Europa: Relliscades en el pendent de la intolerància i la discriminació religiosa
Llibertad religiosa a Europa
«En el nostre temps, el preu que cal pagar per la fidelitat a l´Evangeli ja no és ser penjat, desconjuntat i esquarterat, sinó que freqüentment implica ser exclòs, ridiculitzat i objecte de burla», recordava Benet XVI durant la celebració de la vigília d´oració per la beatificació del cardenal John Henry Newman, en el Hyde Park de Londres, el 18 de setembre de 2010. «I, no obstant això, –continuava–, l´Església no pot sostreure´s a la missió d´anunciar Crist i el seu Evangeli com a veritat salvadora, font de la nostra felicitat definitiva com a individus i fonament d´una societat justa i humana».
La persecució dels cristians és el major problema de violació dels drets humans en el món actual. No són cap novetat, especialment en els últims anys, els constants atacs contra la llibertat religiosa en el món. Els assassinats, empresonaments i persecucions comporten un risc físic i moral contra l´Església, la seva doctrina, les seves institucions, i especialment, contra tots els que són i viuen com a cristians en el món.
Segons el secretari del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, el bisbe Mario Tusso, «més de 200 milions de cristians, a tot el món, sofreixen alguna forma d´odi, violència, amenaça, confiscació de propietats i altres abusos a causa de la seva religió, sent el grup religiós més discriminat»[1].
Exercir la llibertat religiosa no es refereix únicament a professar les teves creences en la vida privada, sinó que «l´article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans inclou el dret a [...] predicar en públic, i això significa que totes les religions tenen dret a intentar influir en els costums, en l´ètica de la societat. Hi ha un deure que afecta tots els cristians: el d´influir en la societat perquè es dirigeixi cap aquests valors [juridiconaturals, però també cristians]. No pertanyen a l´esfera privada [...]. Un cristià que deixa de ser cristià en l´esfera pública no és un verdader cristià i no coneix en absolut la seva fe»[2].
En moltes situacions, els cristians són objecte de violència, de vegades soferta físicament, i de vegades soferta de manera psicològica. L´objectiu és sens dubte el que un cristià representa. Un credo, un punt de vista des del qual es mira el que passa en el món, un estil de vida que té una identitat pròpia.
«La llibertat de religió no es demana només per als cristians. Totes les religions han de sentir-se lliures. Així com es reclama la llibertat de consciència, tota persona, partint de la seva dignitat humana, ha de ser reconeguda titular de tots els drets, així com de tots els deures, que regulen el bon viure en comú. Per tant, cadascú ha de tenir també la llibertat de practicar la pròpia fe, qualsevol que sigui. Afirmar la pròpia llibertat religiosa no ha de portar a la negació de la llibertat religiosa de l´altre i sobretot no pot i no ha de fomentar la persecució religiosa. Es tracta només de reconèixer i concedir a l´altre el que és reconegut i concedit a nosaltres mateixos. És senzillament així»[3].
Cultura i comunicació a la contra a Occident
Els mitjans de comunicació són, al costat de la família i l´escola, els principals educadors de la nostra societat. «Lamentablement, en alguns països, sobretot a Occident, es troba en la política i els cercles culturals, així com en els mitjans de comunicació, ben poc respecte i de vegades hostilitat, sinó menyspreu, per la religió i pel cristianisme en particular»[4] .
Per aquesta raó, resulta preocupant veure com es censura i manipula tot aquell que defensa la família, la vida des de la seva concepció fins a la mort natural, el matrimoni, la llibertat d´ensenyament i el dret dels pares a escollir el col·legi per als seus fills, la dignitat de la dona... I, per descomptat, els atacs contra l´Església, allò que molts denominen cristofòbia.
Molts són els que consideren aquests atacs com a cristofòbia, és a dir, encara que es refereixen a Crist i al cristianismo efecten Déu i el contingut d´una religió. Encara que aquest concepte no ha estat definit, Dominique Mamberti, secretari vaticà per a les Relacions amb els Estats, ho defineix com un conjunt de comportaments que es deriven de «l´educació errònia o la desinformació sobre els cristians i sobre la seva religió (especialment, a través dels mitjans), la intolerància i la discriminació de què són víctimes, ja sigui per legislacions, per violències o persecucions»[5].
Prejudicis que impedeixen conèixer la realitat
O, com bé assenyala, el professor George Weigel, conegut per ser el biògraf de Joan Pau II en Testimoni d´esperança, la cristofòbia és una xarxa ideològica que impedeix reconèixer que el cristianisme (amb les seves idees, ètica i història) ha ajudat a forjar a Europa un compromís amb els drets humans, la democràcia i l´imperi de la llei.
