La Doctrina Social de l'Església en el magisteri de Joan Pau II

El mes d´octubre de l´any 1978 l´Esperit Sant va parlar a l´Església catòlica reunida en conclave per escollir el successor del papa Joan Pau I, acabat de morir. Finalment, fou l´arquebisbe de Cracòvia Karol Wojtyla (nat el 1920) l´escollit per ser el successor de Pere i nou Vicari de Crist a la Terra. Un Papa polonès, no italià des de feia 445 anys. Un nou Papa «vingut de lluny», davant un panorama de finals del segle XX força complex per l´amplitud d´horitzons que va adquirint la qüestió social de dimensions mundials: A) Aquell any, havia mort a Roma l´exprimer ministre i president del Partit Demòcrata Cristià, Aldo Moro, a mans de les Brigades Roges. B) Als Estats Units, s´havien firmat els acords de Camp David destinats a assegurar la pau a Orient Mitjà. C) A Espanya s´aprova en Referèndum la Constitució amb el 87,87 % dels vots a favor. D) A Gran Bretanya, a Manchester, neix el primer «bebè proveta», fruit de la fecundació in vitro.

El panorama de la qüestió social ja no és solament la tensió capital-treball, sinó l´antropologia, l´ésser humà, amenaçat en conflictes de violència terrorista, de tensió política mundial, d´amenaces a la vida humana. Enfront d´aquesta situació, el magisteri ordinari de Joan Pau II es farà notar en catorze encícliques i multitud de discursos i de visites apostòliques arreu del món. Tres encícliques va ser de naturalesa social: Laborem exercens (1981); Sollicitudo rei socialis (1987); i Centesimus annus (1991). Cal afegir-hi els Discursos a l´ONU (1979 i 1995) sobre la pau, els drets de l´home i els drets dels pobles. Els 27 missatges de la Jornada Mundial de la Pau sobre temes de moral internacional. Aquí ens agrada fixar-nos en el magisteri social del Discurs a Montjuïc (1982), adreçat als treballadors i empresaris.

Des del punt de vista de la Doctrina Social de l´Església, els 27 anys de pontificat de Joan Pau II (1978-2005) seran excepcionalment profètics per l´amplitud d´horitzons; per la profunditat amb què tracta la moral social des de l´arrel antropològica, bíblica i filosòfica; per la metodologia teològico-moral, que situarà el corpus de la Doctrina Social de l´Església en l´àmbit de la Teologia moral (SRS, 41).

Una amplitud d´horitzons

La qüestió social té una dimensió mundial i una amplitud d´horitzons en el magisteri de Joan Pau II, on són tractats gairebé tots els problemes de la societat industrial. Tots els temes van rebre el seu diagnòstic moral.

- La Justícia social. «La lluita per la justícia social ha de ser vista com una dedicació normal “a favor” del bé just: no és cap lluita “contra” els altres» (LE, 20).

- Les estructures de pecat. Una de les novetats del magisteri social del papa Wojtyla és la consideració estructural del pecat en la societat, el qual comença essent personal, en el pla de la conducta personal, però la suma de molts pecats personals cristal·litza en una permanent xarxa de dificultats, obstacles, complicitats, indiferències, col·laboracions errònies i maneres de fer o de pensar que estan a l´arrel dels mals socials que es consoliden rígidament en la societat i fan difícil la seva eliminació. Sollicitudo rei socialis (núm. 36) analitza i emet un judici eticomoral de les decisions egoistes, imprudents, estretors de mires, càlculs errats en la gestió política i econòmica. Les estructures de pecat que neixen de l´afany de poder i de guany exclusiu. Proposa el camí de la solidaritat Nord-Sud en les relacions internacionals: Opus solidaritatis pax.

- El treball. Un Papa que va ser obrer parla del treball. Laborem exercens presenta la clau de la qüestió social centrada en el treball humà. Adopta un to més actual, personalista, ètic i subratlla la dimensió subjectiva del treball: «el treball està en funció de l´home i no l´home en funció del treball» (LE, 6). Un cop revisats els sistemes capitalista i socialista, arriba a formular, en clau d´espiritualitat, una qüestió decisiva per a la vocació divina que l´home ha rebut: s´imposa una imprescindible espiritualitat pasqual del treball, un deure moral que santifica el dia a dia de l´home que treballa, per bé que no s´ha de perdre de vista la realitat col·lectiva del món laboral. En aquest temps de crisi econòmica que estem patim i de tant d´atur, podem recuperar aquell Discurs de Joan Pau II als treballadors i empresaris de Barcelona reunits a Montjuïc (1982), on reclama als empresaris que puguin, l´obligació moral d´invertir per crear llocs de treball i frenar l´atur disparat per aquella crisi del petroli. El Papa proposa «no abandonar l´empresa».

