Quan confessar la fe és un repte

Tema de les 48es Jornades de Qüestions Pastorals, celebrades enguany a la Facultat de Teologia de Catalunya 

Els dies 22 i 23 de gener de 2013 van tenir lloc les 48es Jornades de Qüestions Pastorals del Centre Sacerdotal Rosselló al voltant del tema Any de la fe: Confessar la fe és un repte. Les jornades, que aquest any s´han celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona, amb la col·laboració de les Facultats de Teologia de Catalunya i la de Filosofia de Catalunya, van ser presentades pel cardenal arquebisbe, Lluís Martínez Sistach; el vicari de la Prelatura de l´Opus Dei a Catalunya, Antoni Pujals; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig; i el degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), Jaume Aymar.

«Els nous evangelitzadors han de rebre una sòlida formació permanent»

«És urgent que els nous evangelitzadors rebin una sòlida formació permanent per contrarestar el profund desconeixement de la pròpia fe per part de molts batejats», va afirmar a la primera sessió del dia 23 de gener Mons. Octavio Ruiz Arenas, secretari del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. També va afegir que «no és una simple posada al dia, sinó que més aviat es tracta d´aprendre a il·luminar i a donar sentit a la història present dels homes».

Sortir de les parròquies

Xavier Morlans, professor de la facultat de Teologia de Catalunya, va parlar en la seva intervenció del «primer anunci com a peça clau de la nova evangelització». Va explicar que, tenint en compte l´actual secularització de la societat, en molts casos es viu amb una absència de tradició cristiana que fa necessari un primer encontre amb la Persona de Crist. Perquè es doni aquest primer encontre, «no n´hi ha prou amb un anunci genèric», ha remarcat, sinó que «ha d´encarnar-se en la situació concreta de cada oient».

Hi va afegir que «el centre de gravetat s´ha de traslladar de les parròquies als llocs on es troba la gent, cosa que requereix dotar als laics d´un discurs i de més formació». D´altra banda, va parlar també de la necessitat que els creients actualitzin la seva fe recordant com va ser el seu primer encontre, ja que «no podem evangelitzar si no som constantment evangelitzats amb el primer anunci».

Aprofitar la bona imatge de l´Església

El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, que va intervenir en una taula rodona moderada pel professor Josep Ignasi Saranyana, membre ordinari del Pontifici Comitè de Ciències Històriques, va explicar que el redescobriment del temple de la Sagrada Família i la feina que duu a terme Càritas han estat dos elements que han col·laborat els últims anys a canviar la imatge de l´Església a Catalunya. Juliana té la sensació que «en aquests moments, el món catòlic té més possibilitat de diàleg amb la societat catalana que a altres llocs d´Espanya, on aparentment es viuen situacions més fàcils». Per això va dir que «el catolicisme aquí el veig més modern, més adaptat a la situació real».

Per la seva banda, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig va donar la raó a Juliana, afirmant que «des dels últims tres o quatre anys, estem en un moment força dolç, i em sap una mica de greu que aquest moment dolç no l´aprofitem més». Hi va afegir que «als ambients intel·lectuals, hi ha una no bel·ligerància i simpatia per tot allò que des d´aquesta casa o des de qualsevol altra intentem fer». Puig considera que «per a reevangelitzar aquesta societat, el camí és aquest, i em penso que no n´hi ha cap altre».

Occident segueix creient en Déu

El dia 23 de gener, el coordinador de l´Observatori de la Llibertat Religiosa italià, Massimo Introvigne, va intervenir a les Jornades destacant que hi ha una «forta secularització dels comportaments i una feble secularització de les creences, en el sentit que molts occidentals segueixen creient en Déu». Així ho confirmen dos estudis sociològics sobre creences religioses, un de la Universitat de Chicago i un segon realitzat a Sicília, on es constata que «els ateus a Europa són minoria en comparació amb els que es reconeixen dins l´herència cristiana». Per a Introvigne, «no es tracta d´aplanar el missatge de l´Església sobre una cultura dominant que deixa a molts decebuts, sinó de proposar amb vigor l´alternativa dels valors forts».

En la seva anàlisi de la secularització en l´època postmoderna, el rector de la Universitat Pontificia de la Santa Creu de Roma, Lluís Romera, va afirmar que «les grans personalitats saben que l´absència de religió acaba fent persones i societats inhumanes». Per a Romera, «l´encontre amb Crist comporta un nou horitzó de comprensió existencial, perquè no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per una trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, d´aquesta manera, una orientació decisiva».

Etsuro Sotoo: «No mireu Gaudí, mireu on ell mirava»

L´escultor de la Sagrada Família, Etsuro Sotoo, va demanar als participants de les 48es Jornades que no mirin Gaudí, sinó «on ell mirava». Durant una taula rodona sobre Fe cristiana i cultura contemporània amb l´escriptor Valentí Puig i el periodista Arturo San Agustín, Sotoo va explicar que no va arribar a Europa «només per a picar pedra» perquè «les pedres no criden, però sempre diuen alguna cosa». Va resumir que, per mirar on Gaudí mirava, cal estar «on ell estava, al món de la fe».

Per la seva banda, l´escriptor Valentí Puig va explicar que va passar «uns anys indiferent», i a poc a poc va viure «l´experiència d´anar retornant». Va defensar que «no és il·legítim tornar a la fe per un sentiment d´enyorança, de record dels pares» i ha assegurat que «haver sortit i haver tornat» per a ell ha estat bo, perquè l´ha fet «més capaç o desitjós de tenir pietat». Puig va concloure que «la postmodernitat ha fracassat... afortunadament!, el que no sabem és què vindrà després». Considera que, a partir d´ara, Europa viurà «un renaixement ètic i estètic».

El periodista Arturo San Agustín, en el seu testimoniatge, explicà que: «Vaig néixer amb la fe posada... No he pogut explicar mai per què crec, però la veritat és que crec». Ha assegurat que té «la certesa absoluta de Déu». Ha dit que, amb els últims llibres que ha publicat, li han «clavat la llufa de ser un convers», però «no puc explicar cap història de conversió perquè no sóc un convers (...). No tinc cap mèrit».

En resum, un conjunt d´intervencions des de la teologia, la sociologia, els testimonis personals i l´acció pastoral que seràn una bona ajuda en aquest Any de la fe. Les ponències es troben disponibles en català i castellà a la web www.temesdavui.org, agrupades en el número extraordinari (el 13) que es publica anualment. 

Xavier Vilella

periodista