Tots recordem el debat que es va produir a Europa a l´hora de decidir si es reflectia en la Constitució Europea el terme «inspiració cristiana», ignorant deliberadament que el cristianisme ha contribuït al llarg de la història a sembrar la llavor dels drets humans i de la democràcia al continent.
Pel que fa a aquest punt, Benet XVI afirmava en el seu viatge a la Republica Txeca: «Quan Europa escolta la història del cristianisme, s´escolta a si mateixa. Els seus conceptes de la justícia, de la llibertat i de la responsabilitat social, junt amb les institucions culturals i legals establertes per preservar aquestes idees i transmetre-les a les futures generacions, estan determinades per la seva herència cristiana».
Llibertat de religió a Europa: una mala salut de ferro
Segons el Report 2011,publicat per l´Observatory on Intolerance and Discrimination against Christians in Europe (Observatori sobre la Intolerància i la Discriminació contra els cristians a Europa), «el fenomen de la intolerància i la discriminació contra els cristians ha rebut un ampli reconeixement amb diferents noms».
«Intolerància i discriminació contra els cristians són expressions que fem servir per descriure la negació de la igualtat de drets dels cristians i la marginació social dels cristians», expliquen els redactors de l´Informe 2011, que continua explicant:«Intolerància és el terme que es refereix a la dimensió social i discriminació a la dimensió legal. Aquests comportaments resulten de l´oposició a trets individuals de la fe cristiana o a posicions morals que formen part intrínseca d´ella».
Aquest comportament intolerant i discriminatori fa que diversos sectors de la societat es comportin com a vehicles transmissors contra els cristians. Així succeeix amb alguns mitjans de comunicació o les arts (per mitjà d´estereotips negatius o exposicions profanes), a escala governamental (per mitjà d´una llei discriminatòria o una sentència esbiaixada), en el pla polític (exclusió de l´esfera pública, una resolució d´un parlament, etc.). La intolerància i la discriminació contra els cristians també es troba al lloc de treball, l´escola i en l´àmbit privat i social. Cristianofòbia o cristofòbia, així com anticristianisme són termes comuns que descriuen el mateix problema.
Persecució? es pregunta l´Informe 2011. «Nosaltres no solem utilitzar el terme persecució quan es parla dels cristians a Europa, ja que es refereix més apropiadament a un maltractament sistemàtic habitualment centrat en la presó, la tortura, l´execució o la confiscació de béns».
L´Informe 2011 assenyala que «la intolerància i la discriminació contra els cristians poden incloure, entre d´altres coses, els següents elements:
I) Discriminació o negació dels drets dels cristians:
♦ Violació de la llibertat d´expressió.
♦ Violació de la llibertat de consciència.
♦ Violació dels drets dels pares respecte a l´educació dels nens.
♦ Violació de la dimensió institucional o col·lectiva de la llibertatreligiosa.
♦ En polítiques discriminatòries d´igualtat.
II) Intolerància o marginació dels cristians:
♦ Exclusió dels cristians en la vida social i pública.
♦ L´exclusió dels símbols cristians de l´opinió pública.
♦ Les discriminacions socials per als cristians.
♦ La incitació, l´insult o la difamació.
♦ Manipulacions sobre els cristians en els mitjans de comunicació a través d´estereotips negatius i burles que provoquen ressentiment i violència.
III) Els incidents d´odi:
♦ Els crims d´odi contra els cristians.
♦ Incidents per provocar la interrupció dels serveis religiosos.
♦ El vandalisme i les profanacions».
Aquest Informe ressenya els casos més cridaners de la intolerància i la discriminació a tot Europa i mostra el que els individus i les institucions diuen respecte d´això. L´Informe inclou diverses estadístiques, així com l´anàlisi del significat de la llibertat de la religió en el context europeu.
Segons Gudrun Kugler, director de l´Observatori, «els estudis suggereixen que el 85% dels crims d´odi amb un fons antireligiós comesos a Europa es dirigeixen contra els cristians».
Com va afirmar Benet XVI, en el seu Discurs a la nova ambaixadora d´Espanya davant de la Santa Seu, el 18 d´abril 2011: «no falten formes, sovint sofisticades, d´hostilitat contra la fe, que s´expressen de vegades renegant de la història i dels símbols religiosos, en els quals es reflecteixen la identitat i la cultura de la majoria dels ciutadans. El fet que en certs ambients es tendeixi a considerar la religió com un factor socialment insignificant, i fins i tot molest, no justifica el fet de tractar de marginar-la, de vegades mitjançant la denigració, la burla, la discriminació i fins i tot la indiferència davant d´episodis de clara profanació, perquè així es viola el dret fonamental a la llibertat religiosa inherent a la dignitat de la persona humana» [6].
