La Conferència Episcopal Espanyola publica unes ''Orientacions pastorals''

La transmissió de la fe solament s´aconseguirà amb la coordinació entre família, parròquia i escola 

La Conferència Episcopal Espanyola va publicar el passat mes de febrer el document Orientacions pastorals per a la coordinació de la família, la parròquia i l´escola en la transmissió de la fe. Una eina d'ajuda per al treball educatiu i pastoral, en el context de la nova evangelització, dirigida als pares de família en la tasca d´educar els seus fills; als sacerdots i catequistes en la pacient i apassionant missió d´iniciar en la fe les noves generacions de cristians; així com als professors de religió en els centres d´ensenyament dedicats a la tasca de formació de nens i joves; a les institucions i als agents d'ensenyament en general, i de l'ensenyament religiós en particular, en la seva responsabilitat d´oferir una formació religiosa i moral, i com a proposta de diàleg entre la fe i la cultura.

El document està estructurat en cinc capítols dels quals ressenyaré alguns aspectes que em semblen especialment rellevants.

Necessitats, dificultats i possibilitats en la transmissió de la fe

No es tracta únicament de donar –explica el primer capítol d´aquestes Orientacions–, unes indicacions que afavoreixen la transmissió de la fe. L´objectiu és «preparar o ajudar d´altres a creure, a trobar-se personalment amb Déu revelat en Jesucrist. Tota veritable transmissió de la fe ha de respectar la tàctica que Jesús va usar amb els deixebles d´Emmaús: diàleg, relació i coneixement, comunió i Església, conversió i sagraments».       

Són moltes les preocupacions i dificultats que es presenten a les famílies, a la catequesi parroquial i a l'ensenyament escolar: canvis profunds en l´estructura i relacions de la família, individualisme exacerbat, un profund relativisme, dificultat en la comunicació dels valors, falta de formació, l´abandó i indiferència davant de tot el que és religiós, profunds canvis socials i culturals...

Per això, assenyala el document, en aquesta nova etapa, l´anunci missioner i la catequesi, juntament amb l´educació religiosa escolar i l´acció educativa de la família, constitueixen una clara prioritat.

Responsables de la coordinació en la transmissió de la fe

Transmetre o comunicar la fe de manera coordinada i corresponsable és un deure que pertoca a tots els creients: pastors de l´Església, pares de família, catequistes, professors, animadors de grups, etc. És una tasca que ens correspon a tots, així ho recorden les Orientacions en el segon capítol.

Cadascun dels agents de la transmissió de la fe ha de ser testimoni de l´Església, en total comunió de fe, d´actituds i d´esperances, sota l´acció de l´Esperit Sant i concedeix a tots l´acceptar i creure la veritat. Tots ells es necessiten mútuament, encara més si són grans les dificultats i influències que han de superar en el noble exercici de l´educació.

És necessari aconseguir una sinergia major «entre les famílies, l´escola i les parròquies per a una evangelització profunda i per a una promoció humana plena de coratge, capaces de comunicar a tothom que es pugui la riquesa que brolla de la trobada amb Crist».

El servei de la família, la parròquia i l´escola en la transmissió de la fe        

El tercer capítol repassa el paper específic de cadascun dels tres agents principals en la transmissió de la fe. La família és la primera escola i la «església domèstica». Els pares són els principals i primers educadors. Ells són el mirall en el qual es miren els nens i adolescents. Ells són els testimonis de la veritat, el bé i l´amor; d´aquí la seva gran responsabilitat en el creixement harmònic dels seus fills. La iniciació en la fe cristiana és rebuda pels fills com la transmissió d´un tresor que els seus pares els lliuren, i d´un misteri que progressivament van reconeixent com a seu i molt valuós. Els pares són mestres perquè són testimoniatge viu d´un amor que busca sempre el millor per als seus fills, fidel reflex de l´amor que Déu sent per ells.

