Un Papa que dialogava amb els joves
És prou conegut l´interès del beat Joan Pau II per dialogar amb el jovent. No li va venir de nou quan fou elegit succesor de l´Apòstol Pere el 16 d´octubre del 1978, ja que aquest anhel el tenia ben arrelat a la seva ànima des que era 
sacerdot i, després, bisbe a Cracòvia. Quan Joan Pau II inicià el seu ministeri de bisbe de Roma i pastor universal de l´Església, havien passat deu anys dels esdeveniments del maig francès del 68, fets que van provocar una enorme sotragada a les societats occidentals, i van afectar especialment el món juvenil. Hi havia qui deia que des d´aleshores els joves ja no s´interessarien en les qüestions de la fe, que no escoltarien la veu de l´Església i dels seus pastors. Alguns pensaven que l´Església havia perdut inevitablement el joves i van deixar de tenir-hi confiança. Joan Pau II va saber reaccionar amb promptitud davant aquest sentiment pessimista. Ell no era pas un optimista ingenu. Coneixia prou bé els problemes i les contradiccions de les ideologies que solcaren el segle XX, perquè les havia patit en pròpia pell a la seva Polònia natal.
Joan Pau II fou un home d´una fe profunda; creia fermament en l´eficàcia transformadora de la gràcia de Déu en les ànimes. D´altra banda, ell va saber establir amb el joves una extraordinària relació de confiança, convocant-los i anant-los a cercar allà on estaven, establint amb ells un diàleg franc que, com s´ha pogut comprovar durant el seu pontificat, ha donat molts fruits. Totes les visites de Joan Pau II a les parròquies de Roma finalitzaven amb una trobada amb els joves. I no tan sols a Roma; en qualsevol lloc del món on anava, Joan Pau II ha cercava els joves. Ells van parlar amb el Papa amb la paraula, amb la presència, amb les cançons, amb llur entusiame desbordant.
Confiança en els joves
El Papa Wojtyla considerava que, quan els joves senten que se´ls tracta amb confiança i sincer interès, és a dir, quan el joves s´adonen que es creu en ells, reaccionen sempre positivament davant el missatge de Crist. La seva confiança en els joves era tan gran que el dia en què inicià el seu ministeri petrí (22 d´octubre del 1978) els digué: «Vosaltres sou l´esperança de l´Església i del món, vosaltres sou la meva esperança». Cal afegir-hi que Joan Pau II no va presentar mai als joves una versió ensucrada de la fe i la moral cristianes; no feia descomptes en aquests temes per tal de ser escoltat amb benevolència pel jovent. Ell es sentia amic dels joves, però era a la vegada un amic exigent. Es va proposar ensenyar-los el camí de la santedat, i va recórrer aquest itinerari amb ells, acompanyant-los com ho fa un pare, un germà, un bon amic.
Un moment clau en l´inici del diàleg de Joan Pau II amb els joves fou l´any 1985. L´ONU l´havia declarat «Any Internacional de la Joventut». El Sant Pare va aprofitar aquest fet per convocar els joves d´arreu del món a una trobada que va tenir lloc el dissabte 30 de març d´aquell any a la plaça de Sant Joan del Laterà, davant de la catedral de Roma, en la qual vaig tener el goig de participar juntament amb 300.000 joves vinguts de tots els continents. El dia següent, Diumenge de Rams, aquells joves vam assistir a la Santa Missa que va celebrar el Sant Pare a la plaça de Sant Pere. L´any anterior, de l´11 al 15 d´abril del 1984, un gran nombre de joves –se n´esperaven 60.000 i n´arribaren 250.000– ja s´havia reunit a Roma amb el Papa amb motiu del Jubileu de l´Any Sant Extraordinari de la Redempció. Quan es tancà la Porta Santa (22 d´abril), Joan Pau II va lliurar als joves de tot el món la «Creu del Jubileu» –de fusta i de gairebé quatre metres d´alçada–, que per exprés desig del Papa s´havia col.locat a la vora de l´altar major de la basílica de Sant Pere durant tot l´Any Sant. Des d´aleshores, aquesta Creu, coneguda també amb el nom de la «Creu del Joves» ha peregrinat pels cinc continents. Aquestes dues trobades de Joan Pau II amb els joves del 1984 i del 1985 es podrien qualificar com la «prehistòria» de la Jornada Mondial de la Joventut, de la qual parlarem més endavant.
