vatican Insider o l´agència televisiva Rome Reports) han experimentat el major increment de tràfic per…

  • 29 juny 2014
  • Marc Carroggio

Fe, raó, llibertat

Una de les dimensions del debat entre fe i raó al llarg de la història ha estat, probablement, una dimensió defensiva, modestament humanista, contra el poder, tan sovint aclaparador, de les institucions religioses o contra la rigidesa de supersticions opressives. El nom autèntic de la lluita no era pròpiament «raó», sinó més aviat «llibertat» –llibertat no tan sols de pensar i teoritzar, sinó de parlar, viure i actuar. També la fe ha demanat sovint llibertat contra la imposició…

  • 28 juny 2014
  • David Jou

Cultura postmoderna i educació cristiana

Qualsevol procés educatiu és inseparable de la situació cultural que l´educand viu. És per això que començarem per assenyalar, ni que sigui breument, algunes de les característiques de la cultura actual, que s´anomena globalment amb el terme «postmodernitat», i que s´acostuma a datar, pel que fa als inicis, a partir de la segona meitat del segle XX. 
Característiques principals de la cultura postmoderna
La postmodernidad rebutja el concepte metafísic de naturalesa en totes les…

  • 28 juny 2014
  • Diego Porras Lara

Creients i no creients en l'esfera pública: tres fonaments per al bé comú

En un món cada cop més pluralista, el problema de la identificació i recerca del bé comú es considera sovint un escull insuperable. En les societats contemporànies i liberals, «és un principi capital... que les institucions públiques i més especialment les institucions de govern han de ser neutrals sistemàticament pel que fa a les diverses concepcions d´allò que és el bé humà»[1]. Totes les concepcions del bé humà o d´allò que constitueix el desenvolupament…

  • 28 juny 2014
  • Angela C. Micell

«Benvolgut ateu...» Benet XVI dialoga amb no creients

Quan era arquebisbe de Munic i Frisinga, el Süddeutsche Zeitung va elogiar qui acabava de ser nomenat per ocupar la seu de Corbinià, tot dient que «de tots els bisbes conservadors, Ratzinger és el que té més capacitat de diàleg». A banda de ser una etiqueta més o menys adequada, sí que era cert que li agradaven el diàleg i el debat. Aquesta capacitat d´entesa el portarà a mantenir debats públics amb icones de la cultura laïcista, com el filòsof Paolo Flores d´Arcais l´any…

  • 28 juny 2014
  • Pablo Blanco Sarto

La increença després del Concili Vaticà II

Una anàlisi del magisteri de l´Església

Els canvis produïts en els cinquanta anys posteriors al Concili Vaticà II han configurat un nou mapa de la increença en el món occidental: agnosticisme postmodern, indiferència religiosa, moviments de «nova religiositat» amb una espiritualitat sense Déu i sense religió, ideologies hostils a la religió com a reacció a la violència terrorista de grups religiosos, intents de bandejar la religió de la vida pública (secularisme, laïcisme),…

  • 28 juny 2014
  • Juan Alonso

El nou ateisme: característiques fonamentals

Des de començaments del tercer mil·lenni, assistim a un sorprenent auge de l´ateisme. Quan pensàvem que l'home contemporani s´havia sumit en la indiferència religiosa, ens trobem que hi ha un autèntic apogeu de pensadors ateus, que han tornat a sortir a la palestra pública per declarar no només que Déu no existeix, sinó també que cal desfer-se de la religió. Les llibreries són plenes dels textos d´uns autors que han emprès una batalla dialèctica a gran escala contra la…

  • 28 juny 2014
  • Francisco Conesa

Cristianisme i increença: diàleg a l'espai públic

El diàleg amb els no creients és una preocupació de l´Església, llargament manifestada pels darrers papes i per molts pastors . Cal trobar maneres d´entendre´s i, sobretot, de fer entenedor el missatge cristià per tal d´anunciar-lo com cal. Aquesta necessitat es fa palesa a través de diverses qüestions de les quals ens fem ressò en el tema de portada d'aquest número.
En aquest context, no es poden desconèixer els arguments, tot sovint plens de prejudicis, de l´agnosticisme i…

  • 28 juny 2014
  • Domènec Melé
Pàgina 10 de 63