Encara no hi ha enquestes d´àmbit europeu sobre aquest fenomen, hi ha algunes estadístiques que llancen llum sobre el vertader abast del problema. Els següents estudis nacionals publicats el 2011 ofereixen una idea del que està succeint en alguns països membres de la Unió Europea:
Al Regne Unit, «hi ha més discriminació negativa contra els cristians que sobre les persones d´altres religions.» Més del 60% dels enquestats considera que la marginació dels cristians és cada vegada major en el govern (66%, enfront del 59% dels enquestats al novembre de 2010), al lloc de treball (61%), i en l´àmbit públic (68%). El 71% dels enquestats perceben un augment de la marginació dels cristians en els mitjans de comunicació [7].
La Premier Christian Media, que va realitzar l´enquesta, ofereix la següent anàlisi:
♦ Un nombre significatiu dels cristians perceben que hi ha un fort rebuig contra els cristians a favor d´altres religions i els que defensen una orientació sexual diferent (a la políticament correcta), en la vida pública britànica.
♦ El públic en general, a més dels cristians, creuen que la marginació del cristianisme en la vida pública està augmentant i empitjorarà en el futur.
♦ Hi ha una falta de coherència en la forma en què els tribunals apliquen i interpreten les lleis respecte als cristians, i no reconeixen que això entra en conflicte amb la legislació dels Drets Humans.
♦ Els mitjans de comunicació exerceixen un paper important en la conformació de les actituds del públic cap al cristianisme.
♦ El secularisme, el sorgiment de l´Islam i l´apatia van ser identificats com les majors amenaces per a la fe cristiana.
Un informe del govern escocès[8] va revelar al novembre de 2011 que el 95% de la violència per motius religiosos es dirigeix contra els cristians. El 2011, es van registrar a Escòcia 693 denúncies per prejudici religiós. Això suposa un augment del 10% en un any i el nivell més alt en els últims quatre anys. El 58 % de les denúncies estaven relacionades amb delictes despectius cap al catolicisme romà, el 37 % cap al protestantisme, el 2,3 % en relació amb el judaisme, i el 2,1 % en relació amb l´Islam. Hi havia denúncies a 27 de les 32 circumscripcions d´Escòcia.
A França,els Serveis Governamentals d´Informació Classificada, els Renseignements Généraux, van publicar un informe dient que 522 llocs havien estat objecte de profanació el 2010. Això representa un increment del 34% respecte a 2009 (389 accions) que comptava amb un augment del 46% respecte a 2008 (266 actes). Les xifres de l´any 2010 identifiquen 214 actes de vandalisme cap a cementiris, 272 a capelles, 26 a monuments de guerra i 10 cap a creus o calvaris. El 84% del vandalisme anava dirigit contra llocs cristians, segons l´analista M. Hortefeux, exministre de l´Interior[9].
Què podem fer?
És important assumir personalment la responsabilitat en la tasca que se´ns planteja a tots, homes i dones cristians, de crear una opinió pública que reflecteixi la veritat i el bé, perquè d´això, dependrà, en paraules de Pau VI, «la manera de pensar, de sentir i d´actuar d´aquells que –per la seva jove edat o per manca de cultura- no són capaços de formular un judici crític». És tasca que correspon a tots «contribuir que l´amor i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna: la cultura i l´economia, el treball i el descans, la vida de família i la convivència social»[10].
I per a això, «avui es necessiten persones que siguin «creients» i «creïbles», disposades a difondre en cada àmbit de la societat aquests principis i ideals cristians en els quals s´inspira la seva acció. Això és la santedat, vocació universal de tots els batejats, que empeny a complir el propi deure amb fidelitat i valentia, mirant no al propi interès egoista, sinó al bé comú, i buscant en tot moment la voluntat divina»[11].
La llibertat religiosa inclou unes dimensions públiques que, en cas de no respectar-se, serien flagrants violacions d´aquest dret humà fonamental. No es tracta de violència física sinó d´intromissions en el dret a l´educació segons les conviccions dels pares, a la coherència de l´Església, els seus ministres i els seus fidels amb la seva fe o quan no es respecta el dret de les persones a no actuar contra les seves més íntimes conviccions (dret a l´objecció de consciència) en l´àmbit professional. L´Informe 2011 assenyala que una visió rigorista sobre la separació del treball i la fe personal pot obligar a que un cristià «abandoni la seva fe al vestíbul».
