Beatificacions a Tarragona

L´Arxidiòcesi de Tarragona va ser de les primeres que va iniciar la recollida de testimonis sobre la mort martirial del bisbe auxiliar Manuel Borràs i de molts dels preveres diocesans i seminaristes immolats per odi a la fe en el dramàtic període dels anys 1936 al 1939.

Així, l´any 1959 es va poder presentar la documentació del Procés al papa Joan XXIII, en la qual a més del bisbe auxiliar, 66 preveres diocesans i 2 seminaristes de l´arxidiòcesi, s´hi van afegir 39 germans de les Escoles Cristianes; 20 monjos benedictins de Montserrat; set carmelites descalços; set claretians; un religiós caputxí; i quatre sacerdots de la Fraternitat Terciària dels Carmelites de l´Ensenyament (fundada pel P. Francesc Palau).  

El germà Joaquim Donato, de les Escoles Cristianes, en va ser el postulador.

Les circumstàncies polítiques i socials dels anys seixanta i setanta a l´Estat Espanyol van fer que el papa Pau VI, amb un gran seny –no prou comprès per tothom en aquell moment– aturés totes les causes de la persecució religiosa a Espanya. Un cop passada la transició política, i amb un sistema democràtic consolidat, Joan Pau II va permetre que les causes novament anessin endavant, i ja es van portar a terme nombroses beatificacions i fins canonitzacions de màrtirs de la persecució religiosa dels anys trenta. Justament, el primer dels canonitzats va ser el germà de la Salle, sant Jaume Hilari, fill d´Enviny, jutjat i condemnat a mort a la sala d´actes del Seminari de Tarragona, únicament per ser religiós, i afusellat a la muntanyeta de l´Oliva, llavors als afores de la ciutat.

Joan Pau II, al llindar de l´any 2000, va voler que el testimoni martirial de l'Església Catòlica, especialment del segle XX, no restés en l´oblit i per això escrivia: «és necessari que les Esglésies locals facin tot el possible per no perdre el record d´aquells que han sofert el martiri» (TMA 37).

El dia 28 de juny de 2012, el papa Benet XVI rebia el cardenal Prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, Angelo Amato, i entre altres coses, autoritzava la Congregació a promulgar els decrets relatius al martiri de la nostra Causa.

A partir d´aquell moment, a Tarragona ja començàrem a pensar en la celebració de la beatificació a la nostra ciutat, tenint present que el papa Benet era partidari que les beatificacions se celebressin a les Esglésies locals.

Altres causes d´arreu d´Espanya també van ser autoritzades i la Conferència Episcopal Espanyola, d'acord amb la Congregació per a les Causes dels Sants, va optar per una única celebració.

A l´Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola del novembre de 2012, es va decidir per gran majoria que la cerimònia de beatificació de màrtirs del segle XX a Espanya, prevista per a l´octubre de 2013, se celebrés a Tarragona.

L´arquebisbe Jaume Pujol va ser qui va fer la proposta a l´Assemblea i la defensà sobre la base del gran nombre de màrtirs que inclou la Causa de Tarragona així com també per la rica tradició de fe cristiana i martirial de la nostra terra, que té en el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi els protomàrtirs hispans a l´any 259.

A partir d´aquell moment, es va iniciar l´organització, d'una banda, a la Conferència Episcopal Espanyola i, de l´altra, a Tarragona, amb una continua relació entre les comissions d´un i altre lloc, que van resoldre les previsibles dificultats. A Madrid, cal destacar la feina feta per la directora de l´oficina per a la Causa dels Sants, Sra. Encarnación González. A Tarragona, amb l'arquebisbe Jaume al capdavant, diverses comissions es posaren en marxa per a la preparació de tota la infraestructura que va tractar els àmbits de l´atenció als peregrins; el voluntariat (més de vuit-cents), que va ser una de les claus de l´èxit de la jornada; la infraestructura del lloc de la beatificació i dels accessos... En tot, la col·laboració de les institucions públiques i d´empreses particulars va ser molt apreciable.

Val la pena recordar que des de Tarragona es va informar constantment als responsables de totes les causes i en diverses ocasions aquests varen visitar la ciutat.

Documents i publicacions

La Conferència Episcopal Espanyola, el 19 d´abril de 2013, va fer públic un missatgeamb motiu de la beatificació d´aquests «testimonis ferms i valents de la fe», en el qual convidava «els catòlics i les comunitats eclesials a participar en aquest gran esdeveniment de gràcia amb la seva presència a Tarragona, si els és possible, i, si no, unint-se espiritualment a la seva preparació i celebració».

