Arxiu > Número 40

Per què és sant?

Centenars de milers de persones en la beatificació de Joan Pau II

I els cors de la humanitat es van omplir d´alegria en escoltar el ritu de beatificació de Joan Pau II, les paraules pronunciades per Benet XVI: «Nos, acollint el desig del nostre Germà Agostino cardenal Vallini, el nostre vicari general per a la Diòcesi de Roma, de molts altres Germans en l´Episcopat i de molts fidels, després d´haver rebut el parer de la Congregació per a les Causes dels Sants, amb la nostra Autoritat Apostòlica, concedim que el Venerable Servent de Déu Joan Pau II, papa, d´ara en endavant sigui anomenat Beat i que es pugui celebrar la seva festa als llocs i segons image-97d33662fb6939ea7360a1b8e95eec27les regles establertes pel dret, cada any el 22 d´octubre. En el nom del Pare i del Fill i de l´Esperit Sant». Aquestes paraules van ser rebudes amb un gran aplaudiment.

El prelat de l´Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, en la seva l´homilia en la Missa d´Acció de Gràcies per la beatificació de Joan Pau II, el 3 de maig, també va destacar que «una alegria molt gran aplega avui tota l´Església: el goig per la beatificació de l´estimadíssim Papa Joan Pau II (...). La fama de santedat de què ja gaudia en vida, que tant va ajudar l´Església també amb motiu del seu trànsit, adquireix ara un vigor nou. El reconeixement de les seves virtuts heroiques així com d´una curació miraculosa atribuïda a la seva intercessió, ha obert el camí per a la seva inscripció entre els benaurats...»

 

Una santedat forjada en la vida ordinària... d´un Papa

Abans, durant i després de la beatificació, s´han multiplicat els testimonis que detallen la santedat de Joan Pau II. Tenen l´immens valor de la proximitat dels qui els van viure i que ens acosten aquesta santedat, a la qual estem cridats tots els cristians.

Perquè «un sant –assenyalava Joaquín Navarro Valls, que va ser portaveu del Papa durant gairebé tot el seu pontificat–, no és com un trofeu del cristianisme que es conserva, pietosament, a la penombra de les esglésies. Un sant ho és perquè va saber convertir en vida concreta la potencialitat de bondat que Déu havia empeltat en la seva vida, com en la de tot ésser humà, en néixer. Per això, un beat o un sant està sempre actiu, operatiu. És, d´una banda, un model, i per una altra, és un intercessor, un mitjancer. Depèn de nosaltres aprofitar-nos de la seva força i del seu exemple».

I la vida de Joan Pau II «era la d´un sant. Es veia quan pensava en els altres i s´oblidava de si mateix. Quan tot ho referia a Déu i no a la seva manera humana de veure les coses. Quan estava alegre en circumstàncies que justificarien més aviat les llàgrimes. Quan es deixava la vida, ja ancià i malalt, en els extenuants viatges apostòlics que tots, fins i tot el seu metge, li desaconsellaven fer. I es veia, sobretot, com es veu en qualsevol persona que està enamorada: en cas, n´estava de Déu, per així dir-ho», recordava Navarro Valls en una altra de les innombrables entrevistes que va concedir als mitjans de comunicació durant aquests dies.

Navarro Valls ha destacat que Karol Wojtyla «va rescatar la persona humana del pessimisme» i també es va adonar que l´home «necessita la misericòrdia de Déu». I en la vigília celebrada la nit anterior a la beatificació davant quasi dos-cents mil joves, donant el seu testimoni personal sobre Joan Pau II, va explicar que el Papa «buscava la misericòrdia de Déu totes les setmanes» a través de la confessió, perquè «comprenia que els homes no poden ser bons sols, sinó que necessiten Déu per ser-ne».

En un altre moment, l´antic col·laborador del pontífex beatificat va afirmar que aquest «va dir sí a tot el que Déu li demanava» i va subratllar que per al Papa polonès, l´oració «era una necessitat, perquè estava en completa conversa amb Déu». Així, «quan potser hi havia un sopar important i l´esperaven, anava a buscar-lo i el veia a la capella, agenollat, amb petits trossos de paper que passava d´un en un, durant moltíssim temps», hi va afegir. L´exportaveu va explicar que aquests trossos de paper eren «els milers de cartes que rebia tots els dies» en les quals els fidels «demanaven les oracions del Papa». Segons ha explicat Navarro Valls, «tots els dolors del món arribaven a ell i nodria la seva oració de les necessitats dels altres».

image-83f452961591143f1e2ffd7e2568be42

 

Santedat i lluita en el gran i en el petit

«Per a Joan Pau II, la santedat era realment quelcom que apareixia en tots els moments de la quotidianeïtat; de manera que la santedat era fer la broma justa en el moment just, o endinsar-se en l´oració després d´haver rentat les mans abans de celebrar la Santa Missa, i caure veritablement en el misticisme més pur en la total absència del temps i del que succeïa entorn d´ell», va subratllar el periodista Saverio Gaeta.