Alguns casos d´intolerància i discriminació documentats per l´Informe 2011:
Espanya. Suspensió del culte en una capella catòlica de la Universitat de Barcelona per la protesta d´un grup d´estudiants laïcistes. Gener 2011: estudiants laïcistes van interrompre el culte. La missa setmanal dels dimecres va ser suspesa fins que les autoritats universitàries van poder garantir la seguretat dels estudiants (catòlics).
Internacional: Amenaces islamistes contra els cristians coptes europeus. Gener 2011: Els cristians coptes a Europa, especialment a França, Alemanya, Holanda i Itàlia, van celebrar celebrar Nadal i l´Epifania entre especials mesures de protecció policial.
Regne Unit: Propietaris d´una pensió multats per acceptar només parelles casades. Gener 2011: Els propietaris cristians d´una casa d´hostes que restringeixen les habitacions dobles a parelles casades han estat condemnats a pagar 3.600 lliures per danys i perjudicis a una parella homosexual a qui van denegar allotjament.
Espanya: professor de religió obligat a retirar un crucifix i una icona. Gener de 2011: Un professor de religió catòlica es va veure obligat a retirar una creu i una icona de la paret d´una oficina compartida en una escola de secundària a Zujar, Espanya, pel fet que dos professors van dir que se sentien «ofesos» per aquests símbols.
Turquia: S´expropia un dels monestirs més antics del món. Gener de 2011: Les terres que envolten el monestir sirià-ortodox de Mor Gabriel, prop de Midyat en el sud-est de Turquia, han estat expropiades pel Tribunal Suprem de Turquia. Segons la sentència, el Tresor de Turquia té el dret de reclamar les terres.
Espanya: La Universitat de Valladolid tanca l´accés a la capella del campus. Febrer de 2011: Per «raons de seguretat», una mampara de vidre impedeix accedir a la capella de la Universitat de Valladolid. L´associació d´estudiants cristians es va reunir amb el president de la universitat. Les seves queixes no van ser escoltades. L´única resposta que van rebre va ser aquesta: «Déu és a tot arreu. Aneu a resar al camp».
Internacional: Eliminen aplicacions cristianes de l´iPhone. Març 2011: Apple suprimeix dues aplicacions cristianes de l´iPhone argumentant que eren «ofensives per a grans grups de persones», pel seu suport al matrimoni tradicional, la família i la vida.
Alemanya: Mare empresonada per negar-se a inscriure els seus fills en l´assignatura d´educació sexual. Març de 2011: Irene Wiens va complir una condemna de presó de 43 dies a Alemanya per negar-se a inscriure els seus fills a les classes d´educació sexual; ella i el seu marit van considerar que ensenyaven una visió massa permissiva de la sexualitat humana. Van presentar una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Espanya: Els tribunals interfereixen en les decisions de contractació de professorat per part de l´Església. Abril 2011: El Tribunal Constitucional espanyol va dictar sentència a favor de la professora de religió Resurrecció Galera Navarro, el contracte de treball de la qual no va ser renovat després de casar-se amb un home divorciat i no informar-ne al seu empleador: va ser acomiadada il·legalment. La indemnització, l´haurà de pagar l´empleador directe, la seva escola d´Almeria.
Alemanya: Flaix mob per pertorbar la processó del Divendres Sant. Abril 2011: Un flaix mob, destinat a protestar contra una llei que prohibeix esdeveniments de ball en certs dies festius, va interrompre la processó del Divendres Sant de la comunitat catòlica croata a Frankfurt.
Internacional: Demanda contra el Papa en el Tribunal Internacional. Maig de 2011: La campanya «Cridant el Papa a retre comptes» va demandar al Papa Benet XVI davant de la Cort Penal Internacional per crims contra la humanitat. Entre els càrrecs: «liderar un sistema totalitari, un règim de coerció que sotmet els seus membres a amenaces terrorífiques i posa en perill la seva salut per defensar la prohibició de l´ús del preservatiu, fins i tot quan hi ha perill d´infecció amb el VIH, així com per l´establiment i manteniment d´un sistema mundial d´encobriment de delictes sexuals». La campanya va estar acompanyada per cartells i un llibre.
Regne Unit: Metge reprès per parlar sobre el cristianisme a un pacient. Maig de 2011: Richard Scott, un metge de gran experiència i home de treball impecable, va rebre una crida disciplinària per compartir la seva fe amb un pacient que prèviament hi havia donat el seu consentiment.