Al mes de juny de 2013, l´arquebisbe Jaume Pujol va fer pública una carta pastoral titulada «Els màrtirs, testimonis suprems de l´amor a Crist», en la qual posa l´èmfasi en els motius de la celebració a Tarragona, en l´explicació de qui van ser els màrtirs de la nostra arxidiòcesi i com la figura del bisbe auxiliar i dels preveres assassinats apareixen entrellaçades amb la del cardenal Francesc d´Assís Vidal i Barraquer, confessor de la fe. A la carta de l´arquebisbe Jaume Pujol, ja es posa de manifest que la beatificació és «una proclamació de pau i de reconciliació», un missatge que contínuament el nostre arquebisbe ha volgut posar en relleu.

La Delegació de Mitjans de Comunicació de l´Arquebisbat va preparar un excel·lent número especial de la revista Església de Tarragona i també un molt ben editat programa d´actes en castellà i català per als pelegrins.

A més, les diferents parròquies van editar tríptics i estampes dels diversos màrtirs.

Les exposicions a la ciutat

Diverses exposicions es van preparar per a tots els pelegrins i, evidentment, per als tarragonins.

L´Agrupació d´Associacions de Setmana Santa va oferir una exposició en un dels tinglados del Port de Tarragona els dies 11, 12 i 13 d´octubre, on es pogueren admirar els passos de les diferents confraries. Cal recordar que la Setmana Santa de Tarragona va ser declarada Festa d´interès Turístic Nacional.

La Delegació Diocesana de Missions va presentar dues exposicions de temàtica missionera a l´ermita de Sant Magí, situada al Portal del Carro, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat.

La fundació pontifícia Ajuda a l'Església Necessitada va exhibir l'exposició fotogràfica «Cristians perseguits, els màrtirs del segle XXI», amb la qual volia recordar el dret fonamental de la llibertat religiosa i donar a conèixer la situació de risc que viuen molts cristians per la seva fidelitat a Crist. Aquesta exposició es pogué veure al vestíbul del Seminari Pontifici de Tarragona.

Especialment impressionant va ser l´exposició preparada per l´Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i l'Arxiu Capitular de la Catedral, dirigits per Mn. Manuel M. Fuentes, titulada «L'Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe» al claustre del Sagrat Cor del Seminari de Tarragona, en la qual hom pot resseguir a través d´uns panells la situació de l'Església a l´Arquebisbat de Tarragona durant els anys de la persecució, així com també diversos objectes i documents originals d´aquell moment. Val la pena esmentar especialment els objectes del bisbe màrtir Manuel Borràs, i, particularment, les sabates que portava en el moment de la mort.

Les conferències per a la preparació espiritual    

Es van fer diverses conferències a càrrec de preveres diocesans a moltes parròquies de l´arquebisbat i encara ara se´n continuaran fent al llarg de tot aquest curs.

Durant la setmana de la beatificació, cal destacar dues conferències a càrrec de la Sra. Encarnación González, a l´Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, i una extraordinària conferència a càrrec del professor Andrea Riccardi (exministre per a la Integració i la Cooperació Internacional d´Itàlia i fundador de la Comunità di Sant´Egidio). El professor Riccardi va disertar sobre el «Segle XX. Segle de màrtirs»; la seva conferència, que es va celebrar al Palau de Congressos de Tarragona, va ser presidida per l´arquebisbe Jaume Pujol, i va comptar amb l´assistència del cardenal Estepa, l´arquebisbe Joan Enric Vives, els bisbes Xavier Novell i Romà Casanova, l´abat de Montserrat Josep Maria Soler, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Francesc Xavier Grau; i altres autoritats.

Les representacions de La Passio Fructuosi

La Passio Fructuosi ens narra el procés martirial del bisbe Fructuós de Tarragona i dels seus diaques Auguri i Eulogi, des de la seva detenció per ordre del governador de la Hispania Citerior, fins al seu martiri i glorificació. D´autoria anònima, el nucli fonamental de la Passio devia ser redactat entre la segona meitat del s. III i els inicis del s. IV. Així, doncs, és el document literari martirial més antic de la Península Ibèrica.

La Passió de Sant Fructuós d´Andreu Muñoz transcriu en llenguatge teatral aquest preuat document i es representa, des de l´any 1990, a l´amfiteatre romà de Tarragona. La representació teatral està organitzada per l´Associació Cultural Sant Fructuós, amb la col·laboració de la Schola Cantorum i l'Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona.

Tenint present el gran nombre de pelegrins que havien de visitar Tarragona, es varen programar dues representacions d´aquesta obra al Tarraco Arena Plaça per al dissabte 12 d´octubre, que van impressionar extraordinàriament els més de 5.000 pelegrins que hi assistiren. També molts dels bisbes presents aquell dia a Tarragona van voler veure la representació, que els va impactar moltíssim. 

