Teología Moral Fundamental

A. Sarmiento, E. Molina, T. Trigo

EUNSA

Pamplona, 2013

559 pàg.

Acaba de publicar-se un nou manual de Teologia Moral Fonamental. Els seus autors són A. Sarmiento, E. Molina i T. Trigo, professors a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra, amb àmplia experiència docent i investigadora.

Com s'adverteix a la Introducció, són dos els propòsits d'aquest llibre: primer, proporcionar una ajuda als alumnes i interessats en general del que s'ha anomenat, clàssicament, Teologia Moral Fonamental, és a dir, exposar d´una manera científica i a la vegada assequible els fonaments de l´obrar moral cristià; i, segon, contribuir a posar en pràctica la invitació del Concili Vaticà II que demanava exposar la Teologia Moral d´una manera renovada.

L´any 1998, en aquesta mateixa col·lecció, es va publicar el manual elaborat pels professors E. Cófreces i R. García de Haro, que va merèixer llavors els elogis de bona part dels seus col·legues. Però, un cop esgotada aquesta edició, apareix el dilema de reeditar l´obra com la van deixar els seus autors, ja morts, o presentar alguna cosa nova, que incorpori els esmentats intents de renovació que s´han dut a terme més recentment. Com és sabut, en relació amb la Teologia Moral, són especialment importants els ensenyaments del Catecisme de l´Església Catòlica i de l'Encíclica Veritatis splendor, de Joan Pau II.

Per això, en aquest manual s´inicia l´exposició amb l´estudi del subjecte moral cristià, que permet, així, posar en relleu la iniciativa salvadora que parteix sempre de Déu. És Ell qui crida la persona i la destina a un fi que, sent veritablement humà, és, alhora, completament sobrenatural (la identificació amb Crist).

A l´estudi del subjecte moral, segueix la reflexió sobre l´actuació moral pròpia del cristià:

- En un primer apartat, es tracta sobre el sentit i l´abast de la llibertat; Déu ha dotat l´home de llibertat, perquè pugui respondre al designi diví sobre la seva vida.

- I, en segon lloc, s´estudia la naturalesa i estructura de l´acció moral humana, els elements que la determinen, les seves conseqüències, etc.

Més endavant, apareix una anàlisi sobre el paper de les virtuts humanes i sobrenaturals en l´obrar moral excel·lent. La seva funció no consisteix únicament a perfeccionar l´acció moral sinó, sobretot, a perfeccionar la persona que les practica i capacitar-la per respondre positivament al pla de Déu sobre la seva vida. Així, com assenyalen els autors, «la reflexió sobre les virtuts busca ajudar a comprendre com es va desenvolupant la persona, des de la immaduresa inicial –física, intel·lectual i moral–, fins a la plenitud de desenvolupament de les seves diverses dimensions. Les virtuts són fruit de l´exercici continu de la pròpia llibertat en el camí cap a Déu, que ja ara introdueix la persona en la seva intimitat, en aquest joc de natura, gràcia i llibertat. Gràcies a les virtuts, la persona coneix cada vegada millor el bé i es desenvolupa cada vegada més la seva potència i habilitat per realitzar-lo per amor. L´amor, realitzat en cada acció concreta que reclama la llibertat, fa que la persona creixi per dins, cada vegada més, amb el bé que estima i exerceix pas a pas. Creix en la llibertat dels fills de Déu, que és créixer en santedat».

A més de les virtuts, el cristià compta també amb l´ajuda de la llei moral, que té com a missió assenyalar a la persona el camí que ha de seguir per fer de la seva vida una resposta d´amor a l´amor creador i redemptor de Déu. El tractament s´inicia amb una consideració general sobre la llei moral: el seu fonament, classes i finalitat; després, es consideren les vies que Déu ha proporcionat a l´home per accedir a aquesta participació i coneixement: primer, la de la raó (la llei moral natural), després, la de la fe (la llei moral sobrenatural) i, finalment, es parla del paper de les lleis civils i eclesiàstiques.

L´apartat sobre la consciència o personalització del bé és una reflexió sobre com el bé que indica la llei moral necessita ser interioritzat per la persona. Només així es pot moure per si mateixa i no ser com arrossegada des de l´exterior. Actua lliurement. L´exposició, que s´inicia amb una consideració general sobre la consciència moral, té present l´ensenyament de l´Escriptura, la Tradició i el Magisteri de l'Església (especialment Veritatis splendor) i el desenvolupament de la qüestió a l´actualitat. A continuació, s´estudia el tema de la consciència com a «lloc de trobada entre la llei moral i la llibertat personal». És, a la vegada, la «veu de Déu» i la «veu de l´home». Acaba el capítol dedicant una atenció especial a la formació cristiana de la consciència.

Segueix la qüestió del pecat i la necessitat permanent de conversió. Aquí, s´hi analitza la naturalesa i conseqüències de la resposta negativa que l´ésser humà, en l´exercici de la seva llibertat, pot donar al projecte de Déu sobre la seva vida. En comptes d´orientar la seva existència en la direcció del bé, pot apartar-se d´aquest bé i dirigir-se cap al mal. L´estudi se centra, sobretot, en la manera de sortir-se´n i refer-se de les conseqüències d´aquesta situació, i és una invitació a la conversió permanent. Tracta, en primer lloc, sobre la naturalesa i essència del pecat des de la Revelació: l´Escriptura, els Pares i el Magisteri de l´Església. A continuació, ve el desenvolupament sistemàtic de la doctrina sobre el pecat, amb una atenció particular al pecat social. Tot seguit, l´examen de les causes dels pecats, un tema d'especial importància si el que es pretén és ajudar a rebutjar-los o sortir-ne, quan se n´han comès. Finalment, amb aquesta mateixa finalitat, l´estudi s´atura, ja expressament, en la consideració de la necessitat de començar i recomençar permanentment, com una disposició habitual de la persona, atesa la seva condició pecadora. És el marc de la vida moral cristiana: la santificació personal, el servei als altres, l´edificació de l´Església i la salvació del món.

Miquel Masats i Roca