Cristianisme i increença: diàleg a l'espai públic
El diàleg amb els no creients és una preocupació de l´Església, llargament manifestada pels darrers papes 
i per molts pastors . Cal trobar maneres d´entendre´s i, sobretot, de fer entenedor el missatge cristià per tal d´anunciar-lo com cal. Aquesta necessitat es fa palesa a través de diverses qüestions de les quals ens fem ressò en el tema de portada d'aquest número.
En aquest context, no es poden desconèixer els arguments, tot sovint plens de prejudicis, de l´agnosticisme i de l´ateisme actual. D´això, ens en parla el professor Francisco Conesa, actualment vicari general de la diòcesi d´Oriola-Alacant, en l´article titulat: Trets fonamentals dels nous ateismes. Un bon complement és l´estudi del professor Juan Alonso sobre la Increença després del Concili Vaticà II.
Un bon exemple de diàleg amb els no creients ens el donen els darrers papes, també l´actual. En aquest sentit, es para atenció a Benet XVI, amb la seva força intel·lectual i la seva bondat. Ho fa un gran especialista en Benet XVI, el professor Pablo Blanco.
D´altra banda, l´espai públic és un gran lloc de trobada. Els cristians hi tenim molt a dir, com també els no creients. Però, ¿com es pot articular el diàleg i fins i tot la cooperació en allò que convé al bé comú? La investigadora Angela C. Micelli ho tracta en un article dedicat al Diàleg entre creient i no creient en l´espai públic.
El diàleg amb els no creients té lloc dins d´una cultura, que en gran mesura avui es pot caracteritzar com a postmoderna. Lluny de grans plantejaments i principis universals, com feia la modernitat, i oberta a diverses narratives, fins i tot religioses, la cultura postmoderna té llums i ombres que cal tenir presents. Són un marc per al diàleg, la comunicació i l'educació. De tot plegat, ens en parla el doctor Diego Porras.
El diàleg amb els no creients passa pel diàleg entre fe i raó i la consideració de la llibertat humana. David Jou, catedràtic de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, ho tracta en el darrer article, i no pas per això menys important, del tema de portada.
Aquest número inclou també un estudi sobre L´estil comunicatiu del papa Francesc, a càrrec de Marc Carroggio, i un cas de moral sobre el tractament per part dels mitjans de comunicació del projecte de llei en curs que revoca el mal anomenat dret a l´avortament i que limita la legalitat d´aquesta trista pràctica (Isidor Ramos). El cas ve acompanyat per un llistat de quinze fal·làcies utilitzades a favor de l´avortament (Domènec Melé).
L'any 2014 és el del centenari del naixement del venerable Álvaro del Portillo i aquest any també veurà –el 27 de setembre– la seva beatificació a Madrid. La figura eclesial del nou beat és ben coneguda pel fet de ser el successor de sant Josepmaria al capdavant de la Prelatura de l'Opus Dei i per la seva intervenció en els treballs del Concili Vaticà II. Inaugurem una secció que recollirà algunes aportacions inèdites referides a la seva persona i ensenyaments. En aquesta primera ocasió, l'historiador Josep Masabeu escriu sobre la relació entre el venerable Álvaro del Portillo i Catalunya en un exhaustiu recorregut per les seves estades al Principat i les circumstàncies que les acompanyaren.
Com a temes d´actualitat, es presenta, en primer lloc, un treball del doctor Joan Costa, rector de la parròquia de Betlem a Barcelona, que respon a una polèmica actual sobre un suposat relativisme de certes opinions del papa Francesc. Tot seguit, hi ha un perfil biogràfic, preparat per Ferran Blasi, de Vidal i Barraquer, amb motiu de l'inici de l´any dedicat a aquest cardenal en els 70 anys del seu traspàs (+1943-2013). Finalment, el catedràtic d'història del cinema, Josep Maria Caparròs, presenta algunes lliçons actuals del cinema oriental.
Les seccions habituals de congressos i ressenyes de llibres complementen aquest número. Confiem que el trobeu interessant.
Domènec Melé
Director de Temes d´Avui