Des de les primeres paraules amb què Joan Pau II va sorprendre el món aquell 16 d´octubre de 1978 –Obriu les portes a Crist!, No tingueu por!–, i amb el lema que va elegir per al seu pontificat –Totus tuus–, ens va ensenyar des del primer dia del seu pontificat a posar «el tema de Déu al centre de tota una generació, una mica escèptica, que semblava estar pensant en qualsevol cosa menys en el fet que l´home és criatura de Déu», com afirma Joaquín Navarro Valls.

Per aquesta raó, explica el cardenal Stanislaw Dziwisz, «la nova evangelització era el programa pastoral de Joan Pau II. Ell no sols proclamava la necessitat de la nova evangelització, sinó que la feia, amb els joves i també afrontant diversos problemes del món, com ara la defensa de la vida. També donant una nova empenta a la vida espiritual a través de la Sagrada Escriptura, especialment de l´Evangeli. Animant a tornar a les arrels de la nostra fe, perquè va veure que el món s´havia allunyat de les arrels, de les fonts de la nostra fe.»

De fet, el mateix Pontífex, que va desitjar oferir als fidels un gran ventall de models a imitar –proclamant 1.345 beats i 483 sants–, ens presenta el seu propi exemple de vida, perquè inspirats en la pràctica de les seves virtuts portem a terme «amb generositat heroica el mandat de Crist als seus deixebles: “Aneu al món sencer i prediqueu l´Evangeli a tota criatura” (Mc 16, 15). Amb el seu afany d´arribar fins a l´últim racó d´Àfrica, d´Amèrica, d´Àsia, d´Europa i d´Oceania, Joan Pau II no pensava en si mateix: l´empenyia el desig de gastar la seva vida en servei dels altres, l´ànsia de mostrar la dignitat de l´ésser humà –creat a imatge i semblança de Déu i redimit per Crist– i de transmetre el missatge de l´Evangeli», tal com ho reflecteix un article de Mons. Xavier Echevarría, prelat de l´Opus Dei, el 24 d´abril en el diari ABC.

 

Testimonis dels qui van conviure amb ell

D´una forma més breu, recollim un seguit de testimonis, alguns pertanyen a la documentació del procés de Joan Pau II que detallen vivències personals dels seus autors:

· «Era un home immers en Déu. Contemplatiu i missioner, així el va definir un cop Joseph Ratzinger, que va ser el seu més estret i confiat col·laborador. Aquí es troba el secret de la seva vida i també del seu pontificat: en la manera en què resava, a tot arreu, en qualsevol condició, amb gran senzillesa i naturalitat. Aquí tenia l´origen la seva capacitat d´acció així com la seva fascinació humana i espiritual.» (cardenal Stanislaw Dziwisz)

· «Pràcticament resava sempre, puc dir que estava immers en l´oració. Mai he vist un èxtasi, però emanava la certesa de la proximitat a Déu. Quan apareixien problemes difícils, resava a la capella. En tota circumstància, ensenyava a tenir esperança contra tota esperança. Estava profundament convençut i ho deia amb les següents paraules: 'Recorda que Déu ho sap tot, ho governa tot´. A Ell li confiava totes les qüestions i estava segur que Ell les resoldria.» (Wanda Poltawska, amiga seva des de la seva joventut)

· «Vivia en oració, des del matí, ben d´hora, fins a la nit, es pot dir. Cada vespre, un cop acabada la feina, anava a la capella. Anava a visitar-lo (al Senyor en l´Eucaristia) abans de les audiències i quan en tornava. Si es despertava a la nit, anava a la capella. Durant la jornada, entrava amb freqüència a la capella, per no parlar de l´hora d´adoració eucarística diària, que mai va deixar. Desitjava transmetre als altres el seu amor al Santíssim Sagrament.» (sor Eufroznya, una de les religioses que sempre van estar amb ell).