El Papa interpel·la els joves amb la imatge de Crist i el jove ric
Aquest mateix any, el 1985, va tenir lloc un esdeveniment sense precedents en la història del pontificat romà: Joan Pau II va escriure una llarga carta adreçada als joves, que es pot considerar com la magna charta de la pastoral juvenil. Es tracta d´una meditació centrada en la conversa entre Jesús i el jove ric. El Papa veu en cada jove un potencial interlocutor amb Crist. Joan Pau II considera la joventut com un bé, com una riquesa que pertany no tan sols a cada jove, sinó a tota l´Església. Aquesta afirmació constitueix una revolució copernicana, un canvi d´orientació radical perquè considera la joventut com quelcom de positiu que l´Església assumeix plenament. El Papa manifesta que l´Església atribueix una especial importància al període de la joventut, ja que és una etapa decisiva en la vida de la persona. La joventut és un moment particular, en la qual l´home es fa seu el destí de la pròpia vida i pren decisions fonamentals que influiran en la resta de la seva existència: en els estudis, en el treball professional, en els afectes, en l´elecció de la vocació específica dins de la vocació cristiana general, etc. Joan Pau II considera que la relació amb Crist no pot quedar exclosa d´aquestes opcions que fa cada jove, perquè la persona no es pot realitzar plenament sense Déu. En Déu es troba el fonament últim de tots els valors, i és Ell qui dóna el sentit definitiu de l´existència humana.
En el seu llibre Creuant el llindar de l´esperança (1994), Joan Pau II es pregunta què es la joventut, i respon que no és solament un període de la vida corresponent a un determinat nombre d´anys, sinó que és també un temps donat per la Providència a cada home, temps que se li ha donat com a tasca1, durant el qual ell cerca, com el jove de l´Evangeli, la resposta a les preguntes fonamentals de la existència humana, no solament el sentit de la vida, sinó també un pla concret per començar a construir la pròpia vida. Durant la joventut, l´home anhela trobar l´amor, un amor gran, que pugui donar un sentit complet a l´existència. I el joves troben la raó de llur vida en la mesura que es fan do gratuït per al proïsme.
L´audàcia de les Jornades Mundials de la Joventut
El 20 de desembre del 1985, durant la tradicional audiència que el Papa concedeix a la Cúria Romana amb motiu de les festes nadalenques, Joan Pau II anunciava que havia estat instituïda la Jornada Mundial de la Joventut, que es celebraria el Diumenge de Rams, amb la col·laboració del Consell Pontifici pels Laics. Per què el Diumenge Rams? Per Joan Pau II és una manifestació del fet que els joves cerquen a Crist en el centre del seu misteri pasqual. La JMJ es celebra cada any a nivell diocesà. A partir del 1987, amb una periodicitat de dos o tres anys, hi ha una celebració internacional dels joves amb el Papa. Fins ara n´hi ha hagut once: Buenos Aires (1987), Santiago de Compostel·la (1989), Czestochowa (1991), Denver (1993), Manila (1995), París (1997), Roma (2000), Toronto (2002), Colònia (2005) i Sidney (2008). I, finalment, del 16 al 21 d'agost de 2011, Madrid. Per cada JMJ el Sant Pare escriu un missatge al joves al voltant d´un tema extret d´un dels llibres del Nou Testament. L´esquema essencial de la celebració internacional de la JMJ és el següent: Santa Missa d´obertura, festa d´acollida dels joves, sessions de catequesi que fan bisbes d´arreu del món al joves distribuïts en grups lingüístics, Via Crucis, vigília de pregària i Santa Missa de cloenda. Tots aquests actes tenen lloc durant una setmana en la diòcesi d´acollida. Es programen també moments de pregària i d´adoració eucarística, els joves poden acostar-se al sagrament de la Reconciliació; s´organitzen també activitats culturals: concerts, exposicions artístiques, visites a museus, festivals de la joventut, etc. Actualment, la JMJ s'ha enriquit amb una setmana prèvia de preparació a la mateixa, amb diverses activitats catequètiques, litúrgiques, lúdiques o culturals que tenen lloc en les diverses diòcesis del país d'acollida. L'experiència ha estat molt positiva.
El Diumenge de Rams del 2003, Joan Pau II va regalar als joves una còpia de la icona de Maria Salus Populi Romani, molt venerada a Roma, i la va lliurar als d´Alemanya. Des d´aquell moment, aquesta icona peregrina pel món juntament amb la «Creu dels Joves». És una manifestació de la presència de la Mare de Déu al costat dels joves, cridats a acollir-la en llur vida com va fer l´apòstol sant Joan.