- La solidaritat. Una categoria nova que incorpora Joan Pau II en l´àmbit de la lectura teologicomoral dels problemes del nostre temps que eleva a virtut cristiana, perquè té molts punts de contacte amb la caritat, signe distintiu dels deixebles del Crist (SRS, 40).

- La guerra. Un Papa que rebutja la guerra amb unes clarividents posicions: «La guerra és una aventura sense retorn», «mai més la guerra», «un fracàs de la humanitat» (la guerra de l´exIugoslàvia, del Golf Pèrsic i la invasió de l´Irak).

- Les ideologies. Davant de les ideologies del capitalisme liberal i del col.lectivisme marxista, Joan Pau II adopta una metodologia moderna per a la Doctrina Social de l´Església basada en «assumir una actitud crítica» (SRS, 21). No adopta una posició de condemna dogmàtica, sinó de crítica dels sistemes dominants a fi que siguin susceptibles de transformacions que afavoreixin el desenvolupament humà integral. Repudia el capitalisme salvatge que únicament cerca el guany desenfrenat, menysprea les condicions de treball i els valors que dignifiquen el treballador (CA, 33 i 48). També refusa el capitalisme rígid com a inacceptable, ja que defensa el dret exclusiu de la propietat privada dels mitjans de producció, com un dogma intocable en la vida econòmica (LE, 14). El capitalisme no és l´alternativa a la derrota del socialisme com a únic model d´organització econòmica (CA, 35). Adverteix que el mercat, com més lliure és i més riquesa produeix, en la societat es perden valors importants en els àmbits personal, espiritual, religiós o familiar; la vida familiar perd consistència i la vida es torna més consumista.

Una profunditat moral

- La centralitat de l´home. L´home és el valor suprem. Déu és el fi de l´home. Davant de les tensions ideològiques, la Doctrina Social de l´Església proposa que l´home és el camí de l´Església, perquè confia en ell (CA, 53). L´home concret, és a dir, la persona humana com a principi, subjecte i fi de les institucions socials. Des d´aquesta perspectiva, Joan Pau II aporta la categoria de l´amor o opció preferencial pels pobres i destaca la seva validesa teològica dins la perspectiva messiànica adreçada als pobres (SRS, 42). L´amor pel pobre, on l´Església veu Crist i on concreta la promoció de la justícia dins l´àmbit de l´evangelització (CA, 54, 58).

- Les amenaces a la vida humana i els drets humans. El dret a la vida és el primer dret fonamental dels drets humans. La nova qüestió social és ara la vida humana amenaçada. Evangelium vitae (1995) propugna un compromís a favor de la cultura de la vida sobre la cultura de la mort.

Una metodologia teològica

Joan Pau II enfoca els temes de la Doctrina Social de l´Església des d´una metodologia nova. Aquesta es nodreix de fonaments d´ètica de Max Scheler i de teologia moral, partint sempre de les Sagrades Escriptures, de la patrística i del personalisme cristià. La interdisciplinarietat serà una característica del seu pensament social (CA, 59). Joan Pau II orienta el debat modern sobre la llei natural entre l´objecte naturalista i el subjecte personalista, és a dir, com aquella dignitat de la naturalesa humana que Déu ha inscrit en el cor de tota persona humana. Així, la Doctrina Social de l´Església remet a la Revelació i procura la transformació dels cors i les cultures de manera que orienti les coses temporals sense pretendre donar solucions de caràcter tècnic als complexos problemes d´avui.

La Doctrina Social de l´Església insisteix que ha de ser aplicada (SRS, 8) en la vida dels homes, tant en l´ordre temporal com en l´anàlisi de la realitat: en la lectura teològica de les qüestions actuals i en la revisió de vida, principalment en l´apostolat seglar. A Tertio Millenio Adveniente (núm. 36), el Papa es lamenta, entre d´altres mals del nostre temps, de la corresponsabilitat de tants cristians en greus formes d´injustícia, de manera que «hom s´ha de preguntar quants d´ells coneixen a fons i practiquen coherentment les directrius de la doctrina social de l´Església». Efectivament, la nova evangelització necessita la doctrina social cristiana (CA, 5).

Desitjo haver aportat uns punts de reflexió sobre la Doctrina Social de l´Església del beat Joan Pau II. Un desig que pot culminar amb el rellançament d´aquest ensenyament eclesial obert a tots els homes de bona voluntat, amb la finalitat d´assolir la pau per la via de la justícia, de la solidaritat i del respecte a la consciència de l´altre.

Antoni Babra

Profesor de Moral Social a la Facultat de Teologia de Catalunya

i director del Seminari De Doctrina i Acció Sociual de l´Església (SEDASE)