Els fidels laics en la nova evangelització

Donar al món el que el món necessita de vosaltres!

«L´home contemporani creu més en els testimonis que en els mestres; creu més en l´experiència que en la doctrina, en la vida i en els fets que en les teories.» Aquestes paraules de l´encíclica Redemptoris Missio (n. 42), escrites per Joan Pau II, continuen sent actuals. Elles inspiren aquest article, on es presenten diversos testimonis de fidels cristians que enmig del món difonen la Bona Nova.

Quan em vaig posar a escriure sobre el paper dels laics en la nova evangelització, el primer que em va venir al cap van ser aquestes paraules de Joan Pau II: «Cada laic cristià és una obra extraordinària de la gràcia de Déu i està cridat als més alts cims de la santedat». Quina manera més extraordinària de cridar-nos a la responsabilitat davant aquest gran repte que suposa la nostra vocació a la santedat!Una santedat que s´aconsegueix enla normalitat de cadascuna de les nostres vides, i amb les circumstàncies concretes que Déu ha elegit per a cadascú de nosaltres. Perquè és en la família, el treball, la cultura i els mitjans de comunicació, la política i l´esport, etc., on, sense rareses, i deixant de banda aparences forçades i/o forçoses, hem de fer present el rostre de Crist.

Però molts es preguntaran: quin és el paper dels laics en aquesta nova evangelització a què anima el Sant Pare? Com vèncer el complex de ser un vulgar seglar i «apreciar del tot la dignitat i vocació que ens és pròpia com a laics», tal com afirmava Joan Pau II?

Som conscients que els laics estem a tot arreu, perquè som de tot arreu; no som com ells, sinó que som ells, perquè el nostre lloc és el món, i tenim la responsabilitat divina de «transformar, il·luminar i redimir» el nostre món?

Quines qualitats hem de «deixar fer» a Déu en nosaltres per ser autèntics testimonis de Crist en aquesta tasca immensa que tenim davant nostre?

Som conscients que per «tocar» els cors dels qui ens envolten necessitem serpersones pietoses, alegres, valentes i sense complexos? Que hem de ser homes i dones ben formats, que tinguin arguments per fer front als atacs contra la família, la vida, el matrimoni, l´educació...? Cristians d´una peça, sense duplicitat ni engany, que captivin els altres amb el seu exemple ple d´optimisme, d´amor i d´esperança?

I com que «consells sense exemple, lletra sense aval», hem preguntat a diverses persones i recollit el que han dit altres. Aquestes són algunes de les seves respostes.

Abans m´agradaria destacar una actitud comuna en tots aquests testimonis. Malgrat que cadascun d´ells ens respon «des del que porta entre mans», tots coincideixen a dir que el «secret de domini públic» de les seves vides és estar enamorats de Crist. Aquesta és la força que els mou a estimar els altres: perquè estimen Jesucrist.

«És molt el que els “cristians del carrer” podem i hem de fer er   els valors cristians a la societat.»

És evident que els laics hem d´assumir la nostra responsabilitat d´evangelitzar dins les circumstàncies personals, si bé no és tant el que podem dir com el que podem fer, ja que quan l´Evangeli es fa Vida és infinitament més atractiu. Personalment m´he sentit cridada a formar-me en temes d´Orientació Familiar per poder impartir cursos, escriure articles i publicar un llibre sobre amor conjugal, que en un principi vaig escriure pensant en totes les persones que intenten ser felices en parella però desconeixen el vertader sentit de l´amor, del compromís i de l´entrega. Els meus lectors són moltes persones allunyades de la fe, però també sacerdots i grups cristians que l´utilitzen com a material de treball en sessions de matrimoni.

«Internet és el món real amb totes les seves bondats i maldats, però que estem cridats a portar al Senyor d´una manera natural.»

Fa molt de temps que estic ficat en això [Internet], he fundat i dirigit diverses publicacions i participo com a assessor en d´altres. Pot semblar que això de la «Nova Evangelització a Internet» és un tema de gent rara o d´experts. I no ho és. És una gran oportunitat per al cristià.

Internet és un «lloc» fantàstic per exercitar les virtuts humanes i sobrenaturals: l´ordre, la paciència, la laboriositat, la fortalesa, la prudència –ai, la prudència!–, la caritat; és bo tenir present que al darrere sol haver-hi persones. Totes les virtuts, sense excepció. Un mitjà en què podem compartir, com mai havia estat possible en la història, el nostre treball, les nostres inquietuds, les nostres aficions. Com els primers cristians, evangelitza l´apassionat de la història o de les maquetes que té un blog, o el qui comenta una notícia matisant, animant, donant una visió més veraç, més cristiana, d´una notícia. O el qui decideix compartir-la amb el seu grup d´amics a Facebook o Twitter, siguin cristians o no. O vota en una enquesta del seu diari favorit o no tan favorit. Podem assabentar-nos gairebé instantàniament del que diu i vol el Sant Pare..

«Quan un parla del que té al cor no hi ha preguntes difícils.»

En els mitjans de comunicació els laics catòlics no hi van tant a evangelitzar, sinó a treure els obstacles que existeixen per a l´evangelització. La majoria de la gent no escolta l´Església ni els seus representants perquè tenen prejudicis o idees mal enteses sobre la religió catòlica. Per això és tan important no sols el que es diu, sinó com es diu: la gent no es recorda del que diuen els qui surten a la televisió, però es recorda de com ho han dit i com els han fet sentir. Si es parla d´una manera calmada, raonable, explicant amablement les coses, és molt més probable que els qui ho senten vulguin assabentar-se de més coses pel seu compte després.

