Los cerezos en flor. Relatos sobre la expansión del Opus Dei en Japón

José Miguel Cejas

Rialp

Madrid, 2013

317 pàg.

El misteri de la conversió religiosa d´una persona és això: un misteri. El per què una persona decideix un canvi de vida tan radical, no pot explicar-se per categories humanes fàcilment emmarcables en algun camp de la psicologia, o del comportament humà. Cal buscar-lo en un altre àmbit. En el cas de les conversions al catolicisme, l´explicació ve per una acció directa de Déu sobre les ànimes.

És possible que aquestes conversions vagin precedides de trobades amb creients, de casualitats com un patiment inesperat, o una situació nova en la vida, però el resultat sobrepassa àmpliament les possibles causes. No és una conseqüència lògica, esperada, previsible. Sempre tenen alguna cosa que sens dubte entra dins el misteri. En aquest cas, del misteri de l´acció de Déu en les ànimes, que els concedeix el do de la fe.

Aquesta impressió queda reflectida en el llibre que ara ressenyem. S´hi recullen un conjunt de relats en primera persona de gent relacionada amb l´Opus Dei, la majoria dels quals no estaven batejats al començament dels seus respectius relats. El baptisme ve després, quan ja són adults i es plantegen preguntes transcendentals com el sentit de la vida, de l´amor, de la felicitat, o les diferències amb la cultura occidental, i és llavors que senten curiositat pel cristianisme.

També hi ha capítols que se centren en el context en què es mou la cultura japonesa, com ara la descripció del sintoisme, del budisme i de l´herència de Confuci, i es relata la primera evangelització, obra de sant Francesc Xavier. Es narren les primeres persecucions que van suposar pràcticament l'anihilació de la religió cristiana al llarg de dos segles i mig. Els cristians es van refugiar en illes i llocs apartats. Allí es va anar transmetent la fe de pares a fills, generació rere generació, de forma oculta i clandestina, al llarg dels anys. Un pot pensar: com és possible que Déu ho permetés? Per què es va desfer una llavor tan fructífera d´aquesta manera?

Potser la resposta encara avui ha d´arribar, i aquest llibre ens ajuda a esbrinar els plans que la divina providència té amagats. Perquè el que es veu és que hi ha una predisposició en tots aquests relats a rebre la fe: un amor al treball, als costums familiars, una religiositat natural que encara sembla que s'ha de concretar en alguna cosa superior (per exemple, en el relat d´una bonza budista que parla amb admiració de la religió catòlica, tot i no ser conversa). Es podria dir que els preambula fidei ja estan presents en els japonesos i que es pot esperar una nova Pentecosta.

Com adverteix l´autor del llibre, els testimonis van ser recollits en converses que va mantenir l´any 2009 amb les persones que narren les seves experiències. També adverteix que aquest conjunt de relats no pretén oferir un quadre general de la realitat de l´Opus Dei al Japó, ni de l´apostolat dels seus fidels. Són narracions independents que mostren com l´esperit de l´Obra dóna resposta a la set de Déu que experimenten tants cors d´aquest país d´Orient.

Un llibre molt oportú en aquest Any de la fe, que mostra que la fe és viva, que és una flama ardent que es va escampant per aquestes llunyanes terres.

Joaquim González-Llanos