image-78e4e964b8a8569672415db89d944031

· «Em pregunten: Quantes hores resava el Papa? Quants rosaris deia al dia? Jo contesto que ell resava amb tota la seva vida. Portava sempre el rosari al damunt, però sobretot estava unit a Déu. Encara que la gent no ho sabia, ell resava sempre per les persones que l´acompanyaven, després d´una conversa, resava també per les persones amb què havia parlat. Tota jornada començava amb oració, meditació, i acabava sempre amb la benedicció de la seva ciutat, Roma. Sempre, quan encara podia caminar, anava a la finestra; al final, quan estava molt dèbil, demanava “aixequeu-me” per veure de nou Roma i beneir-la. Aquest era sempre l´últim gest de cada dia, beneir el poble de Roma, la seva diòcesi.» (cardenal Stanislaw Dziwisz)

· «Va mostrar a tota una generació que el tema de Déu era inevitable. Estava convençut que no es pot entendre l´ésser humà si es prescindeix de Déu. Que, sense Déu, l´home només és un trist animal enginyós» (Joaquín Navarro-Valls)

· «Era pobre en esperit i en realitat. No tenia cap propietat. Considerava el que usava com a prestat. No li interessaven els diners, ni en sabia gran cosa. Estava disposat a donar-ho tot si algú li ho demanava, no estava aferrat a res. Es lamentava perquè, com a Papa, tenia moltes sotanes, deia que, amb dues, n´hi havia prou, que el Senyor havia dit que dues túniques eren suficients.» (sor Tobiana, una altra de les religioses que el cuidaven).

· «Gràcies a la fe que expressava sobretot en la seva oració, Joan Pau II era un autèntic defensor de la dignitat de tot ésser humà i no un simple lluitador per ideologies politicosocials. Per a ell, tota dona, tot home, era una filla, un fill de Déu, independentment de la raça, del color de la pell, de la procedència geogràfica i cultural, i finalment del credo religiós. La seva relació amb cada persona se sintetitza amb la magnífica frase que ell va escriure: “L´altre em pertany.”» (Homilia del cardenal Bertone, en la Missa d´Acció de Gràcies pel beat Joan Pau II)

· El cardenal Bertone, referint-se a la malaltia de Joan Pau II, va dir que «La seva era una santedat viscuda, sobretot en els últims mesos, en les últimes setmanes, en plena fidelitat a la missió que se li havia confiat, fins a la mort. (...) Sabia que la seva debilitat corporal mostrava encara més clarament el Crist que obra en la història. I oferint els seus patiments a Ell i a la seva Església va donar a tots una última i gran lliçó d´humanitat i d´abandonament en els braços de Déu”.

· «Sobretot amb els seus últims anys de malaltia, el Papa Wojtyla ens ha deixat una autèntica catequesi vivent sobre el significat salvífic del patiment. Una catequesi no predicada, sinó viscuda. Tothom l´ha entès. (...) En els últims mesos ja no tenia veu, però parlava eloqüentment amb el cos humiliat per la malaltia i ofert com a sacrifici al Senyor. Això va quedar tan imprès en la consciència del poble de Déu, que des de la seva mort va començar el pelegrinatge ininterromput a la seva tomba, que encara ara continua.» (cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants)

· I preguntat en L´Osservatore Romà sobre la principal herència que deixa el nou beat, el cardenal Amato va respondre: «Jo en destacaria dues: la primera, missionera; la segona, espiritual. Primer que res, el Papa Wojtyla va educar els fidels a ser valents en viure la fe, però també en proclamar la seva identitat, sense tenir por de testimoniar i anunciar a Crist a qui creu i a qui no creu. (...) Però, a més a més, va ser un gran místic, un gegant de la fe. Era un adorador de Déu i de la Trinitat a través de l´Eucaristia. Els cristians d´avui, sovint distrets i superficials, n´haurien d´aprendre, d´ell: a resar, a adorar i a ser més rics interiorment.»

Tot un programa de vida.

Remedios Falaguera

i Isidor Ramos

Periodistes

–––––––––––––––––––––––––––


 Alguns llibres sobre Joan Pau 

 

Des de l´inici del pontificat de Joan Pau II s´han publicat molts llibres sobre la seva figura: biografies, entrevistes, comentaris a la seva feina pastoral. Amb motiu de la recent beatificació han aparegut uns quants llibres més. Oferim una selecció de 10 d´aquestes publicacions.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-b3dd3631a4fb696d7dfb15b0b93375d5Las mujeres de Wojtyla

De su madre Emilia a la Madre Teresa

Borghese, Annalisa, Ediciones San Pablo, Madrid, 2011, 128 pàg.