Quan estàs ben preparat i saps com explicar-te, llavors no és difícil parlar de temes religiosos. Quan un parla del que té al cor no hi ha preguntes difícils. L´important és estar ben preparat per tenir la confiança necessària per parlar bé.

“El més important per a l´apostolat és la coherència, viure d´acord amb la pròpia fe.”

A parer meu, als laics ens correspon un paper molt important en la nova evangelització, perquè formem part del món i això vol dir que l´evangelitzem des de dins. No venim, doncs, a predicar, no som estranys ni un exèrcit invasor que ve a imposar els seus criteris, sinó que construïm la cultura contemporània treballant amb els altres, també amb els no cristians, a qui respectem i de qui cal demanar que ens respectin.

Aconseguir aquest respecte pot comportar en diverses ocasions alguna dificultat, perquè de vegades hi ha en l´ambient una certa cristianofòbia o sospita del cristià. Però a aquesta sospita se la dissipa amb la companyonia, amb l´amistat: com ja he dit, els no cristians són els nostres amics i treballem cada dia amb ells. Quan ens coneixen saben que no hi ha res a témer.

La dificultats per a l´evangelització em sembla que no són tan exteriors, com interiors. Perquè el més important per a l´apostolat és la coherència, viure d´acord amb la pròpia fe, perquè ningú no dóna el que no té. I aquí sí que cal vèncer resistències. Fa falta vida d´oració i estudi. Cal estudiar en primer lloc per creure d´una forma raonable i, després, per saber donar raó de la nostra fe.

D´altra banda, les activitats d´evangelització, d´apostolat, no són distintes de les de la vida ordinària: la família i la feina, fonamentalment. Es tracta només de transmetre la fe als qui tenim al voltant: als fills, als parents, als amics, als companys de feina. I això no és una cosa que requereixi una tècnica determinada: la fe es transmet per osmosi i, com diu l´evangeli, el regne dels cels creix com creixen els camps de blat, l´únic que cal fer és sembrar. Una sembra que consisteix fonamentalment a acompanyar els altres fins al mateix que nosaltres necessitem: els sagraments, la vida d´oració i els mitjans de formació.

«Viure és mostrar-nos.»

Cada ésser humà té una missió, la pròpia, i per al nostre Creador no és més gran o petita en termes comparatius. Es tracta d´arribar a ser la millor persona que cadascú pugui arribar a ser, i que l´única mesura és l´Amor, perquè el nostre Déu és Amor. Avui s´entén poc l´Església. La gent d´a peu no sospita que l´Església de Jesucrist som les persones, que l´Església és un que viu, que Déu és més íntim a nosaltres mateixos que la nostra pròpia intimitat. Viure és mostrar-nos.

Si parlem del paper de la dona, doncs, no estem parlant de rols diferenciats, sinó més aviat de maneres de viure. Quin és el diferencial, per voluntat divina, de la dona?: la maternitat! Arrelar l´home a la vida, en concret, estimant sense límits.

Per exemple, què va fer Santa Mònica? Va estimar Déu amb totes les seves forces, el va tractar, el va conèixer, va formar part de la seva vida en un constant col·loqui. No es va cansar mai de demanar pel bé del seu fill, va resar. Pel bé i la veritat per als altres. Una vida així és carismàtica, es converteix en un exemple d´afecte, de coherència, de fidelitat, de paciència i de confiança.

I això és el que arriba als altres. Les teories es queden en el món de les idees, però no mengem d´elles. En canvi, vivim amb Déu i amb les persones portadores de Déu.

«El marc per a aquesta nova evangelització, sens dubte, serà la família.»

Quin ha de ser el marc per a aquesta nova evangelització? Sens dubte, la família. En ella aprenem a estimar i a ser estimats i només l´amor pot ser el motor d´aquesta nova evangelització.

De quina forma pot la nostra família convertir-se en testimoni d´aquesta nova evangelització? Servint-nos d´eines com l´alegria. Que es manifesti a casa nostra i fora d´aquesta, entre els veïns, al barri, a la parròquia, que a les nostres cares es manifesti l´alegria de saber-nos estimats per aquell que és un Amor més gran.

També sobrietat. Saber viure amb el necessari i prescindir de tot allò que no necessitem. Finalment destacaria el respecte i servei envers tots aquells que ens envolten i ser conscients que aquest servei ens farà més feliços.

«Procuro transmetre en el meu lloc de treball els valors i les virtuts cristianes que jo mateixa intento viure.»

El sector en què treballo és molt jove i en constant canvi. Com a catòlica que sóc, procuro transmetre en el meu lloc de treball els valors i les virtuts cristianes que jo mateixa intento viure.

En el dia a dia he anat observant que aquests valors i virtuts atreuen tothom, siguin com siguin. El que més valora la gent que m´envolta és veure que t´esforces cada dia per intentar adquirir aquestes virtuts i viure sent fidel als teus valors, sense deixar-te influir pel que es porta, o el que fan els altres. M´he adonat que sent natural, senzilla i moderna (amb el meu estil) és com millor transmeto el que sóc: una persona corrent que busca Déu en la seva rutina diària.

La majoria de vegades, abans d´explicar res sobre les meves creences, són els companys els qui et pregunten per què sempre entres somrient als matins, el perquè de la teva alegria o de la teva forma de tractar els altres. És llavors quan comença a ser més fàcil parlar-los de Déu...

Remedios Falaguera

Periodista