La llibertat religiosa
El dia 11 d´octubre de 2012, coincidint amb la solemne inauguració de l´Any de la fe, el papa Benet XVI publicava alguns records personals a L´Osservatore Romano. Entre d´altres, destacava la importància d´un document conciliar, el Decret Dignitatis 
humanae sobre la llibertat religiosa. Encara que considerat com un «document menor», va suposar una gran aportació per aclarir la posició de l´Església pel que fa al reconeixement de la professió i la pràctica religioses. Aquest document superava l´anterior doctrina de la tolerància de les religions no verdaderes, sense deixar per això de defensar la veritat.
Aprofundint en la fe i en la seva tradició més antiga, el Concili va harmonitzar els ensenyaments de l´Església amb el pensament filosòfic i molts ordenaments jurídics moderns que defensen la llibertat de culte. Benet XVI va recordar que els primers cristians resaven per l´emperador, però no el veneraven. I, des d´aquest punt de vista –afegia–, es pot afirmar que «el cristianisme va portar al món amb el seu naixement el principi de la llibertat de religió». Així, doncs, des de la tradició cristiana es va poder reivindicar «la llibertat a la convicció religiosa i a practicar-la en el culte, sense que es violés amb això el dret de l´Estat en el seu propi ordenament».
El Concili va proclamar la llibertat religiosa en base a la dignitat humana i els drets innats de la persona. «Aquesta llibertat –explica el Concili– consisteix en el fet que tots els homes han d´estar immunes de coacció, tant per part d´individus com de grups socials i de qualsevol potestat humana, i això de tal manera que, en matèria religiosa, ni s´obligui ningú a obrar contra la seva consciència, ni se li impedeixi que actuï conforme a ella en privat i en públic, sol o associat amb d´altres, dins els límits deguts». (Dignitatis humanae, 2) Aquesta doctrina de la llibertat religiosa, encara que va trobar reticències en Mons. Lefevbre i els seus seguidors, ha estat entesa i aplicada amb èxit en aquests gairebé cinquanta anys des de la promulgació del citat document, el 1965.
Paradoxalment, en aquests anys, com va ocórrer en temps passats, molts cristians han estat víctimes de la intolerància religiosa i de la falta de llibertat per professar i practicar la seva religió. Unes vegades obertament, amb esglésies incendiades i cristians assassinats, com ha ocorregut en els últims mesos a Egipte, Pakistan, Nigèria, Síria i Índia, entre d´altres països. En altres llocs, està prohibit l´exercici públic de la religió o es discrimina els cristians de diverses maneres. Finalment, s´ataca la llibertat religiosa ofenent els cristians mitjançant atacs verbals o psicològics, insults, ironies i burles. Això es troba fins i tot en països on la llibertat religiosa està reconeguda en els seus ordenaments jurídics.
Aquestes consideracions ens han portat a escollir la llibertat religiosa com a tema de portada d´aquest número de Temes d´avui. Inclou un treball del professor Arturo Bellocq en què s´aprofundeix en el dret a la llibertat religiosa. Altres contribucions revisen la situació de la llibertat religiosa al món (Isidor Ramos), a l´Índia (Lluís Pons), en el món musulmà (Xavier Vilella i Joan García-Llobet), a Europa (Remedios Falaguera) i a Espanya (Francisca Pérez-Madrid). Presentem també una entrevista en exclusiva amb el sociòleg italià Massimo Introvigne, coordinador de l´Observatori per a la Llibertat Religiosa de Roma, establert recentment recollint la idea de Benet XVI que Roma tenia un paper especial a exercir en la defensa de la llibertat religiosa, en particular en la denúncia de la persecució dels cristians arreu del món. En el cas de moral, s´al·ludeix també a la llibertat religiosa en un aspecte de la llei de salut propulsada pel president Obama.
Seguint la tasca de comentar documents i desenvolupaments del Concili Vaticà II, es presenta un treball sobre la missió dels laics a cura d´Arturo Cattaneo. Com a tema d´actualitat, la professora Maria Elósegui comenta la reforma de l´assignatura d´Educació per a la ciutadania.
Montserrat Gas ens ofereix un estudi en què es pregunta què significa casar-se. Per la seva banda, Josep Vall explora la nova guia ètica per a polítics en el context d´iniciatives portades a terme per «minories creatives». El número conclou amb l´habitual secció de ressenyes i notes de llibres recents.
Domènec Melé
Director de Temes d´Avui