Quina importància va tenir la figura de la dona en la vida de Joan Pau II? En aquest llibre es fa el retrat d´un home que, tota la seva vida, va mantenir una profunda admiració per la tasca femenina. Escrit per una dona, analitza la importància de l´univers femení en la vida de Karol Wojtyla, que sempre va saber conrear dintre seu una intensa i neta atenció pel «geni femení».

 No és un llibre d´anècdotes o de recorregut biogràfic convencional, sinó que demostra l´enorme confiança que Joan Pau II tenia en la dona, el seu coneixement de l´ànima femenina i, per descomptat, l´habilitat de les dones per treballar en qüestions eclesials. El subtítol recull l´itinerari: de la seva mare Emília a la mare Teresa. Però és un viatge que descobreix la dona, perquè Wojtyla mostra les capacitats de la dona i no –diguem-ho així– el contrari; d´aquí ve la influència d´algunes dones en l´obra de Joan Pau II. Un llibre que ajuda a entendre el paper, present i futur, de la dona en la vida de l´Església. No hi ha dubte que el magisteri de Joan Pau II, des de la seva pròpia experiència i des de la seva concepció del personalisme filosòfic, ha aportat una àmplia doctrina sobre el geni femení.


––––––––––––––––––––––––––––––––

image-8c2fb63151161cc6d83609e09a6c3d5ePor qué es sant

Oder, Slawomir, Ediciones B, Barcelona, 2010, 192 pàg.

El 2005, Benet XVI va donar per iniciat el procés de canonització de Joan Pau II i va designar com a postulador monsenyor Slawomir Oder, que en aquest llibre ens dóna a conèixer el seu treball de recollida de documents i testimonis, fent d´aquesta manera llum sobre aspectes ignorats i essencials de la vida de Joan Pau II, que contribueixen a un millor coneixement de la seva figura. En el llibre ha col·laborat Saverio Gaeta, redactor del diari L´Osservatore Romano.

Por qué es santo rescata no sols la imatge d´un dels grans protagonistes del segle XX, sinó, sobretot, la d´un creient capaç de viure en carn pròpia el missatge evangèlic. Ple d´episodis extraordinaris, ens mostra un Joan Pau II essencial, al límit de la pobresa, humil, generosament sensible a les necessitats dels altres, però també espiritual i alegre. Un místic extraordinàriament devot de la Verge Maria. Un home capaç de perdonar i reconèixer la grandesa del proïsme, com demostra la carta inèdita a Ali Agca, que va atemptar contra la seva vida.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-60352f2562da118257d97b05b570388dJuan Pablo II, la biografía

La biografía más completa jamás contada escrita sobre Juan Pablo II

Riccardi, Andrea, Ediciones San Pablo, Madrid, 2011, 664 pàg.

Aquesta obra és una autèntica biografia, escrita sobre una base científica i testimonial d´un papa que viu encara en el record dels creients i de molts homes i dones. El seu autor, Andrea Riccardi, que va conèixer i va tractar personalment Joan Pau II, ens proporciona una imatge precisa dels anys del seu pontificat i aprofundeix en les seves relacions amb el cardenal Wyszynski i el cardenal Casaroli. A més, aquest llibre inclou documents inèdits i testimonis de Benet XVI sobre el conclave del 1978, la malaltia de Joan Pau II i el final del seu pontificat.

Reconstruir la història de Karol Wojtyla requereix «no sols capacitat d´interpretació i de narració, sinó també de penetració en la cultura i en les ressonàncies interiors del personatge, i, alhora, consciència de les energies espirituals que va posar en moviment. He sentit la responsabilitat i l´alegria d´escriure aquest llibre per la grandesa i el significat de la figura de Joan Pau II. No l´he escrit, però, per erigir un monument, sinó per comprendre, per aproximar-me a un personatge i el seu temps, per entendre encara més la història del nostre temps», afirma Andrea Riccardi.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-edc6d1a97742b5d20c6f0b29959a851cBeato Juan Pablo II

De un país lejano a los altares

Azcárate, Jesús, Cobel Ediciones, Alacant, 2011, 184 pàg.

