Fomentar la pau no és només una feina política sinó també una feina ètica

Missatge de Benet XVI per la Jornada Mundial de la Pau de 2013

«Sovint ens preguntem com s´ha de promoure la pau, què cal fer per construir-la entre tots, però caldria també que ens preguntéssim quin és el fonament d´aquesta construcció que se´ns presenta sempre dificultosa i fràgil. El missatge de Benet XVI per a la Jornada Mundial de la Pau de 2013 fa una reflexió pregona en aquest sentit. El desig de pau, manifestat en tantes iniciatives que trobem arreu del món, correspon a un principi moral fonamental», el deure i el dret a un desenvolupament integral, social, comunitari, que forma part del disseny de Déu sobre l´home (n. 1). «Fomentar la pau no és només una feina política sinó també, i en primer lloc, una feina ètica, que va més enllà de la gestió de conflictes, del trobament d´acords o dels equilibris diplomàtics».

«Una condició prèvia per a la pau és el desmantellament de la dictadura del relativisme moral i del supòsit d´una moral totalment autònoma». (n. 2) Caldrà comptar amb una antropologia oberta a la transcendència si es vol construir una pau consistent, que posi l´home en harmonia amb Déu, amb ell mateix i amb el seu entorn: el proïsme, la societat i tota la creació. «La pau és principalment la realització del bé comú» (n. 3), i aquest bé comú suposa, en primer lloc, el respecte de la vida humana. Tothom està d´acord en el fet que la guerra, la violència, l´acaparament de béns necessaris, etc., no respecten la vida i atempten contra la pau, però aquesta evidència generalitzada es perd en altres situacions igualment injustes. Què falla? El coneixement veritable de l´ésser humà. Si no es valora íntegrament la dignitat de l´home, difícilment es podrà realitzar el bé comú i promoure una autèntica pau.

Caldrà evitar tot allò que pugui ser una amenaça contra la pau, des de les amenaces més paleses fins les que queden camuflades entre les diverses filosofies sobre l´ésser humà. «Cada agressió a la vida, especialment en el seu origen, provoca inevitablement danys irreparables en el desenvolupament, la pau, el medi ambient. Tampoc no és just codificar de manera subreptícia falsos drets o llibertats, que, basats en una visió reductiva i relativista de l´ésser humà, i mitjançant l´ús hàbil d´expressions ambigües encaminades a afavorir un pretès dret a l´avortament i a l´eutanàsia, amenacen el dret fonamental a la vida». (n. 4) Quan s´enfosqueix la veritat sobre la persona humana, es lesiona la justícia i es posa en perill la pau.

El bé comú, que la pau busca realitzar, comprèn el respecte pels drets humans fonamentals. N´hi ha dos que el Sant Pare assenyala en aquest document: el dret a l´objecció de consciència i el dret a la llibertat religiosa de les persones i les comunitats. Aquest últim convindrà promoure´l positivament, ja que també s´han fet freqüents els episodis d´ intolerància religiosa, en països d´antiga tradició cristiana.

No sols cal tenir en compte la contribució de les ideologies antropològiques en els fonaments de la pau. També cal considerar les ideologies econòmiques i polítiques que se´n deriven. Un liberalisme radical i una tecnocràcia, que cerca principalment un creixement econòmic, que deixa de banda la funció social de l´Estat i d´altres xarxes de solidaritat, i que amenaça drets i deures socials fonamentals, com és el dret al treball, no contribuirà pas a fonamentar una pau duradora.

Amb motiu de la crisi dels últims anys, molts qüestionen la viabilitat de l´actual sistema econòmic, i reconeixen que seria necessari un nou model de desenvolupament i una nova visió de l´economia. Això suposa disposar d´una correcta escala de valors i trencar l´òptica individualista i egoista que maximitza el guany i el consum. El principi de gratuïtat i la lògica del do, que Benet XVI proposava en l´encíclica Caritas in veritate, seran elements que s´hauran de tenir molt en compte a l´hora de construir aquest nou model econòmic.

La societat natural més elemental és la família i, per tant, tindrà un paper decisiu en la consecució d´una pau social i política estable. Fonamentada sobre l´estructura natural del matrimoni, la unió d´un home amb una dona, la família té la missió de promoure la vida. «La família és un dels subjectes socials indispensables en la realització de una cultura de la pau. És necessari tutelar el dret dels pares i el seu paper primari en l´educació dels fills, en primer lloc en l´àmbit moral i religiós. En la família neixen i creixen els qui treballen per la pau, els futurs promotors d´una cultura de la vida i de l´amor». (n. 6)

A manera de conclusió, assenyala aquest document la necessitat de promoure una pedagogia de la pau, i dóna algunes directrius. La pedagogia de la pau ensenya a estimar, suposa el pas de la tolerància a la benvolença, rebutja la venjança. La pedagogia de la pau és la pedagogia del perdó, del reconeixement de les pròpies culpes, de l´acceptació de les disculpes del altres sense exigir-les. La pedagogia de la pau anima a avançar junts cap a la reconciliació, enmig d´errors i ofenses. La pedagogia de la pau manté l´esperança de vèncer el mal fent el bé i de buscar la justícia pel camí de l´amor, imitant Déu, que és Amor. No és una pedagogia fàcil ni de ràpids resultats. «És un treball lent, perquè suposa una evolució espiritual, una educació dels més alts valors, una visió nova de la història humana. Cal renunciar a la falsa pau que prometen els ídols d´aquest món i als perills que l´acompanyen; a aquesta falsa pau que fa les consciències cada cop més insensibles, que porta a tancar-se en un mateix, a una existència atrofiada, viscuda en la indiferència. Per contra, la pedagogia de la pau implica acció, compassió, solidaritat, valentia i perseverança». (n. 7)         

Acaba el Sant Pare recordant la pregària per la qual demanem a Déu que ens faci instruments de la seva pau. Efectivament, la pau a tots ens afecta i també tots en som responsables. 

Manuel Mallol Pratginestós