Edith Stein. Hija de Israel y de la Iglesia

Francesco Salvarani

Ed. Palabra

Madrid, 2012

381 pàg.

El sacerdot italià Francesco Salvarani, nascut l´any 1926 a Pratissolo di Scandiano (Reggio Emilia), professor d´Humanitats en el Seminari local i també de Filosofia en l´Institut Diocesà de Ciències Religioses, ens ofereix una semblança completa de la vida, pensament i obres d´Edith Stein, és a dir, de santa Teresa Beneta de la Santa Creu. El professor Salvarani ha pogut escriure aquesta biografia, amb tota mena de detalls: pensament, estudis, esdeveniments familiars i socials, etc., perquè ha disposat de tota l´obra de la santa, i de tota l´anterior bibliografia apareguda fins ara, incloent-hi tot el material de la causa de canonització. Per tant, el seu llibre és fruit d´una molt pregona investigació, que ha durat uns quants anys. Sobretot, ha tingut molt en compte els escrits de la mateixa Edith Stein (1891-1942) –escrits sobre la seva vida familiar, sobre els seus dubtes interiors, sobre el seu pensament filosòfic, sobre les seves relacions acadèmiques... –.

Salvarani ha volgut introduir-se fins al fons en l´esperit de la nova santa, oferint-nos una perfecta imatge de com visqué i pensà una de les dones més influents i emblemàtiques del segle vint. Podríem dir que l´autor també s´ha deixat emportar pel que sempre va moure la santa: buscar apassionadament la veritat. I, en el seu cas, la cerca de la Veritat sobre Déu i la criatura. És a dir, la recerca i trobada amb Jesús Déu-Home, que sempre serà el Camí, la Veritat i la Vida per a tots els qui no es deixin emportar per prejudicis o idees preconcebudes i no puguin, així, aturar aquest camí cap a la plenitud. I en aquesta recerca mostra com Edith Stein segueix sempre una clara i sincera postura, una línia sempre sincera fins al final, considerant-se bona filla d´Israel i fidel filla de l´Església, si s´exclouen els anys en què patí una clara indiferència i, fins i tot, un cert ateisme o agnosticisme.

Es pot afirmar que aquesta biografia és com una autobiografia, ja que la citació constant dels apunts, cartes, escrits de la santa la transformen en un autèntic testimoniatge. Això comporta que el llibre es mantingui sempre en el que podríem anomenar «suspens vital», viscut –de vegades dramàticament–, però sempre des d´una intel·ligència prodigiosa i una sobrenatural fortalesa, obra de la gràcia que treballava per dintre: es tracta d´una trajectòria absolutament heroica i, per això, Joan Pau II la beatificà l´any 1987; la canonitzà el 1998; i la proclamà co-patrona d´Europa l´any 1999.

L´obra que us presentem té en compte una relació autobiogràfica de la santa, Vida d´una família jueva, publicada a Espanya amb el títol de Estrellas amarillas. Autobiografía: Infancia y juventud. Altres relats completen les fonts; com La recerca de la veritat, Sobre l´empatia, un estudi sobre l´Estat, les obres: En recerca de Déu, La dona, La ciència de la Creu, Ésser finit i Ésser Etern, Individu i Comunitat; també moltes Cartes familiars i professionals, diferents Escrits espirituals, filosòfics i antropològics... Salvarani ha tingut al seu abast altres biografies, com Edith Stein, d´Elisabeth de Miribel, Una gran mujer, de Teresia Posseït, Tres mujeres para Europa, de Martin-Caram-De Meester, Edith Stein, de Christian Feldmann,i altres més recents.

Al llarg de l´obra de Salvarani trobem les diverses fases –que van formant els diferents capítols del llibre– de la vida d´Edith Stein: la vida de família amb els seus pares, germans i germanes –fou l´última en néixer, en una família d´onze fills–; la incomprensió o disgust de la mare a causa de la seva conversió al catolicisme, tot i que Edith sempre la va estimar moltíssim; el seu constant canvi d´universitats (Breslau, Münster, Gotinga, Friburg, etc.) buscant els professors més prestigiosos i les millors possibilitats per a l´estudi filosòfic. Destaca Salvarani l´interès de la santa –a part de la filosofia fenomenològica i de la filosofia en general– per la pedagogia, el feminisme, la política, la història universal, el coneixement pregon de diferents llengües germàniques (alemany, neerlandès...), neollatines (castellà, italià, francès), i les dues més clàssiques, el llatí i el grec. En el camp filosòfic, fou una alumna fidel i preferida d´Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia, però també el coneixement d´altres filòsofs –com foren Martin Heidegger, Roman Ingarden, Peter Wust, Hedwig Conrad-Martius, Enrich Przywara, Gertrud von Le Fort, Dietrich von Hildebrand, Jacques Maritain– i de grans figures de l´Església, la portaren a estudiar, com a complement formatiu, Tomàs d´Aquino, Duns Scot, Joan de la Creu, Teresa de Jesús, etc. De la Vida de santa Teresa afirmà: «Aquesta és (o aquí es troba) la veritat».

La primera i la segona part, les dedica al personatge ­–en els temps de la infantesa i joventut– caràcter, amistats, relacions familiars; també la seva estada com a infermera durant la Primera Guerra Mundial, en diversos fronts i llocs. La tercera comprèn els estudis superiors per arribar a ser professora i les seves investigacions científiques, sobretot al costat del seu mestre Edmund Husserl; en aquesta etapa, s´acosta definitivament al catolicisme, fins a arribar al Baptisme i els altres sagraments de la iniciació cristiana, després d´haver passat per moments interiors de gran inquietud. La quarta, a la seva dedicació com a professora i conferenciant acreditada. La quinta i sisena expliquen la seva vocació i entrada al Carmel; la seva vida com a religiosa. La setena toca el tema del començament de la persecució dels jueus pel nazisme i com li arriba –passant per Holanda– la deportació al camp d´Auschwitz, on trobà la mort martirial, juntament amb la seva germana Rosa, que vivia a Echt (Holanda) amb ella, com a Terciaria carmelita.

Com ens diu el pròleg, el llibre fa un preciós recorregut de tota la «seva vida, com a filla d´Israel i com a filla de l´Església, passant per la seva fase atea i indiferent». Alhora, Salvarani «ens fica, pas a pas, dins de l´ànima d´aquesta dona forta i intel·ligent, que visqué intensament dramàtics esdeveniments de la història europea entre 1891 i 1942». 

Josep Vall i Mundó