Jerusalén, santa y cautiva Desde el corazón de la Ciudad Vieja a la eternidad

Als pelegrinatges catòlics a la Terra Santa, organitzats habitualment per una agència de viatges amb un guia jueu, amb el vistiplau de l’Estat d’Israel, i un sacer- dot que celebra la missa als llocs sants - molt ben proveïts per cert per a la cele- bració part de la Custòdia a la Terra Santa, que porten els franciscans admira- blement des de fa 800 anys-, en aquests pelegrinatges, un “s’aboca” al conflicte pa- lestinoisraelià. S’aboca, però, al gairó per- què el pelegrinatge segueix una ruta i uns llocs que no solen ser els conflictius. També perquè tant l’estat d’Israel com l’autoritat palestina estan interessats a tractar bé els pelegrins i turistes, que són una font d’ingressos important. És nor- mal, per exemple, que en aquests pelegrinatges no s’inclogui la visita a l’esplanada de les Mesquites, lloc sagrat del món islà- mic, antic temple de Salomó.

Mikel Ayestaran (1975) és un periodista i escriptor espanyol especialitzat en l’Orient Mitjà. És Corresponsal a Israel del diari ABC i de la cadena de televisió pública basca EiTB. Des del 2015 resi- deix a Jerusalem juntament amb la se- va família. Va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra i ha estat guardonat amb diversos pre- mis periodístics.

El llibre és una crònica de Jerusalem escrita en primera persona a partir de les històries d’alguns habitants de la Ciutat Vella de Jerusalem. És un llibre costumista, que té l’aire dels llibres de viatge d’un Josep Pla, un Camilo Josep Cela o un Josep Maria Espinàs. Els pro- tagonistes de les històries no són els habituals que se solen trobar a la bibliografia nombrosa que hi ha sobre la Ciutat Santa. De fet, un dels entrevistats és Mahmud Muna, que està al capdavant de la llibreria amb el catàleg més complet que tracta del conflicte que afligeix la regió des de fa molts anys. Muna afirma: “Potser és el conflicte sobre el qual s’ha escrit més des del final de la Segona Guerra Mundial... El que falta és voluntat política per solucionarho, res més”.

El periodista s’endinsa als quatre barris de la ciutat: el musulmà, el cristià, l’armeni i el jueu. Ho fa amb respecte i admiració envers els entrevistats que ens donen la seva visió peculiar de la història de la ciutat, del que duen a ter- me al moment present i de les perspectives de futur. 

Hi ha algun personatge particular i algun secret que amaga la ciutat. Per exemple, una ruta alternativa que va descobrir l’autor, la qual acull els pelegrinatges al barri musulmà quan segueixen la via dolorosa que desemboca al Sant Sepulcre. Aquesta ruta es fa per les teulades de les cases, seguint des de dalt pràcticament el mateix recorregut.

També, al final de l’obra, té un capítol sobre els tres llocs sants de les tres reli- gions monoteistes: el Sant Sepulcre per als cristians, l’esplanada de les Mesquites per als musulmans i el mur de les Lamentacions per als jueus. Hi ha un statu quo religiós que ve del segle XVIII sota la dominació otomana que va voler posar d’acord les tres religions pel que en fa a l’ús, els temps, els límits... Però, actualment, hi ha pressions per variar-lo, sobretot per part dels jueus ultraconservadors que projecten edificar un nou temple al lloc de l’esplanada de les Mesquites.

És un llibre que ajuda a entendre una mica més aquest conflicte delicat. Les raons dels uns i dels altres es van succeint i un les comprèn en més o menys mesura. Als qui participen als pelegrinatges els ajudarà a entendre millor el context i completar la seva visió de la Terra Santa: un lloc que deixa empremta espiritual (no s’hi torna igual, i sempre s’hi vol tornar) i que un voldria que fos un lloc millor per a tots els que hi viuen. A més a més, es proposen llocs per visitar que acostumen a estar fora de les destinacions turístiques habituals.

Joaquim González-Llanos