La Madre Teresa de Calcuta. Un retrato personal

Leo Maasburg

Ediciones Palabra

Madrid, 2012

256 pàg.

L´obra biogràfica La Madre Teresa de Calcuta. Un retrato personal de Leo Maasburg suposa una nova aportació per aprofundir en el coneixement de la beata Teresa de Calcuta, nascuda en territori albanès com a Teresa Gonhxa Bojaxhiu. El nou llibre mostra alguns aspectes de la seva personalitat i de la seva obra com a fundadora de les Missioneres de la Caritat, aspectes que no ens eren gaire coneguts i que no per això resulten menys interessants. L´autor, sacerdot austríac, fou molt sovint –a petició de la beata– el seu ajudant, assessor, traductor, confessor, xofer, etc. sense formar part, no obstant, de la branca masculina fundada per ella mateixa.

Tal vegada sigui Leo Maasburg un dels biògrafs més incisius de la beata Teresa de Calcuta. De bell antuvi, hem de dir que és un del pocs autors que destaquen tant el magnífic i delicat bon humor de la Mare Teresa com també la seva espontaneïtat en la heroica i caritativa feina de servei dels malalts pobres i moribunds. Això ho fa gràcies a les moltes anècdotes que relata al llarg del llibre.

Destaca, per exemple, quelcom que no era gaire conegut com ara la devoció que tenia Teresa de Calcuta a la Verge de la Medalla Miraculosa, arran de les aparicions de la Mare de Déu a Santa Catarina Labouré. En repartia –de medalles– a cabassos: moltes més que persones de les quals en tenia cura o d´aquelles que conegué al llarg de la seva vida.

L´autor fa un retrat molt personal de la Fundadora i per aconseguir-ho acudeix a molts moments extraordinaris, com foren el seu tracte amb els governants comunistes de la Unió Soviètica per tal d´instal·lar una casa a Moscou, les negociacions tant amb els sandinistes del nicaragüenc Daniel Ortega com també amb els dirigents de Cuba per assolir el mateix: instal·lar-se en aquells dos països centreamericans; relata els viatges a l´ONU o als assistents convocats per donar-li el premi Nobel a Suècia. Dedica moltes pàgines a narrar el pas de la Mare Teresa i les seves monges per Armènia arran del gran terratrèmol de 1998.

També sorprèn la narració de com ajudà a introduir-se dins al Kremlin, l´any 1984, el bisbe eslovacPavol Hnilica, acompanyat de Leo Maasburg. Ells dos celebraren aleshores la Santa Missa, d´amagat i secretament, en una de les capelles del «sacra sanctorum» soviètic del Kremlin. Deixaren caure una medalla de la Verge Miraculosa en una escletxa d´una tomba d´un dels emperadors russos allà enterrats.

A part d´aquests fets més especials, Leo Maasburg també baixa a mils detalls quotidians que són com «petits miracles» en la seva feina de servei entre els més pobres i indigents del món sencer. Ell en diu «cinquanta històries», però en són el doble o el triple; històries que es van enllaçant al llarg dels capítols de l´obra. Naturalment, de cada història en destaca la sobrenaturalitat que només pot néixer d´una vida moguda per l´amor a Déu i al proïsme. En tot aflora l´amor diví embolcallat d´una delicada i preciosa humanitat en les maneres de fer. Al mateix temps, es comprova com el seu amor movia muntanyes gràcies a la seva total confiança en Déu. Ella constantment es presenta com una pobra dona –«la humilitat és la veritat» (diu Teresa de Jesús)–, com un mer i humil instrument, com un llapis en mans del Senyor.

Com adverteix Alice von Hildebrand, en tot el que relata Leo Maasburg hi apareix una «santa audàcia», «essent una ploma en les Mans Divines». Queda també ben clar que la Mare Teresa es va guanyar el sobrenom de la «petita dictadora», perquè sempre –davant les grans o petites dificultats– acabava imposant el seu bon criteri, o com també es podria dir «sempre se sortia amb la seva», gràcies a la seva «sobrenatural tossuderia».

A més a més, la beata canvià la vida de Leo Maasburg –«em va ensenyar a ser sacerdot» diu l´autor–, com també ho aconseguí amb tants altres homes i dones que la conegueren o l´oïren; és divertit comprovar com un jove enganxat a les drogues, que buscava una emissora a la ràdio del seu cotxe per escoltar música, de sobte es troba «enganxat» per unes paraules d´un discurs de la Mare Teresa a l´Amèrica del Nord, i es converteix.

Totes les pàgines estan plenes de gràcia sobrenatural i humana, d´optimisme, de senzillesa, de santedat, de normalitat dins la grandesa de l´acció divina. Si el conegut llibreMadre Teresa. Ven, sé mi luz, delsacerdot Brian Kolodiejchuk, de cara a la beatificació de la Mare Teresa –vegeu Temes d´Avui núm. 30 (desembre de 2008)– requeria un coneixement molt avançat del que és la mística (sobretot la vida de fe dintre de «la nit fosca de l´ànima»), l´obra de Leo Maasburg es llegeix d´una tirada com una bona, apassionant i amena novel·la biogràfica.

Aquest és el seu gran mèrit. I per això la recomanem.

Josep Vall i Mundó