Libertad Religiosa y Urbanismo
Juan José Guardia Hernández
EUNSA
Pamplona 2010
359 pàg.
La Constitució Espanyola estableix, a l´article 16, que: «1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense més limitació, a les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment d´ordre 
públic protegit per la llei. 2. Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. 3. Cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l´Església Catòlica i les altres confessions».
El Dret Eclesiàstic de l´Estat és el conjunt de normes que regulen el vessant social i jurídic del fenomen religiós; és a dir, el conjunt d´activitats, interessos i manifestacions del ciutadà, en forma individual o associada, així com el de les confessions, reconeixent que el fenomen religiós es constitueix com a factor social que existeix i opera en l´àmbit jurídic de la societat civil. La regulació constitucional es basa en quatre principis fonamentals que hauran d´impregnar les normes que desenvolupin el dret de Llibertat religiosa: el principi de llibertat religiosa, el principi de laïcitat positiva, el principi d´igualtat i el principi de cooperació. Aquest dret fonamental és regulat a través de la Llei Orgànica de llibertat religiosa de 5 de juliol de 1980 (LOLR), l´article 2 del qual estableix el contingut d´aquest dret.
L´autor, advocat urbanista i doctor en Dret Canònic per la Universitat de Navarra, ens presenta en aquest llibre un interessant tema relacionat amb el contingut de l´article 2 de la LOLR i, en concret, amb «el dret de les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses a establir llocs de culte o de reunió» (art. 2.2). Dret que està totalment vinculat amb la Legislació Urbanística davant la necessitat que les Esglésies, Confessions i Comunitats hagin de disposar de sòl i espai per establir els seus llocs de culte o altres locals en què desenvolupen les seves activitats.
L´autor va engrunant al llarg del seu treball què estableix la legislació urbanística i com, en cadascun d´aquests aspectes, es pot enquadrar el principi de cooperació reconegut a l´article 16 de la Constitució amb les confessions religioses perquè puguin establir els seus llocs de culte i altres locals. Ho fa d´una forma tan completa i concreta que, tant per a un expert en la matèria urbanística o eclesiàstica com per a qualsevol persona aliena al contingut d´aquestes lleis, es comprèn i entén a la perfecció la relació de la legislació urbanística amb el desenvolupament d´un dels aspectes fonamentals del Dret de Llibertat Religiosa.
En primer lloc, tracta el planejament urbanístic, la classificació i qualificació del sòl així com els tipus de destins i usos que es poden donar, de tal forma que es pot considerar que el sòl destinat als llocs de culte és d´ús dotacional i que els llocs de culte poden ser considerats com a equipaments d´ús i interès social. En segon lloc, explica la gestió urbanística a través de la qual es pot cedir sòl per a llocs de culte a través de la concessió o un altre títol administratiu adequat o de la consideració que ha de donar-se a una cessió obligatòria de sòl dotacional públic per a ús religiós. En tercer lloc, aborda l´aspecte relacionat amb la disciplina urbanística que fa referència a les autoritzacions urbanístiques per a equipaments (en aquest cas religiosos) i les llicències necessàries d´obertura. En aquest aspecte és interessant el comentari i la reflexió que fa sobre la Llei de Centres de Culte de Catalunya, ja que ha establert una nova llicència per als centres religiosos que no s´exigeixen en la resta d´Espanya.
La conclusió a què podem arribar és que a través de la legislació urbanística es posa de manifest l´aplicació dels principis de laïcitat positiva i cooperació perquè pugui garantir-se el Dret de Llibertat Religiosa.
Marta Gámiz Sanfeliu
