Revista > Número 42

La Eclesiología del P. Bartomeu M. Xiberta (1897-1967). El ''Redescubrimiento'' de la Iglesia como ''La Obra de Cristo''

Josep M. Manresa Lamarca

Edizioni Carmelitane

Roma, 2011

653 pàgs.

Vet ací la segona tesi de doctorat dedicada a l´obra teològica del carmelita català Bartomeu M.Xiberta i Roqueta (Santa Coloma de Farners 1897 – Terrassa 1967), actualment en procés de beatificació; [att., a la pàg. 27 on diu image-d518deea3b293c43ba3cd9546c3a661aBartomeu Fanti Maria Xiberta i Clarà, ha de dir: i Roqueta]. La primera tesi sobre el P. Xiberta fou realitzada pel prologuista de l´obra i actual prior general dels carmelites, Fernando Millán, en la qual hi examinà l´influx de les tesis del P. Xiberta en la teologia penitencial del segle XX (Roma, 1997), tot seguint les intuïcions xibertianes aportades en la seva innovadora tesi titulada Clavis Ecclesiae (Roma, 1921).

En aquesta nova tesi sobre la teologia del P. Xiberta, defensada a la Universitat Gregoriana de Roma el 6 de desembre de 2010, el sacerdot de la diòcesi de Terrassa, Josep M. Manresa, hi analitza a fons la valuosa aportació de Bartomeu M. Xiberta a l´eclesiologia, ja que l´eclesiologia xibertiana, de manera profètica, anuncià el model d´Església assumit pel Concili Vaticà II, en les sessions del qual hi participà Bartomeu M. Xiberta com a teòleg expert, al servei del llavors bisbe de Girona Narcís Jubany, convilatà del P. Xiberta.

A través d´una anàlisi molt minuciosa i aprofundida dels escrits del P. Xiberta, l´autor, sota el guiatge del teòleg Dr. Salvador Pié, el reverend Josep M. Manresa ens proposa un redescobriment de l´Església com a obra de Crist, instituïda pel Senyor com a «societat espiritual i visible», que viu i depèn d´Ell, de Crist, i que està dotada de mitjans sagramentals per a comunicar la salvació, i on els seus membres, els fidels, com a llevat del Regne de Déu a la terra, formen una veritable comunió de fe i d´amor.

Josep M. Manresa, abans d´abordar la perspectiva teològica de l´obra xibertiana De Ecclesia Christi (Roma 1954, 1958 i 1962) i de presentar l´Església com a obra salvífica del Déu-Trinitat, amb la missió de ser continuadora de l´obra salvífica de Crist (cf. pàgs. 111-410), ens ofereix una aproximació, molt documentada, a la vida i pensament del carmelita català, on afegeix el context on cal inscriure els escrits eclesiològics del P. Xiberta (cf. pàgs. 27-107). També Josep M. Manresa tracta sobre l´estructura externa de l´Església (cf. pàgs. 411-529) i, finalment, l´autor ens presenta la gran actualitat de l´eclesiologia xibertiana, tot posant en relleu la necessitat d´esguardar teològicament l´Església, ja que és l´obra salvífica de Crist (cf. pàgs. 561-602).

Cal assenyalar el gran valor teològic dels textos eclesiològics del P. Xiberta que escriví com a expert conciliar en la Comissió Teològica Preparatòria (totalment inèdits, conservats en els fons documentals del Concili Vaticà II, a l´Archivio Segreto Vaticano, cf. pàg. 603-627) i que alguns foren llegits en les sessions conciliars per Mons. Narcís Jubany, així com també l´interès teològic de la correspondència entre els teòlegs Xiberta- Rahner-Tromp (anys 1963 i 1964) sobre la col·legialitat episcopal, conservades a l´arxiu del col·legi romà de Sant Albert (cf. pàg. 632).

A tall de complement, Josep M. Manresa afegeix en el volum que presentem la relació ordenada dels escrits del P. Xiberta emprats per a la redacció de la tesi (els editats i els inèdits); la bibliografia sobre la figura i aportacions del P. Xiberta (amb estudis d´alguns teòlegs de casa nostra com F. Canals, V. M. Capdevila i J. Perarnau), junt amb altres textos complementaris d´eclesiologia aportats pels grans mestres de teologia del segle passat: Congar, de Lubac, Grabmann, Guardini, Journet, Rahner, Ratzinger, Scheeben, Schmaus, Tromp, que junt amb Bartomeu M. Xiberta han contribuït a vertebrar l´eclesiologia dels nostres dies; (cf. pàgs. 631-641).

Una felicitació al Dr. Josep M. Manresa per la seva valuosa aportació a la història de la teologia contemporània, tot recordant i agraint, també, aquella gran aportació a la història de la teologia escolàstica que en el llunyà 1931 ja féu el P. Xiberta amb la seva obra titulada De scriptoribus Scholasticis Saeculi XIV ex Ordine Carmelitarum (Lovaina 1931), i a aquesta merescuda felicitació al Dr. Manresa hi afegim el prec que ens segueixi aportant, amb el mateix rigor i mètode, nous estudis xibertians i eclesiològics a la teologia de casa nostra. Ad multos annos!

Valentí Serra de Manresa

OFMCap

  • 15 juny 2012
  • Josep M. Manresa Lamarca
  • Número 42

Comparteix aquesta entrada