Itàlia: Celebració litúrgica pertorbada per activistes. Juny de 2011: A la parròquia de Sant Josep de Calassanç de Milà, uns activistes volien perseguir un sacerdot per les seves opinions sobre l´homosexualitat. Van interrompre la cerimònia amb pancartes, crits i empentes.
Itàlia: El govern local de Novara elimina la tradicional barbacoa del dia de l´Ascensió durant el temps de Ramadà. Agost de 2011: Després de la victòria del centreesquerra a les eleccions locals, els polítics van decidir prohibir la tradicional barbacoa del dia de l´Ascensió, en la qual «crostine» i «salamelle» (típics embotits italians) han estat indispensables des de fa dècades. La raó era que l´Ascensió va caure durant el Ramadà. Preocupats per no ofendre la minoria musulmana, el govern local va decidir servir només síndria en comptes de la tradicional barbacoa.
Regne Unit: Amenaça de prohibir els matrimonis religiosos si les esglésies no accepten el matrimoni homosexual. Setembre de 2011: Mike Weatherley, membre del govern britànic del primer ministre David Cameron, demana la prohibició dels matrimonis a les esglésies cristianes, si aquestes es neguen a realitzar també unions del mateix sexe.
Internacional: Manifestants musulmans criden a la «Guerra santa contra els extremistes cristians». Setembre de 2011: En una protesta en contra dels EUA i el Regne Unit a Londres, l´11 de setembre, un grup de musulmans es van manifestar pels carrers de la ciutat. Es va corejar i es van poder llegir lemes com «Jihad (guerra santa) contra els cristians».
Irlanda: Proposta legal que posa en perill la llibertat religiosa en tractar d´interferir amb el secret de Confessió. Setembre de 2011: El Govern d´Irlanda estudia aprovar una llei que exigirà als sacerdots trencar el secret de confessió si s´assabenten de l´abús de menors al confessionari.
Rússia: Detenen la construcció d´una església. Octubre 2011: L´arquebisbe de Moscou, monsenyor Paolo Pezzi, ha criticat les autoritats de la ciutat de Pskow (nord-oest de Rússia) per mesures discriminatòries contra l´Església catòlica en negar la prolongació del permís de construcció d´una església.
Espanya: Agressiva campanya per eliminar el Departament de Teologia de la Universitat de Granada. Novembre 2011: L´Associació de Defensa de la Laïcitat a les universitats públiques ha sol·licitat en una carta al rector de la Universitat de Granada dissoldre el Departament de Teologia argumentant: «La creació d´un Departament d´Estudis de Teologia és una violació dels principis de neutralitat i laïcitat consagrats en la Constitució Espanyola; és un atac a la universitat, ja que soscava la independència i la solidesa del pensament racional i crític, posa la teologia en el mateix nivell que la ciència, malgrat que no té cap altre fonament que la pròpia fe. Amb l´establiment d´un Departament de Teologia, la Universitat avança cap al catolicisme, i, per tant, retrocedeix a l´època medieval i al nacionalcatolicisme».
Remedios Falaguera
Periodista
[1] Revista Vida Nueva. Madrid, Espanya, agost de 2010. Núm. 2.718
[2] MATLARY, Janne Haaland, Drets humans depredats: Cap a una dictadura del relativisme, trad. de M ª J. García, Ed. Cristiandad, Madrid, 2008, pàg. 173
[3] L'Osservatore Romano ha entrevistat, sobre aquest tema, el cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, president del Pontifici Consell Justícia i Pau.
[4] BENET XVI, gener 2011.
[5] http://www.intoleranceagainstchristians.eu/index.php?id=806
[6] BENET XVI, Discurs a la nova ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu, ??el 18 abril 2011.
[7] L'enquesta es va fer l´octubre de 2011, a partir de 544 cristians practicants. Vegeu http://www.comres.co.uk/poll/559/premier-media-marginalisation-survey.htm, i les comparacions amb les enquestes de 2009 (ComRes Cpanel - Fieldwork 19th Oct-4th novembre 2009) i 2010 (ComRes Online field survey 21-23 May 2010 - General public poll.
[8] http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2011/11/18120149
[9] http://www.intoleranceagainstchristians.eu/reports-and-documentsdetail/article/report-france-2010-vandalism-up-34-84-directed-against-christian-sites.html
[10] Sant Josepmaria ESCRIVÀ, Solc, 302.
[11] BENET XVI, Homilia de la festivitat de Sant Wenceslau, patró de la República Txeca, 29 de setembre de 2009.