Revista > Número 44

Crisi econòmica i crisi social: una qüestió moral?

Un Congrés rellança el cristianisme social

Amb aquest títol tingué lloc un congrés el passat 24 de novembre a la Universitat Abat Oliba, organitzat per E-Cristians, el Centre d'Estudis Econòmics i Socials (CEES), i Persona i Democràcia. El títol del congrés fa pensar en una resposta positiva, i això queda ben aclarit amb el subtítol que l´acompanyava: Un congrés obert de la ciutadania. Respostes des de l´amistat civil. En aquest últim concepte, amb arrels aristotèliques, hi han aprofundit diversos autors contemporanis. La resposta va ser un ampli saló d´actes ple de gent que semblava força interessada en el tema.

E-Cristians va plantejar el congrés com un rellançament del cristianisme social de la mà de diagnòstics adequats, bones respostes, projectes i iniciatives capaces d´informar unes noves polítiques públiques, socials i econòmiques. Sembla adient una iniciativa com aquesta en el context de la crisi actual, que ofereix un repte en el qual calen tota mena de contribucions.  

image-b03238081d162f6da3f45cfdf56f1a5d

Encara que molts catòlics, si més no a nivell personal, tenen ben clara la importància dels ensenyaments socials de l´Església, aquesta iniciativa dóna suport a pensar i treballar plegats. En la convocatòria del congrés, es deia que, tot i que l´Església i els catòlics donen una resposta excel·lent en termes de solidaritat i d´ajut a les persones necessitades, «els diagnòstics inspirats en la doctrina social de l´Església (DSE) estan absents de l´escenari públic». Al congrés es va escoltar que «tot i que la DSE és el plantejament global i alternatiu més complet que existeix a l´actual estat de coses, està mancada de presència per falta d´aplicacions, d´encarnació en propostes de polítiques públiques».

En la convocatòria es recordaven també grans contribucions d´altres temps del cristianisme social, como ara l´economia social de mercat i la construcció de l´estat del benestar a Europa. D´acord amb aquesta capacitat catòlica, es deia: «hem de rellançar ara el cristianisme social». I es marcaven unes fites: «Començar a teixir, per agafar força el proper any, una xarxa de coneixement mutu, col·laboració, complicitat per impulsar en el si de la societat un fort corrent inspirat en el cristianisme social, capaç d´impregnar cultura, institucions, govern i oposició, no tant en raó del seu cristianisme com per la bondat dels seus diagnòstics i propostes».

El congrés fou inaugurat per Ignasi Farreres, president del Centre d´Estudis Econòmics i Socials, que va fer una bona síntesi de la relació entre economia i ètica. El van seguir Jordi Miró i Meix, vicepresident de l´Associació Persona i Democràcia, i Joaquim Xicoy, qui es va referir al significat de l´acte en el context polític actual (el dia següent, hi havia eleccions al Parlament de Catalunya).

El primer conferenciant principal fou el professor Guillem López Casanovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, conseller de govern del Banc d´Espanya i assessor de l´OMS en matèria de desigualtats en salutque va parlar, amb una gran profusió de dades i amb un gran coneixement, de la crisi econòmica i va proposar replantejar l´estat del benestar.El segon va ser el Dr. Guzmán Carriquiry, secretari de la Comissió Pontifícia per Amèrica Llatina, que va presentar la perspectiva catòlica de la crisis actual. Va remarcar que la crisi era econòmica, però que, en les seves arrels, era una crisi moral.

Va seguir a aquestes dissertacions, i als col·loquis posteriors, una taula rodona sobre diversos aspectes d´economia i ètica, en la qual van intervenir: Joan Corona, catedràtic d´Economia Aplicada i rector numerari de la Universitat Abat Oliba, Carlos Losada, professor d´ESADE i Juan José López Burniol, notari.

Ja a la tarda, el congrés va presentar tres ponències en paral·lel. La primera sobre «economia de comunió», a càrrec dels professionals Carlos Fernández, Josep M. Amorós i Carles Pedragosa. La segona versava sobre «Economia social de mercat», amb ponència a càrrec de Lluís Franco, professor titular de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona. La tercera, presentada per la Dra. Isabel Vidal, presidenta del Centre d´Investigació en Economia i Societat (CIES) i professora del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, estava centrada en l´«economia social i tercer sector», tot remarcant que era una forma diferent de gestionar recursos.

En les paraules de cloenda, Josep Miró i Ardèvol, president d´E-cristians, va sintetitzar el congrés, obrint les portes a futures actuacions. El Congrés vol tenir continuïtat mitjançant uns seminaris i una web, que permetin mantenir la comunicació i el treball encaminats a construir les condicions materials que facilitin la realització personal en la veritat, el bé i la justícia d´una economia concebuda al voltant del bé comú.

Redacció

 

image-68b8be67a2b2062d474de3bb52933d6e

  • 13 abril 2013
  • Redacción
  • Número 44

Comparteix aquesta entrada