Conversaciones con Monseñor Josemaría Escrivá de Balaguer. Edición crítico-histórica

José Luis Illanes i Alfredo Méndiz

Ediciones Rialp

Madrid, 2012

570 pàg.

Estem davant de la tercera edició crítica-doctrinal que es publica de les obres completes de sant Josepmaria Escrivá de Balaguer. Les anteriors es van ocupar de Camí i Sant Rosari. Conversaciones és un llibre molt diferent d´aquests altres, ja que recull un conjunt d´entrevistes realitzades per a diversos diaris i revistes: Le Figaro, The New York Times, Time, L´Osservatore della Domenica i per a les revistes espanyoles Telva, Gaceta Universitaria i Palabra.

L´entrevista és un gènere que no s´utilitzava en els inicis del periodisme. Moltes personalitats consideraven fins i tot de mal gust que els fessin preguntes sobre la seva vida o les seves accions. Argumentaven que si volien dir quelcom, podien fer-ho en una declaració o en un escrit, sense necessitat que algú els fes preguntes que podien ser indiscretes o fins i tot inoportunes.

Amb el temps, aquest gènere periodístic s´ha tornat indispensable, amb les seves variants: entrevistes en directe, recollides pel periodista per escrit o mitjançant gravadora, o bé per escrit mitjançant qüestionari.

Sant Josepmaria va concedir set entrevistes periodístiques, i totes elles en un període breu de la seva vida, entre 1966 i 1968. Són les que va recollir al llibre Conversaciones con Mons. Escrivá de Balaguer, popularment conegut simplement com a Conversaciones, publicat per primera vegada el 1968. L´any 1970 s´edità la primera edició catalana de Converses.

Amb molta anterioritat, en els anys trenta, sant Josepmaria havia publicat dos breus llibres que amb el temps van tenir tirades de milions d´exemplars, Camí i Sant Rosari. Des de llavors, només havia aparegut l´estudi teologicojurídic La abadesa de las Huelgas, un llibre, pel seu caràcter, de divulgació limitada. Les compilacions de diverses homilies a És Crist que passa i Amics de Déu, arribarien en els anys setanta. Amb caràcter pòstum, es van publicar punts de meditació en dos llibres, Solc i Forja i Via Crucis.

Què va impulsar sant Josepmaria a concedir aquestes entrevistes? Qui van ser els entrevistadors i com es van desenvolupar? La resposta es troba en aquesta edició criticohistòrica, el sentit de la qual no és estrictament el convencional. «Quan diem críticohistòrica –va indicar el professor Illanes, un dels autors, en la presentació del llibre a Roma– no ens referim, com s´acostuma a entendre, a una recol·lecció de documents o d´homilies o discursos de grans personatges, que molts cops es transmetien oralment fins que eren escrites, i per tant calia confrontar les fonts i les diverses versions. Perquè en el cas de sant Josepmaria està tot escrit, enregistrat o filmat». Per contra, va indicar, «en aquesta edició críticohistòrica, s´explica el context en què es van realitzar, fins i tot hi apareixen entrevistes completes que, en diaris com el New York Times, van sortir molt retallades». Efectivament, els autors reconstrueixen amb meticulosa exactitud els escenaris de cada entrevista i expliquen per què les va afrontar sant Josepmaria, malgrat la seva resistència natural a ser protagonista en els mitjans de comunicació.

Els autors d´aquest llibre assenyalen què succeïa en el món en aquells anys: la societat es trobava immersa en una sèrie de contradiccions que van emergir, com un esclat, en la Revolució del 68, i que van qüestionar tota una sèrie de valors. I l´Església vivia l´època del post-Concili, amb Pau VI profundament preocupat per les deformacions de la doctrina conciliar portades a terme per una abusiva interpretació dels textos, i amb freqüent invocació a un «esperit» que entrava en contradicció amb la vertadera doctrina expressada durant segles.

Sant Josepmaria es va veure en l´obligació de parlar, i ho va fer en els moderns areòpags en què s´havien convertit els diaris. La seva disposició a atendre entrevistes va néixer arran d´una petició que va fer el corresponsal a Espanya del diari francès Le Figaro, Jacques Guillemé-Brûlon.

La condició que va posar fou que li enviés un qüestionari i que les respostes les faria per escrit. Aquest procediment no és el que més il·lusiona un periodista, que perd l´ocasió de «repreguntar» i no pot captar l´efecte que produeix la pregunta en l´entrevistat, però assegura l´exactitud de la resposta, que no queda a la interpretació o a la capacitat de síntesi del periodista.

Totes les entrevistes que va concedir van seguir aquest mateix tràmit, completat, això sí, per l´oferiment de rebre personalment el periodista per poder aclarir qualsevol punt i sotmetre´s a la sessió fotogràfica habitual.

L´experiència de Le Figaro va sortir bé. El diari francès va recollir la conversa en la seva pràctica totalitat, cosa que no va succeir en les posteriors entrevistes amb Tad Szulc, famós corresponsal de The New York Times i amb Peter Forbath, de la revista Time.

L´entrevista en el primer d´aquests dos mitjans nord-americans va aparèixer com a article i les respostes de sant Josepmaria només ocupaven un deu per cent de la seva extensió. Pitjor destí va tenir encara el qüestionari respost a Time, del qual només se´n va aprofitar un cinc per cent de les respostes, i que anava emmarcat en un treball conjunt, amb diversos corresponsals, i amb fonts molt negatives per a l´Opus Dei.

La majoria de preguntes d´aquests mitjans se centraven en el poder de l´Opus Dei, la seva ràpida expansió, la seva relació amb la política, el seu model organitzatiu, i es nota en les respostes de sant Josepmaria l´esforç de reconduir cada pregunta (va tenir el mèrit de no rebutjar-ne ni una) cap a la realitat d´una institució fundada per voluntat de Déu, amb fins espirituals, i respectuosa amb la llibertat dels seus membres, el carisma de la qual és la santificació de la vida corrent.

A aquestes entrevistes, se n´hi van afegir quatre més, amb temàtica específica: eclesiàstica, per a L´Osservatore della Dominica i Palabra; universitària, per a Gaceta Universitaria; femenina i familiar, per a Telva.

En el moment d´editar Conversaciones, s´hi va incloure l´homilia del Campus de la Universitat de Navarra Amar al mundo apasionadamente, de 1967, que aclareix molts punts tractats també en les entrevistes de premsa, com la secularitat, el matrimoni, la llibertat i el pluralisme.

En conjunt, el volum resulta molt interessant per l´esforç sintètic i la claredat del fundador de l´Opus Dei en respondre a cada pregunta. Pot interessar avui no només als 90.000 fidels de l´Obra, sinó també a estudiosos del missatge de sant Josepmaria i a tantes persones que s´acosten amb interès a aquesta Prelatura de l´Església Catòlica o desitgen aprofundir en el pensament o en l´espiritualitat d´aquest sant, àmpliament conegut i venerat a tot el món.

Antoni Coll Gilabert