La imatge de l'home i el genoma humà
Una anàlisi des del pensament de Hans Jonas
Mercè Montserrat Lajara Garcia
Publicacions de l´Abadia de Montserrat
Col·lecció: Scripta et Documenta, núm. 85
Barcelona 2009
334 pàg.
En la publicació de la seva tesi doctoral, l´autora parla de la descodificació del Genoma Humà i estudia les seves possibles implicacions ètiques per a l´home. Ho duu a terme des de l´òptica de l´ètica de la responsabilitat pròpia del 
filòsof jueu alemany, nacionalitzat nord-americà, Hans Jonas (1903-1993). Havent completat la seva preparació com a biòloga i el màster de bioètica amb una acurada formació filosòfica, l´autora examina el tema en tres parts complementàries.
A la primera part estudia a fons la filosofia ètica de Hans Jonas, excel·lent coneixedor dels perills que poden derivar-se d´un ús imprudent dels coneixements científics en el camp de la biotecnologia i de la medicina. Ens recorda l´especial relació de la vida de Jonas amb la lluita contra la ideologia nazi, així com la seva formació acadèmica amb els filòsofs M. Heidegger i E. Husserl i amb el teòleg protestant R. Bultmann. De cada un d´ells va aprendre aspectes que més tard maduraria en el temps de guerra que va romandre al front, i finalment reelaboraria en els anys de docència a les universitats nord-americanes.
Després d´examinar els coneixements més bàsics i generals de la filosofia de Jonas (principi de responsabilitat, heurística de la por, etc.), l´autora ens presenta les reflexions crítiques del filòsof alemany sobre temes tan concrets i actuals com l´eugenèsia, la clonació humana, el concepte de mort cerebral, l´eutanàsia, l´experimentació amb éssers humans i la tecnologia genètica.
Tant per part de Jonas com per part de l´autora de l´obra, abunden les argumentacions favorables al respecte a la vida humana i contràries als enfocaments utilitaristes i relativistes. Així, tot comentant l´ús que fa Jonas de l´argument del «pendent relliscós» (slippery slope), es remarca la tendència actual a rebutjar-ne la validesa i se citen autors actuals que el desqualifiquen. Però tot seguit l´autora aporta bibliografia de més pes i autoritat que avala l´ús de l´argument.
Les opinions de Jonas i les tesis de l´autora són generalment i de forma no confessada coincidents amb la filosofia de la llei natural i la doctrina de l´Església catòlica. Les reflexions bioètiques que aporten són moltes vegades il·luminadores i ajuden a argumentar racionalment. Però el text és a vegades una mica confús i aparentment contradictori. Així, en tractar de l´eugenèsia que Jonas denomina «negativa», la qual inclou l´avortament de fetus amb malformacions greus, tant el filòsof alemany com potser l´autora semblen adoptar a vegades una postura permissiva o almenys «benigna» i tolerant. És eugenèsia «feble», diu Jonas. Però més tard afronten la qüestió dels fetus malformats d´una manera més clarament contrària. La manca d´uns principis bàsics definitius i de validesa universal dóna al text una certa aparença de provisionalitat que li resta força.
Al llarg de 85 pàgines, la segona part del llibre s´ocupa amb tots els detalls del Projecte Genoma Humà. Després d´una revisió històrica, exposa la metodologia seguida en aquesta gran realització científica. A continuació explica en detall i de forma comprensible el Genoma (definició, estructura, fisiologia, aplicacions), per acabar plantejant els desafiaments ètics que acompanyen un avenç tan extraordinari. Acaba aquesta secció amb una revisió documental que ajudarà a veure les repercussions del Projecte sobre la societat.
A la tercera part, la Dra. Lajara revisa la imatge de l´home en una triple perspectiva: biològica, cultural i espiritual.
En tractar del vessant biològic de l´home, l´autora deixa de banda Hans Jonas i s´endinsa en una limitada revisió bibliogràfica per plantejar a continuació la qüestió de l´estatut de l´embrió humà. Com veurem, acabarà resolent el tema d´una manera incerta, deixant el no nascut exposat a tota mena de manipulacions en els primers estadis de la seva vida.
Efectivament, l´autora comença acceptant que la vida humana s´inicia en el moment de la fecundació. Però deixa inicialment indeterminat el moment en què es constitueix un ésser humà individual (i, per tant, una persona), ja que –afirma– les propietats d´unicitat i unitat són les que determinen la individualització i no apareixen –segueix afirmant– fins que es completa la nidació.
Examina a continuació el desenvolupament del cervell i assegura arribar així a la conclusió que la persona no apareix en un moment determinat, sinó que es va fent des de la fecundació fins a la formació d´un organisme adult humà, en un procés que denomina «humanització», procés que continua sent mal definit fins i tot en l´edat adulta.
L´obra finalitza amb l´exposició de les conclusions, que l´autora sintetitza en tres tesis. En aquestes, la Dra. Lajara afirma que, malgrat algunes febleses en l´estructuració i en algunes conclusions, influïdes, entre altres motius, per l´estat dels coneixements científics del moment, les aportacions de Hans Jonas al panorama bioètic superen les objeccions que els seus crítics hi han plantejat. Lajara remarca que, si bé l´estudi del genoma i les aplicacions que se´n deriven, especialment les del genoma humà, han estat i seran en el futur una gran contribució a la societat, tanmateix s´imposa la prudència per preservar el bé de les persones, especialment d´aquelles més vulnerables.
Un aspecte fonamental que es pot veure afectat per la tecnologia genètica aplicada a l´ésser humà és el mateix concepte d´home. Delimitar l´especificitat humana en les seves diverses esferes permetrà orientar l´eticitat de les intervencions genètiques per tal de preservar la dignitat de la persona humana. En aquest sentit, resulta imprescindible i urgent que la filosofia s´obri a un diàleg interdisciplinari que ajudi a definir què és allò humanament desitjable.
L´autora acaba l´obra amb una cita de Jonas: «L´estat de l´home demana constantment la seva millora. Intentem ajudar. Intentem prevenir, alleugerir i curar. Però no intentem ser creadors a l´arrel de la nostra existència, a la seu primigènia del seu secret».
Joan Vidal-Bota
