Los papas, Italia, el comunismo y el diario del Vaticano

Salvador Aragonés Vidal

Cultiva Libros

Madrid, 2012

413 pàgs.

Salvador Aragonès, veterà periodista expert en política, corresponsal a Roma de l´agència Europa Press durant nou anys i director d´aquesta agència fins al 2007 a Catalunya, també ha conreat la seva faceta d´investigador i docent. És doctor i i va ser el primer degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) de la qual actualment és professor de Redacció Periodística.

En Els papes, Itàlia, el comunisme i el diari del Vaticà ha aconseguit reunir la seva experiència en els diversos àmbits ressenyats anteriorment. L´any 2011, L´Osservatore Romano va complir 150 anys de vida i aquest llibre és una interessant aproximació a aquest diari, sens dubte un referent pel que fa a la informació religiosa i sobre l´Església Catòlica. Un diari que és la veu del Papa, però que no és oficialment el portaveu de la Santa Seu.

Salvador Aragonès estudia en profunditat les circumstàncies en què neix aquest diari: els turbulents anys de la unificació italiana, la caiguda de Roma i el peculiar estatus dels pontífexs que van quedar tancats en el Vaticà.

En un to àgil, Aragonès aborda en el primer capítol els orígens i evolució de L´Osservatore i ressenya altres mitjans de comunicació de la Santa Seu; en el segon capítol, se centra en L´Osservatore i el context politicoreligiós en el qual ha desenvolupat la seva activitat durant aquests 150 anys. Especial interès té veure l´empremta que ha deixat cada pontífex en el diari. Així com el paper que va jugar durant els anys de la guerra freda i l´ostpolitik del Vaticà, aspectes que mereixen un ampli tractament en el tercer capítol; el capítol quart repassa la relació de L´Osservatore i la política italiana des de la seva fundació amb la caiguda de Roma, el paper de la maçoneria i la prohibició de la participació dels catòlics italians en la política del seu país, el final de la Qüestió Romana amb els Pactes del Laterà, l´Acció Catòlica, la Democràcia Cristiana, etc. L´últim capítol se centra a radiografiar el diari: organigrama, tirada, gestió de publicitat, seccions, alguns tímids canvis, la presència de les dones, etc. El llibre es tanca amb una secció que recull abundants notes explicatives, una àmplia bibliografia i un bon índex onomàstic.

Aquesta crònica d´un gran periòdic, curiosament molt citat, però poc estudiat, abraça des dels seus inicis fins a la mort de Joan Pau II. De fet, acaba el seu estudi el 2007, amb el nomenament del professor i historiador Giovanni Maria Vian com a nou director després de la jubilació de l´anterior, Mario Agnes. Els últims canvis realitzats en el periòdic: cert redisseny, incorporació del color, presència on line a la xarxa... queden apuntats, però esperen un nou estudi.  

Isidor Ramos Rosell