Emergència educativa
El títol de portada d'aquest número de Temes d´Avui, l´hem pres d´una repetida expressió del papa Benet XVI. De fet, però, sembla que ja s´havia utilitzat a finals del segle passat a Llatinoamèrica per indicar la urgència de dur a terme programes educatius en zones escassament escolaritzades. Ara bé, Benet XVI utilitza l´expressió en un sentit diferent: per significar la urgència, més encara, la prioritat sobre altres prioritats, de parar esment a l´educació en el seu sentit més profund, anant a les arrels del que impedeix educar bé.
Pel que fa a aquesta noció, el discurs més emblemàtic va tenir lloc davant la Conferència Episcopal Italiana, el 27 de maig de 2010. Benet XVI hi va tractar les dues arrels essencials que exigeixen una urgent emergència educativa.
L´una és el fals concepte d´autonomia de l´home, que es tradueix en la inhibició externa en el procés educatiu. Segons aquesta visió, l´home ha de desenvolupar-se per si mateix, sense imposicions dels altres, de manera que només podrien assistir al seu autodesenvolupament, però no entrar en aquest procés. Per contra, el Papa assenyalava: “En realitat, és essencial per a la persona humana el fet que arriba a ser ella mateixa només des de l´altre, el “jo” es converteix en si mateix només des del “tu” i des del “vosaltres”, està creat per al diàleg, per a la comunió sincrònica i diacrònica. I només la trobada amb el “tu” i amb el “nosaltres” obre el “jo” a si mateix. Per això, l´anomenada 'educació antiautoritària´ no és educació, sinó renúncia a l´educació.” L´altra arrel de l´emergència educativa, Benet XVI la situa en l´escepticisme i en el relativisme o, amb paraules més senzilles i clares, en l´exclusió de les dues fonts que orienten el camí humà: la veritat i el bé.
L´educació és i ha estat sempre una preocupació primordial de l´Església, però ara és molt urgent recuperar una educació ben arrelada, sense il·lusòries autonomies del 'jo´ i amb una preocupació efectiva per buscar la veritat i el bé, educant en la llibertat amb responsabilitat, fomentat virtuts, sentit de servei i preocupació per allò que és el bé comú de tots. Corre pressa, molta pressa, pensar, cuidar i seguir de ben a prop l´educació de nens i joves. D´això s´ocupen diversos articles reunits sobre aquest Tema de portada.
Isidor Ramos introdueix algunes dades quantificables de l´estat actual de l´educació al nostre país. Des d´un aspecte més doctrinal, Mons. Joan Miquel Ferrer analitza més a fons el pensament de Benet XVI respecte a l´emergència educativa. Del relativisme que impregna l´educació, se n´ocupa la professora María Calvo. Diego Porras, seguint el Concili Vaticà II i diversos documents magisterials, presenta alguns elements claus de l´educació catòlica. Finalment, però no per això menys important, hi ha el document del professor Jordi Ferraz, que destaca el paper de la família en l´educació religiosa dels fills.
El Cas de moral també està relacionat amb el tema general: s´ocupa de les escoles que són catòliques però que enganyen perquè no donen una autèntica formació catòlica. També presentem les reflexions de Mons. Octavio Ruiz Arenas sobre la importància de la formació dels formadors, dels nous evangelizadores del nostre temps.
La secció d´Actualitat s´obre amb una crònica dels missatges més profunds en la Jornada Mundial de la Joventut,celebrada aquest estiu a Río de Janerio, i que ha estat de les més nombroses d´entre les celebrades fins avui. Segueix una reflexió del Dr. Josep Maria Montiu sobre el sentit dels màrtirs a l´Església davant la gran beatificació dels 522 màrtirs de la Guerra civil espanyola a Tarragona. Últimament, aquest testimoni de fet també ha estat tractat des del setè art: el Dr. Ferran Blasi i el professor Josep M. Caparrós fan la crítica cinematogràfica de Un Dios prohibido, una notable pel·lícula que narra amb rigor històric i sense maniqueismes la tràgica fi de 50 joves claretians detinguts a Barbastre i, finalment, executats per les milícies anarquistes.
El repàs dels grans documents del Concili Vaticà II se centra, en aquesta ocasió, en la Lumen gentium, sens dubte un dels textos més importants; és el Dr. Josep Maria Riera qui ens hi apropa. D´altra banda, el Dr. Joaquim González-Llanos ofereix unes claus per a la lectura de la primera i recent encíclica Lumen fidei, del papa Francesc, i Remedios Falaguera escriu sobre unes Orientacions de la Conferència Episcopal Espanyola referides a l´educació en la fe de nens i joves, i que té com a destinataris els pares, professors i catequistes.
Tanquen aquest número una crònica de la Jornada Mariana de la Família a Torreciutat, una Iniciativa per facilitar la catequesi a través del cinema, amb una entrevista a Vicenç Vila, un dels creadors de l´audiovisual Jo crec i, finalment, la secció habitual de crítiques i ressenyes de Llibres.
Domènec Melé
director de Temes d´Avui
