Los escenarios de la nueva Evangelización
Álvaro Granados (ed.)
Rialp
Madrid, 2013
200 pàg.
L´Any de la fe convocat per Benet XVI, estava pensat de cara a la nova evangelització. El recent Sínode celebrat a Roma incloïa en els seus lineamenta el terme «escenaris» per comprendre on cal evangelitzar, què és el que un es troba quan entra en determinats àmbits de la vida, i com pot incidir l´Evangeli a fer una cultura més cristiana.
Ha de veure el terme amb l´expressió «signes dels temps» del Concili Vaticà II, una expressió també molt apreciada per Joan Pau II.
En aquest llibre, es tracten set escenaris per part de set professors de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, especialistes en cada matèria: l´escenari econòmic (Martin Schlag), la cultura científica (Giuseppe Tanzella-Nitti), l´escenari polític (Ángel Rodríguez Luño), religió i religiositat (Álvaro Granados), emigració i pluralisme cultural (María Aparecida Ferrari), espai públic i context mediàtic global (José María La Porte), l´escenari cultural i la secularització (Luis Romera). Tanca el llibre un epíleg del professor Lucas Buch: l´esperit de la nova evangelització. Aquí es precisa que la tasca d'evangelitzar està per damunt de les nostres forces i que només serà possible si vivim el principi de la Primacia de la gràcia.
Entre els diversos treballs, en destacaria dos que tenen potser ara més actualitat perquè estan relacionats amb la crisi econòmica i la crisi política que travessa el nostre país. Martin Schlag, director del projecte interdisciplinari «Market, Culture and Ethics» de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, subratlla que l´evangelització de l´economia ha de partir necessàriament del seu interior, és a dir del treball dels laics. Els laics, doncs, no són simplement executors de les directrius magisterials, sinó que descobreixen en la seva pròpia consciència els imperatius ètics concrets.
Els laics cristians de consciència ben formada i il·luminada per la fe i amb una forta vida d´oració, sabran moure´s en els tres nivells assenyalats per Pau VI en la seva carta apostòlica Octogesima adveniens: principis –criteris– directius (n. 4). En el nivell més alt, es troben els principis de la Revelació, explicats per la teologia; la raó té necessitat de la filosofia per concretar aquests principis; i per aplicar-los en l´actuació es requereixen les ciències humanes. Afegeix el professor Schlag que no és suficient la fe cristiana per ser un bon professional; encara més: els entusiasmes religiosos sense professionalitat poden ser perillosos.
Hi ha també un interessant apartat sobre la caritat com a principi social segons les indicacions de l'encíclica Caritas in veritate de Benet XVI.
Àngel Rodríguez Luño, per la seva banda, aborda l´escenari polític. Adverteix aquest autor que, per tal de revifar cristianament l´àmbit polític, és necessària la dessacralizació de la política mateixa, com va manifestar Benet XVI en el seu cèlebre discurs al Parlament alemany. Pertany a l´estructura fonamental del cristianisme la distinció entre el que és del Cèsar i el que és de Déu.
Hi ha dues tesis fonamentals. Una afirmada en el Concili Vaticà II: «L´Església de cap manera es confon amb la comunitat política, i no està lligada a cap sistema polític» (Gaudium et spes, n. 26).
En segon lloc, seguint el principi de l´Encarnació, s´explica que el cristianisme té un ampli reflex en l'àmbit social i polític, perquè Crist ha assumit la vida humana en la seva totalitat. La fe es fa visible en el comportament cívic dels cristians, sense constituir-se en una cultura política completa, alternativa de les altres.
L´Església ha de vetllar per la bona formació de la consciència cristiana en matèria política de tots els seus fidels, i no només perquè s´hi dediquin com a professió. Aquí es troba la clau de la nova Evangelització en aquesta matèria.
En conjunt, aquest llibre ofereix perspectives concretes en els diferents àmbits d´evangelització, que seran molt útils no sols als professionals de cada matèria sinó a tots els fidels i pastors.
Eduard Ventura
