Humanisme cristià per al desenvolupament
II Col·loqui Internacional sobre humanisme cristià en l´economia i l´empresa a l´IESE
Els dies 24 i el 25 d´octubre va tenir lloc el II Col·loqui Internacional sobre Humanisme Cristià en l´economia i l´empresa en el campus de l´IESE a Barcelona. El col·loqui es va centrar en el tema: Humanisme cristià al servei del desenvolupament i va ser codirigit pel professor Domènec Melé, titular de la Càtedra d´Ètica Empresarial de l´IESE i pel Dr. Martin Schlag, director del projecte Mercats, cultura i ètica de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, Roma. Especialistes procedents de 15 països van presentar 40 ponències.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Mons. Luis Romera, professor de Filosofia i rector de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu. En la seva intervenció, va fer un repàs de l´humanisme cristià en el context actual i va afirmar que «la seva recuperació implica desenvolupar una visió de la societat i de l´existència en la qual l´ètica no sigui considerada un codi imposat per un empresari o un polític, sinó quelcom intrínsec» i hi va afegir que «l´humanisme exigeix ??que l´individu es converteixi en el centre d´atenció, per a això es requereix un discerniment ètic».
Humanisme cristià en l´economia
Per la seva banda, Miguel Alfonso Martínez-Echevarría, professor de Filosofia de l´Economia de la Universitat de Navarra, va plantejar la següent qüestió: Té sentit l´humanisme cristià en l´economia? Argumentant que no s´ha de caure en el parany de creure en la «suposada neutralitat antropològica» de l´economia, ja que «és una pèrdua de temps pretendre que l´ètica en l´economia i en l´empresa abordi els diferents fenòmens econòmics sota el prejudici, lamentable i injustificat, que hi ha un humanisme neutre que, suposadament, constitueix els fonaments de les teories econòmiques».
El professor Domènec Melé va parlar de les aportacions que l´humanisme cristià pot fer al desenvolupament: saviesa per orientar, valors i principis perquè el desenvolupament estigui al servei de les persones, motivació per a l´acció i foment de virtuts com la solidaritat, la justícia, la veritat i l´amor a la llibertat responsable.
Economia i valors
Per la seva part, Maria de Benedetto, catedràtica de Dret Administratiu de la Università Roma Tre (Itàlia), en la seva intervenció va defensar la idea que l´economia s´ha de jutjar en funció dels valors que vol aconseguir i això implica redefinir la rendibilitat, disposar d´una estricta regulació dels mercats financers, comptar amb una bona moral i realitzar una anàlisi de les prioritats dels consumidors.
Philippe de Woot, professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), va defensar que el líder ha de ser un arquitecte de la consciència col·lectiva en l´empresa, ja que és justament el líder el que pot reintroduir el tema de l´ètica en la «raó de ser» de l´empresa. Va rebutjar la definició, molt limitada, que la «raó de ser» d´una empresa sigui simplement la producció i distribució de serveis. Des del seu punt de vista, el paper d´una empresa consisteix a crear i innovar per tal de promoure la ciència i la tecnologia, que s´han de transformar, al seu torn, en desenvolupament i benestar. L´empresari és una figura clau en aquest procés, algú amb visió que no s´acovardeix davant els riscos i que té la capacitat de convèncer els altres.
Experiència de casos pràctics
Tres empresaris van exposar la seva visió en una taula rodona, subratllant algunes exigències de l´humanisme cristià. Kim Tan, Trustee of Transformational Business Network, va parlar de les seves experiències d´inversió en projectes empresarials que fomenten el desenvolupament. Joan Gallostra, director general de JG Enginyers, va parlar de com viure l´humanisme cristià en el tracte amb les persones en una empresa mitjana. Stefano Malferrari, director general de Monte Paschi Monaco SAM, va comparar el món occidental amb una família adinerada per a la qual l´èxit financer d´una generació té com a conseqüència indesitjada la pèrdua d´iniciativa de la següent generació i la seva dependència de la inversió, els actius i els ingressos dels pares, ja que el líder de la família no va fomentar el creixement del capital humà i intel·lectual de la seva família.
L´interés despertat i la importància del tema han portat els organitzadors a planejar la següent edició, la qual, previsiblement, tindrà lloc a Nova York.
Xavier Vilella
periodista
