El títol pot sorprendre: Tomás d’Aquino, economista? El d’Aquino és valorat com a teòleg i com a filòsof, però com a economista? ¿Que potser es va dedicar a la teoria econòmica o va tractar qüestions econòmiques? No va fer teoria econòmica, almenys en el sentit actual del concepte, però sí que es va ocupar de qüestions econòmiques, amb un agut sentit analític. No ho va fer com a economista, sinó per reflexionar sobre qüestions morals relacionades amb l’activitat…
Un dels llibres més recents sobre la llegenda negra espanyola és Imperiofobia y Leyenda Negra. Roma, Rusia, Estados Unidos y el imperio español, de María Elvira Roca, investigadora del CSIC, professora d’Història a Harvard i actualment professora d’ensenyament secundari a Màlaga. Una de les aportacions més singulars és l’enorme cabal de documents que ens ofereix l’autora, en citar amb profusió obres d’escriptors, filòsofs, artistes, historiadors, cronistes, etc.,…
Dotze capítols brillants, suggeridors i comprometedors. Així es presenta el recent llibre de Charles Chaput, arquebisbe de Filadèlfia i segon bisbe d’origen indi nord-americà. L’autor es un gran defensor de la presència dels catòlics a la vida pública del seu país. Anteriorment va escriure: Vivir la fe católica: vuelta a los básicos i Dad al César lo que es del César: Servir a la nación llevando la fe a la política.
L’autor constata que el cristianisme creix amb força…
Aquesta Meditación sobre el hombre es presenta com una reflexió sobre l’antropologia que s’ha anat delineant durant el temps que s’ha desenrotllar la civilització judeocristiana, que es va iniciar uns vint segles abans de Crist, amb la crida d’Abraham i la seva família, des que es posa en camí cap als llocs que seran la seva Terra promesa. Allà es desenvoluparà la seva consciència de poble, i un dels punts culminants serà la vida de Jesús de Natzaret, Fill de Déu a la terra,…
Recentment, el Papa Francesc es referia a la missió que, dins de l’Església, tothom té de suscitar noves vocacions. I deia: «parlar de pastoral vocacional és afirmar que qualsevol acció pastoral de l’Església està orientada, per la seva pròpia naturalesa, al discerniment vocacional, pel fet que el seu objectiu últim és ajudar el creient a descobrir el camí concret per portar a terme el projecte de vida al qual Déu el crida».
D’aquesta convicció, en participa aquest…
El Baptisme confereix al nou cristià uns drets i obligacions específics per raó de la transformació obrada per la gràcia de Déu. Aquest article tracta sobre quina és la manera concreta del fidel laic de contribuir a la missió de l’Església des de la seva condició laïcal en el marc de les lleis de l’Església.
El Sagrament del Baptisme –que ens configura amb Nostre Senyor Jesucrist i ens incorpora al seu Poble sant– també determina la posició radical i primària de…
Recentment, s’està redescobrint el valor del matrimoni cristià: realitat sacramental i alhora determinació de la vocació universal a la santedat. Ara bé, no és una realitat més que ha de ser ordenada a Déu, sinó que es tracta d’una relació d’amor entre dues persones. Una autèntica concreció peculiar de la crida general a la santedat.
Explicava Joan Pau I que al segle XIX ensenyava a la Universitat de la
Sorbona, a París, Frederic Ozanam (1813-1853), molt bon…
El fidel laic, pel Baptisme, entra a formar part de la família de Déu, està cridat a seguir el Crist i a ser perfecte enmig de les seves ocupacions quotidianes. Aquest fidel laic també és destinatari de la recomanació de Crist de resar i fer-ho insistentment, i de la missió apostòlica de predicar i apropar a Déu les persones amb què es troba en els camins de la vida. ¿Hi ha una espiritualitat laïcal que alimenti específicament la vida interior i la vida exterior d’aquest fidel…