La família cristiana es constitueix així en àmbit privilegiat on el nen s´obre al misteri de la transcendència, s´inicia en el coneixement de Déu, comença a acollir la seva Paraula i a reconèixer les formes de vida dels qui creuen en Jesús i formen l´Església.

Es «disposa així la persona perquè pugui conèixer i acollir l´amor de Déu Pare manifestat en Jesucrist, i a construir la vida familiar entorn del Senyor, present en la llar per la força del sagrament. (...) La família és la primera i fonamental escola de socialització com a comunitat d´amor. Això es duu a terme mitjançant l´educació amb confiança i valentia en els valors essencials de la vida humana».

«L´amor dels pares es transforma de font en ànima, i per tant, en norma, que inspira i guia tota l´acció educativa concreta, enriquint-la amb els valors de dolçor, constància, bondat, servei, desinterès, esperit de sacrifici, que són el fruit més preuat de l´amor».

Per tot això, «la família ha de ser un espai on l´Evangeli és transmès i des d´on s´escampa». La mútua col·laboració entre família, parròquia i escola farà possible una eficaç formació integral dels fills.

Respecte a l´acció catequètica en la parròquia, s´assenyala la necessitat d´una atenta reflexió sobre el seu significat i la seva forma de realització, «mitjançant el conjunt de tres sagraments: el Baptisme, que és començament de la vida nova; la Confirmació, que és el seu refermament; i l´Eucaristia, que alimenta el deixeble amb el Cos i la Sang de Crist per transformar-lo en Ell». Encara més: es convida a mantenir una relació, que resulta bàsica, entre iniciació cristiana familiar i catequesi parroquial, ja que la catequesi parroquial recull el despertar religiós que ha sorgit en el si de la família.

Pel que fa a l´ensenyament religiós a l´escola, en el document es recorda que es tracta de «un dret i un deure dels pares i alumnes catòlics». Un ensenyament que consisteix a «presentar el missatge i esdeveniment cristians en els seus elements fonamentals, en forma de síntesi orgànica i explicitada de manera que entri en diàleg amb la cultura i les ciències humanes, a fi de proporcionar a l´alumne una visió cristiana de l´home, de la història i del món, i obrir la seva ànima als problemes del sentit últim de la vida».

«Seguint les orientacions de Benet XVI, hem de subratllar que l´ensenyament religiós, lluny de ser només una comunicació de dades fàctiques, informativa, ha de ser la veritat amant de l´Evangeli, i és creativa i capaç de canviar la vida, és performativa. Per això, aquesta matèria no pot reduir-se a un pur tractat de religió o de ciències de la religió, com desitgen alguns; ha de conservar la seva autèntica dimensió evangelitzadora de transmissió i de testimoniatge de fe. Per això, els professors han de ser conscients que l´ensenyament religiós escolar ha de fer present a l´escola el saber científic, orgànic i estructurat de la fe, en igualtat acadèmica amb la resta dels altres sabers, fent possible el discerniment de la cultura que es transmet a l´escola i responent als interrogants dels alumnes, especialment a la gran pregunta sobre el sentit de la vida».

Les tres línies fonamentals d´acció són:

· La revitalització d´una profunda pastoral familiar.

· La prioritat i urgència de formació i acompanyament espiritual dels catequistes.

· Una efectiva formació pastoral dels professors cristians i de religió.

Elements al servei de la transmissió de la fe en la família, la parròquia i l´escola

El quart capítol de les Orientacions recull, de forma pràctica, els elements al servei de la transmissió de la fe en la família, la parròquia i l´escola.

Tenint cura d´allò que és característic i propi, s´afavoreix millor el que és complementari. Aquests elements han de centrar-se en «un itinerari d´intel·ligència de la fe, que els permeti harmonitzar millor els seus coneixements religiosos amb el seu saber humà, perquè puguin realitzar una síntesi cada vegada més sòlida entre els seus coneixements científics i tècnics i la seva experiència religiosa».

Així, en la família, ha de prestar-se especial atenció a:

· El despertar del sentit religiós del nen mitjançant una presa de consciència de si mateix i del que l´envolta.