Essent una claríssima intuició de Joan Pau II, el Papa deia que ningú havia inventat la JMJ i atribuïa als mateixos joves la seva creació. La JMJ s´ha convertit en una necessitat dels joves d´arreu del món. Ha estat una sorpresa per als sacerdots i també per als bisbes, i sempre ha superat en cada edició totes les expectatives de participació imaginables.
Alguns que no la coneixen prou bé, han afirmat que la celebració internacional de la JMJ és com un «Woodstock catòlic», és a dir, un festival multitudinari de joves amb el Papa, que no deixa petjada quan s´acaba i cadascun dels presents torna a casa seva. No és pas veritat. D´un festival de música rock, com aquell famós que es va celebrar durant tres dies de l´agost del 1969 als Estats Units, només n´ha quedat el record d´unes cançons que han envellit amb el pas del temps, i d´unes experiències que tal vegada no foren pas massa enriquidores. La JMJ, en canvi, no és només una reunió festiva7 de joves. És cert que és l´esdeveniment més participat que organitza l´Església Catòlica: a Manila, s´hi van aplegar cinc milions de joves; a Roma, dos milions. Té com a objectiu essencial donar a conèixer la persona de Crist i el seu missatge als joves amb la presència del Sant Pare. Darrere de cada JMJ, hi ha una gran preparació pastoral, perquè els joves que acudeixen a aquesta trobada la puguin aprofitar el millor posible. La JMJ ha deixat també un rastre fecund en els joves que hi han participat. La JMJ ha demostrat ser un extraordinari mitjà d´evangelització.
Els fruits de les JMJ
Hom pot parlar veritablement d´una «Generació JMJ», perquè la JMJ ha complert ja un quart de segle. La gran majoria dels fruits de la JMJ queden entre Déu i cada jove, i és del tot lògic que sigui així. Pensem en els centenars de milers de joves que s´han acostat al sacrament de la Penitència durant la JMJ, iniciant un itinerari de conversió. No obstant això, es coneixen també molts testimonis de joves que han explicat com llur participació a la JMJ ha transformat completament la seva vida. En dóna prova un llibre recent publicat per les germanes Cristina i Ana Larraondo (Generación JMJ: 25 años de las JMJ – 25 historias personales, Cobel Ediciones), que recull 25 testimonis de joves que van acudir a la JMJ: des d´un sacerdot japonès a un matrimoni italià, passant per una religiosa contemplativa espanyola, una executiva d´Indonèsia, etc. Tots ells recorden amb entusiasme la seva presència a la JMJ, una o diverses vegades. Aquests testimonis presenten la JMJ com una oportunitat per conèixer l´amor de Déu per cadascú, per trobar Crist i la seva Esglèsia amb el Papa, per redescobrir que l´Esglèsia és viva i és jove, per enfortir la fe i donar-ne testimoni als altres –el joves evangelitzen els joves–, per experimentar la dimensió universal de l´Església, per trobar la pròpia vocació cristiana, ja sigui aprofundint el sentit de la vocació laïcal, en el celibat o en el matrimoni, o seguint la crida al sacerdoci o a la vida consagrada, etc.
Ja greument malalt, durant la semana de Pasqua del 2005, els joves van voler acompanyar Joan Pau II fins el darrer moment de la seva vida, acudint en gran nombre a la plaça de sant Pere per manifestar l´estimació que li tenien. Després del seu traspàs, milers de joves s´integraren en aquella inacabable riera humana que va retre homenatge al Papa difunt. Benet XVI ha recollit l´herència dels joves que li ha lliurat Joan Pau II. Som tants els qui vam gaudir quan el Papa Ratzinger, en el seu primer missatge al món després de la seva elecció, va fer referència a la Jornada Mundial de la Joventut, que es celebraria a l´agost del 2005 a Colònia. La Divina Providència va disposar que un dels primers grans actes del pontificat de Benet XVI hagi estat precisament la JMJ al seu país. El diàleg amb els joves que va començar Joan Pau II continua. Hom podria dir que Joan Pau II va fer una forta aposta pels joves, i la va guanyar: va guanyar els joves per a Crist.
Miguel Delgado Galindo Sotssecretari del Consell Pontifici pels Laics
1 El binomi do-tasca, com el d´amor-responsabilitat (títol d´un llibre), sóc qui sóc-agafo la responsabilitat de qui sóc, és bastant recurrent en el pensament de Joan Pau II.
