Beata Anna Maria Janer: La caritat feta somriure
Com a prevere del bisbat d´Urgell, crec que és obligat escriure una breu crònica sobre el gran esdeveniment que hem viscut a la capital de la nostra diòcesi. El cardenal Angelo Amato, en nom i representació del Sant Pare, va presidir la solemne Santa Missa i Beatificació d´aquesta nova Beata, Anna Maria Janer.
El dia 11 de gener de 1885, a Talarn, històrica vila situada al costat de la ciutat de Tremp, AnnaMaria Janer 
Anglarill, poc abans de lliurar la seva ànima a Déu, va expressar el seu últim desig de morir sobre el nu sòl com a penitent per amor a Crist. Culminava així una trajectòria vital de provada santedat: de correspondència fidel a l´Amor de Déu.
Anna Maria, la nova beata, havia nascut el 18 desembre 1800 a Cervera. Va entrar com a Germana de la Caritat a l´hospital de Cervera, on es va lliurar a la cura dels malalts i a l´educació de les nenes, en moments especialment difícils marcats per les nomenades guerres carlines i civils que van ensagnar la història d´Espanya al segle XIX. El 1836, el govern liberal va decretar la supressió de les ordes religiosos, la confiscació dels béns eclesiàstics i l´expulsió de les comunitats religioses de les obres socials i educatives que fins aleshores sostenien. La nostra història és rica en abusos d´aquest gènere.
Acabada la guerra, Ana Maria va conèixer l´exili a França fins el 1844. El 1849, Anna Maria s´ofereix com a voluntària per treballar com a Germana en la institució de caritat de la casa de Misericòrdia de Cervera. Durant deu anys, va atendre amorosament els orfes d´aquella casa, els nens de famílies molt pobres, els joves discapacitats sense esperança i els ancians. En el seu lliurament, feia realitat aquesta presència constant de l´Església de Jesucrist en la vida dels més pobres.
El gran bisbe d´Urgell que va ser Josep Caixal va cridar Anna Maria el 1858 per fer-se càrrec de la direcció de l´hospital de la Seu d´Urgell. Allà fundarà un any més tard el seu propi Institut i el 1860 rep l´aprovació diocesana del nou Institut dedicat a l´assistència de pobres i malalts i a l´ensenyament de la infància i de la joventut marginada. Anna Maria, en una activitat incansable, va fundar col·legis, hospitals i cases de caritat a les diòcesis d´Urgell, Solsona i Barcelona.
El període revolucionari comprès entre 1868 i 1875 va representar un dur cop per a les iniciatives d´Anna Maria. Entre 1874 i 1880, va afrontar la nova beata un altre tipus de lluites i proves en què va manifestar el seu gran sentit d´Església, el seu silenci i obediència. El 1879, Mons Casañas, nou Bisbe d´Urgell i posteriorment nomenat Cardenal, va reorganitzar la vida de l´Institut d´Anna Maria i aquesta, als seus vuitanta anys, en merescut reconeixement, és nomenada primera superiora general. Passa els seus últims anys a la casa de Talarn sent exemple de lluminosa caritat.
El Cardenal Amato, en la seva homilia, va presentar la nova Beata com a «brúixola poderosa que ens orienta vers Déu» i va encoratjar les seves filles, les Germanes de la Sagrada Família d´Urgell, a seguir la seva estela lluminosa i a saber donar resposta a les noves pobreses inspirant-se en la vida exemplar de la seva Fundadora.
L´Eucaristia, l´amor i la contemplació del Misteri del Cor Traspassat de Crist a la Creu i l´amor filial a la Mare de Déu alimentaven la Serventa de Déu, avui nova Beata de l´Església, i sostenien la seva fe. Una fe fundada en l´esperança i sustentada per la seva caritat heroica cap als més pobres i abandonats, i també per la pràctica de les virtuts de la virginitat consagrada, l´obediència eclesial, la pobresa evangèlica i la humilitat i amabilitat de cor.
Un moment profundament emotiu de la històrica celebració que hem viscut a la Seu d´Urgell va ser quan es va descobrir el retrat de la nova Beata. En el seu rostre, hi aflora un dolç somriure, serè i profund, que brolla de la fons d´un cor que s´ha identificat i configurat totalment amb el Cor de Crist. La caritat feta somriure.
Contemplant la vida extraordinàriament ordinària d´aquesta religiosa bona, humil i fidel, podem entendre el que l´Església ha plasmat en un gran document que ha d´inspirar constantment la renovació de la vida consagrada en els nostres temps: l´exhortació apostòlica Vita consecrata.
La nova Beata és un regal de Déu. En primer lloc, per l´Institut fundat per ella. Anna Maria és un referent constant de fidelitat i renovació. Però també és una regal per a l´Església d´Urgell en particular i per a tota l´Església en general. Allà per on passen els sants, la vida cristiana es renova.
La celebració ha estat esplèndida. Una immensa carpa ha estat prolongació de l´antiga i bellíssima catedral romànica d´Urgell, incapaç d´allotjar els gairebé cinc mil assistents. L´arquebisbe bisbe d´Urgell, Mons. Joan Enric Vives, amb gairebé vint bisbes, entre ells el nunci apostòlic a Espanya i tots els de les diòcesis de Catalunya, i més de dos-cents sacerdots, presidint l´Eucaristia Mons. Amato, que ha parlat en un perfecte català i espanyol, són una bona mostra de l´esdeveniment viscut en aquesta diòcesi dels Pirineus, petita i humil, però rica en història, tradició i santedat.
A Anna Maria Janer, li va tocar viure temps molt difícils i va haver de superar tota mena de dificultats. En els difícils temps que ens toca viure també a nosaltres, l´exemple de vida de la nova Beata ens dóna coratge i esperança i ens recorda que si ens mantenim fidels a l´Amor de Déu tot ho superarem.
Beata Anna Maria Janer, prega per nosaltres! I feu que com tu, sapiguem «estimar i servir Jesucrist sempre i en tot».
Dr. Joan Antoni Mateo Garcia
Canonge de la Santa Església Catedral d´Urgell
Professor a l´Institut de Teologia Espiritual de Barcelona
