Revista > Número 41

Carta a los jóvenes

Xavier Novell i Gomà

obispo de Solsona

 

Espasa Calpe

Barcelona 2011

104 pàg.

 

Concebut com «un instrument per a l´evangelització dels joves», i coincidint amb la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut, Carta a los jóvenes, és el fruit de vint anys d´experiència i projectes pastorals per guiar el jove d´avui cap a una trobada image-45832eca6facff79d5937a50f0b15e10personal amb Crist i que això canviï la seva vida. «Si aquesta carta serveix perquè almenys un jove es converteixi en un veritable deixeble de Jesús, sens dubte l´esforç haurà valgut la pena» escriu l´autor, Xavier Novell, jove bisbe de Solsona.

Les seves propostes són senzilles i realistes, però de gran profunditat. Amb un llenguatge clar i proper, cada capítol «està construït –comenta el prelat català–, com un triple moment: una experiència vital humana que sigui una bona analogia per poder comprendre alguna cosa de la fe perquè que els nois ho visquin, desenvolupa, en segon lloc, un element de la fe, i acaba amb una experiència personal i autobiogràfica... que ensenya que la fe i la vida cristiana no són una teoria, sinó una experiència, un esdeveniment.»

El llibre està estructurat en quatre parts: el primer capítol, Lo mejor que te puede ocurrir en la vida, fa referència a la sorpresa de sentir parlar de Jesús, l´atracció i curiositat de buscar Crist «allà on Ell ha volgut ser present», i l´experiència fonamental del fet cristià: una trobada personal amb Crist «que transforma, i del qual sorgeix la pregunta: Què vols de mi, Senyor?»

El segon capítol, Trabando una amistad, tracta de com construir una fe sòlida i consolidar l´amistat amb Jesús a través de l´Eucaristia, la confessió i el tracte personal en l´oració. «La pregunta clau seria: ¿desitjo ordenar les meves prioritats per estar amb Jesús, conèixer-lo més i trobar-me sovint amb Ell?»

En el tercer capítol, Pronto El te pedirá algo importante, parla de la crida exclusiva, sense reserves, a la santedat en un estat concret: el matrimoni, el sacerdoci, o la vida consagrada. «Si el Senyor aconsegueix enamorar de veritat –llegim–, un dia des dels teus problemes, aspiracions o somnis, li preguntaràs què has de fer per ser feliç... probablement et contestarà: Deixa-ho tot, “vine i segueix-me”. No tinguis por, el millor que pot ocórrer és que el Senyor intervingui en la teva vida. Si deixes que Ell posi les seves mans sobre les teves en el timó de la teva nau, t´adonaràs que vas per bon camí... Crist et revelarà la coincidència que hi ha entre la bellesa i la grandesa de la seva crida i els desitjos més veritables del teu cor.»

I finalment, el quart capítol, Construyendo una vida nueva, el dedica als temes de moral, oferint una proposta de vida cristiana, actual, valenta i alternativa a la cultura juvenil d´avui, necessària per afrontar els reptes que la societat actual planteja. «En aquest temps fosc –podem llegir en una de les últimes pàgines–, brilla una llum humil però esperançadora: l´Església de Crist... Si t´has trobat amb el Senyor, interpretaràs correctament l´ambient en què vius i sabràs que Crist per mitjà de seva Església, és el ferment capaç de capgirar la realitat.» Perquè no n´hi ha prou només de dir-se cristià, sinó que «aquesta nova vida és un do de Déu, però per poder rebre´l cal que rebutgis les seduccions d´aquest món. És imprescindible un camí ascètic de renúncia a tot allò que és contrari a l´Evangeli... Sé que no és fàcil, però no pas impossible. No et parlo d´una lluita prometeica en la qual únicament els que gaudeixen d´una voluntat a prova de bombes aconseguiran el seu objectiu, sinó de la humil acollida del do que Déu et fa si et reconeixes pecador i t´acostes a Jesús demanant el seu perdó i la seva ajuda.»

Remedios Falaguera

 

  • 28 febrer 2012
  • Xavier Novell i Gomà
  • Número 41

Comparteix aquesta entrada