El actes de les jornades 

El dissabte 12 d´octubre, a la tarda, es van celebrar les primeres vespres solemnes del diumenge de la beatificació. Van ser presidides per l´arquebisbe Jaume Pujol, amb l´assistència dels cardenals Amato, Martínez Sistach, Cañizares, Rouco i Santos Abril.

La catedral de Tarragona, recentment restaurada en el seu interior, va lluir de manera especial durant la pregària de vespres. L´alcalde de la ciutat i el delegat del Govern de la Generalitat encapçalaren la representació institucional.

El diumenge 13 d´octubre, amb un sol radiant, que va il·luminar encara més la jornada, van ser beatificades 522 persones. La cerimònia, presidida pel cardenal Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, vacelebrar-se al Complex Educatiu de la ciutat i hi van assistir més de 20.000 persones, entre elles 105 bisbes, 400 preveres, 2.700 religiosos i religioses, tots els seminaristes de Catalunya i alguns d´altres seminaris espanyols i al voltant d´uns 4.000 familiars dels nous màrtirs. L´honorable president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i altres autoritats estatals assistiren a la cerimònia.

A l´inici de l´acte, es va poder escoltar i veure un missatge enregistrat del papa Francesc en el qual invitava els fidels a imitar els màrtirs «per ser cristians concrets, cristians amb obres i no de paraules; per no ser cristians mediocres, cristians amb un vernís de cristianisme però sense substància, ells no portaven només un vernís, eren cristians fins al final».

La celebració fou solemne i a la vegada austera, amb alguns moments de gran emoció, com quan quatre diaques dels bisbats de Tarragona, Lleida, Vic i Terrassa portaren l´arqueta amb les relíquies dels nous beats acompanyats per representants de les «causes» amb grans palmes a les mans.

Alguns dels cants tenien també un profund significat, com ara el motet escrit pel beat màrtir Mn. Josep Padrell Navarro, interpretat pel Cor de la Catedral de Tarragona o els motets del beat P. Àngel Rodamilans, osb., interpretats per l´Escolania de Montserrat.

S´aconseguí, gràcies a la intuïció de l´arquebisbe Jaume, que la celebració tingués un to exclusivament religiós i per ai

xò no es permeteren ni pancartes ni banderes que haurien pogut distorsionar el seu veritable significat.

Els dies posteriors

A més de la roda de premsa que l´arquebisbe Jaume Pujol i el bisbe secretari de la CEE van donar l'endemà al claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, el diumenge següent, de la mateixa manera que en altres indrets del nostre país, es va portar a terme a la catedral primada de Tarragona la missa d´acció de gràcies pels beats màrtirs de l´arxidiòcesi i pels beats màrtirs carmelites, per la qual cosa, al costat de l´arquebisbe Jaume, hi assistí el provincial dels carmelites, P. Agustí Borrell.

En la seva homilia, l´arquebisbe Jaume Pujol digué: «Aquesta celebració, germans i germanes estimats, és un goig i un compromís per a tots; un compromís que hem de concretar amb moltes iniciatives que són expressió i fruit de l´Any de la fe que celebrem». No va obviar algunes de les qüestions crítiques que durant tot aquest període han estat present en els mitjans de comunicació i en la societat de Tarragona, i concretament digué: «No em passa per alt que no tots els ciutadans han entès el sentit de la beatificació i així ho van fer saber en un document que em van lliurar i en altres manifestacions. En alguns moments es demana a l´Església que demani perdó. Ho ha fet en repetides ocasions, i jo mateix n´he demanat i en demano ara als qui hagin pogut sentir-se maltractats. Penso que en aquesta gran festa cap de nosaltres no ha experimentat gens de ressentiment envers aquells que els van perseguir, ni tampoc la satisfacció d´haver complert amb un acte de justícia històrica, a la manera del món. ¿Com no perdonarem si tots ells van morir, a imitació del Senyor, amb paraules de perdó als seus llavis? El primer fruit, diria que la primera gràcia dels nous màrtirs, és la gràcia del perdó i de la reconciliació».

En acabar l´Eucaristia, l´arqueta amb les relíquies dels màrtirs es va traslladar solemnement a la cripta de la capella dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi de la Catedral, al costat del sepulcre amb les despulles del cardenal Francesc d´Assís Vidal i Barraquer i del memorial del bisbe Manuel Borràs. «Serà, a partir d'avui –va dir el Sr. Arquebisbe–, la capella dels màrtirs, als quals ens hem d´encomanar.»

Norbert Miracle

Rector del Seminari major interdiocesà a Barcelona