Una breu semblança de Joan Pau II que dóna a conèixer la personalitat i santedat de qui va governar l´Església durant vint-i-sis anys i sis mesos, un veritable gegant espiritual. El Papa Wojtyla ha estat una de les figures més carismàtiques del segle XX. Dotat d´una energia inesgotable, una espiritualitat humil i contagiosa, i una formació intel·lectual formidable, va saber guanyar-se l´afecte de persones de tots els credos i assumir amb total dignitat i fermesa el seu paper com a cap i far de l´Església Catòlica. L´època que li va tocar governar l´Església va ser complexa i canviant, però ell va saber guiar el timó de la barca de Pere amb encert. El llegat que va deixar és senzillament impressionant.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-5c7e1d23c131a0613554e3037ace3171El santo que todos conocimos

Juan Pablo II: Proceso, Milagro, Favores y Testimonios

Chimeno, Darío, Ediciones Palabra, Madrid, 2002, 127 pàg.

Joan Pau II ha estat el Papa que tots vam conèixer, perquè ell va voler estar a prop de tothom, per ajudar-nos a ser feliços coneixent i seguint Jesucrist, ajudant-nos a no tenir por de ser sants, és a dir, a viure com Crist ens va ensenyar. Milions les persones el van veure i escoltar directament en quasi tot el planeta. I, pràcticament, tots els homes i dones de la terra el van tenir a casa, gràcies a la televisió, durant els gairebé 27 anys de pontificat.

La vida de Joan Pau II va ser transparent. Així i tot, hi ha aspectes que cal ressaltar més per comprendre la seva personalitat en tota la profunditat. Què el movia? Quines són les claus del seu pontificat? Per què se´l beatifica? Personatges del seu entorn i teòlegs ofereixen les respostes a aquests interrogants.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-619c9e96c3ed9682bc55effd7b4a35ffDiario de una amistad

La familia de Póltawski y Karol Wojtyla

Póltawska, Wanda, Ediciones San Pablo, Madrid, 2011, 752 pàg.

Wanda Póltawska, metge psiquiatra polonesa, va ser arrestada per la Gestapo durant l´ocupació alemanya i empresonada en el camp de concentració de Ravensbrück. Acabada la guerra, va poder tornar a Polònia. Va ser llavors quan va conèixer i descobrir Karol Wojtyla. Era un senzill sacerdot que es va convertir en el seu director espiritual, en la seva font d´inspiració i convicció. Una amistat que ha durat tota una vida.

Aquesta obra és fruit de la llarga amistat de l´autora i el seu marit amb Karol Wojtyla. Diari d´una amistat no és una biografia, és un llibre diari que recull escrits inèdits de Joan Pau II, apunts de l´autora, suggeriments per a la vida espiritual i, sobretot, una selecció de la correspondència que van mantenir Wanda Póltawska i Karol Wojtyla durant cinquanta anys, unes cartes que mostren la sensibilitat i humanitat del papa.

Es tracta d´una selecció de meditacions quotidianes, confessions, missatges, reflexions i pensaments de l´autora, especialment sobre el dolor, apunts i impressions que la doctora Póltawska va escriure durant anys i que el mateix Joan Pau II llegia, valorava i l´animava a seguir escrivint.


––––––––––––––––––––––––––––––––

image-a27772cdb87b1597b55444c76f78bd0cCon Juan Pablo II

I. De Cracovia a Roma, II. El peregrino infatigable, III. Con Juan Pablo II y Benedicto XVI

Dominique Bar, Louis-Bernard Kock i Guy Lehideux, Palabra Ediciones, Col·lecció: Libros Ilustrados, Madrid, 2006, 40 pàg. cada volum

Atractiva biografia de Joan Pau II, en tres volums i il·lustrada a manera de còmic, que farà que molts cors s´obrin al missatge de pau i amor que no va parar de predicar.

El primer volum descriu la infància i joventut de Joan Pau II, la seva crida al sacerdoci i a l´arquebisbat i la seva posterior elecció com a Papa el 1978. En un país envaït pels nazis i, després, per l´exèrcit rus, el jove Karol va arribar a ser un intel·lectual brillant i un gran esportista que va triar el camí del sacerdoci. Va ser un sacerdot jove, un bisbe jove, cardenal jove i el 1978 va ser elegit, naturalment, un Papa jove! El segon descriu el pontificat de Joan Pau II, els seus viatges pastorals i la seva influència en la història del nostre temps. Un pontificat extraordinari. Aquest Papa, que ha guiat l´Església durant més d´un quart de segle, sempre ha comptat amb el suport de la joventut. El tercer volum relata el final del pontificat de Joan Pau II, afligit per la malaltia, i la convocatòria del conclave i l´elecció de Benet XVI. En triar aquest nom, el Papa Benet s´afirma ja com el nou pare espiritual d´Europa.