· El desenvolupament en el nen de la seva capacitat d´admiració, a través dels gestos, reaccions i paraules de la família i de la comunitat, tot ajudant-lo a descobrir Déu Pare.

· L´accés del nen a l´oració com a diàleg amb Déu, per despertar en ell un coneixement i crítica de si mateix.

En la catequesi, cal centrar-se en:

· El coneixement de la fe (doctrina).

· L´experiència litúrgica i sacramental (celebració).

· La formació moral (virtuts i valors).

· La iniciació a l´oració (experiència religiosa).

· L´educació per a la vida comunitària (l´Església).

· El compromís per a la missió (l´Evangelització).

En l´ensenyament religiós escolar, s´ha d´incidir en:

· La dimensió teològica i científica del saber religiós (síntesi de la doctrina catòlica).

· La dimensió transcendent de la persona (sentit últim de la vida).

· La dimensió humanitzadora (concepció cristiana de la persona).

· La dimensió ètica i moral (principis i valors).

· La dimensió cultural i històrica (relació fe-cultura).

Aquesta coordinació de tasques entre la família, la parròquia i l´escola té com a objectiu concertar esforços i inquietuds i unir persones per aconseguir un objectiu comú: la transmissió de la fe catòlica.

Mitjans i maneres per a la coordinació en la transmissió de la fe

És imprescindible, assenyala el document en el seu cinquè capítol, «trobar-se i comptar amb responsables de catequesi, ensenyament religiós i pastoral familiar per conèixer els projectes educatius, distribuir tasques i adquirir compromisos amb vista a elaborar un projecte comú; un projecte que, a la llum de la nova evangelització, demana una nova sensibilitat, un nou esforç missioner i una nova proposta de fe».

El testimoniatge cristià de pares, professors i catequistes beneficia els nens, adolescents i joves, i és un referent per a ells; aquest testimoniatge motiva l´aprenentatge, ja que el que transmeten és la fe de l'Església, que ells, al seu torn, han rebut i, en el seu nom, la transmeten amb autoritat i exemplaritat. En donar raó de la seva fe (1 Pe 3, 15), confirmen la seva pròpia identitat i els ajuden a descobrir la plenitud de l´ésser humà realitzada en Jesucrist, l´Home nou. Ell és la clau per comprendre el misteri de l´home, Ell és qui dóna sentit a tota vida i tota realitat.

Les Orientacions pastorals acaben amb un capítol dedicat als mitjans i maneres per a la coordinació en la transmissió de la fe. Repassa les situacions que cal tenir en compte a les diferents edats; urgeix els pares, catequistes, professors i alumnes a donar testimoniatge cristià; i repassa els mitjans i serveis mutus que cal tenir en compte i prestar en els diferents àmbits. «Els catequistes, professors i pares, interrelacionats, han d´oferir un testimoniatge coherent que s´adigui amb els valors que l'ensenyament religiós proposa i fonamenti, així, com han de valorar-se positivament en allò que cadascun realitza segons la seva funció».

Conclusió

«Convidem totes les institucions implicades –conclouen els bisbes­– a col·laborar en aquest projecte al servei de la transmissió de la fe. Formar les noves generacions sempre ha estat una labor àrdua, però gratificant. En les circumstàncies actuals que ens toca viure, podem afirmar que és una tasca difícil, però apassionant. Avui, necessitem educadors en la fe que siguin mestres i testimonis: o, millor, testimonis per ser mestres» (...) «És una ocasió per fomentar, de nou, l´educació cristiana a tots els nivells i oferir-la com a alternativa a d´altres. La Conferència Episcopal Espanyola estudiarà les possibilitats d´un projecte educatiu catòlic que contempli una visió coherent, harmònica i completa de l'home, amb objectius, accions i mitjans adequats, i que serveixi com a marc de referència per a totes les institucions educatives catòliques. En paraules del beat Joan Pau II, som conscients que està en joc el futur de la transmissió de la fe i la seva realització».

Remedios Falaguera

 Periodista