Una obra de lectura fàcil i agradable, que ens presenta les imatges més importants de la vida d´aquest Pontífex, elegit per Déu com a pastor de l´Església universal per fer-la entrar de ple en el tercer mil·lenni.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-cf5e3de59af6182d8b8758e1c0e77bc8Juan Pablo II: mi amado predecesor

Ratzinguer, Joseph (Benedicto XVI)

Ediciones San Pablo, Madrid, 2007, 168 pàg.

Joan Pau II i Benet XVI, els dos últims papes de l´Església Catòlica, tenen molts punts en comú. Són gairebé coetanis, els dos van néixer a Europa Central, van sobreviure en fronts oposats a la Segona Guerra Mundial i van participar en el Concili Vaticà II. Després van col·laborar a Roma durant gairebé un quart de segle. Els esdeveniments exteriors, però, no ens diuen l´essencial: per sobre de la seva llarga col·laboració, entre el papa polonès i el prefecte de la Doctrina de la fe es va anar suscitant una gran estima, cordialitat i amistat. Aquest llibre presenta diversos textos de Benet XVI que ofereixen una lectura privilegiada de la figura i del pontificat de Joan Pau II. Donen una interpretació autoritzada d´alguns esdeveniments decisius del pontificat i, sobretot, deixen entreveure, amb l´emoció dels records, el cor del gran papa. Una obra que permet conèixer de prop el papa polonès en la interpretació del seu amic i successor Benet XVI.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-02bd6e973e6543e7dc09948de991aa66Un Papa que no muere

La herencia de Juan Pablo II

Svidercoschi, Gian Franco, Ediciones San Pablo, Madrid, 2011, 184 pàg.

Gian Franco Svidercoschi va col·laborar amb el Papa Wojtyla en Do i Misteri, amb Stanislaw Dziwisz en Una vida amb Karol i es va fer famós com a escriptor per Carta a un amic jueu. Svidercoschi, nascut a Itàlia però d´origen polonès –el seu cognom polonès està italianitzat ortogràficament– va arribar a ser vicedirector de L´Osservatore Romano i va estar molt a prop del Papa Joan Pau II al llarg de tot el seu pontificat.

 El llibre és una vibrant i documentada biografia del nou beat, escrita amb molta empenta de manera que transmet moltes emocions al lector. És obvi que aquesta biografia conté una anàlisi interessant dels resultats obtinguts i dels fruits ja comprovats. La caiguda dels règims comunistes, s´explica com empesa per les visites del mateix Papa a Polònia. En fi, el llibre està dividit en tres parts: «Bajo el signo del cambio», «Un nuevo Adviento» i «La herencia de Juan Pablo II». Es podria dir que les dues primeres parts són biogràfiques i que la tercera se centra en l´herència del Papa Wojtyla; però no és exacte. Tot es barreja en les tres parts, encara que en el capítol de la tercera part sobre les cares de la santedat –que és un recorregut descriptiu per fotos emblemàtiques de la vida de Karol Wojtyla– s´aprecien més especialment aquests fruits per a la posteritat... i per a la santedat. Teniu una amplia resenya a la secció de Llibres.

 

––––––––––––––––––––––––––––––––

image-07dd46f851ce0d90177896d53e99231fJuan Pablo II. Beato

Sala, Renzo, Ediciones San Pablo, Madrid, 2011, 16 pàg.

Renzo Sala, notable escriptor italià, ha editat un llibret per començar a resar a Joan Pau II beat. És breu, pràcticament un fullet, però que conté en les seves poques pàgines tots els elements per conèixer millor el nou Beat i, així, resar-li millor. Hi ha una biografia. Un escrit del mateix Karol Wojtyla quan era un treballador més, un peó en unes pedreres. Així es presenta el treballador. També es presenta el sacerdot, amb un testimoni de Wojtyla –Do i Misteri–. I el Papa, el pastor, amb frases de la seva primera locució després de convertir-se en Pontífex. Es complementa el llibret amb dos escrits de joves i una bonica oració per demanar la intercessió del nou Beat. Petita però interessant i útil obra.

–––––––––––––––––––––––––––

  • 11 setembre 2011
  • Remedios Falaguera i Isidor Ramos
  • Número 40

Comparteix aquesta entrada